tag:blogger.com,1999:blog-5412370764989466712024-03-13T01:24:42.780+01:00SIRIUSChttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.comBlogger44125tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-64347328041824489962016-06-10T16:31:00.003+02:002016-06-10T16:31:55.353+02:00Axolot, Ambystoma mexicanum<div style="text-align: justify;">
Seguint amb els blogs sobre animals extranys, hui vaig a parlar d'una espècie rara d'ambifi que vaig descobrir en una classe de Pedro, i sí, el primer que vaig pensar és que era un animalet molt bonic. :)</div>
<div style="text-align: justify;">
Però més enllà d'això hi ha que dir que és un vertebrat molt extrany i únic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYqqTNRbzkVLlqxd2XbKMN9XV79QLVkb8A8nd34SCDpPLc6RHigahYEj59jibUEIX4_TWNQEio_Xy3K3fxmG2hSusgLyDzey4xPoMp7nC63DJ-dDuN5qTl7lgKNmCTgCzG-EpoT1ZdIE8/s1600/Axelot.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXYqqTNRbzkVLlqxd2XbKMN9XV79QLVkb8A8nd34SCDpPLc6RHigahYEj59jibUEIX4_TWNQEio_Xy3K3fxmG2hSusgLyDzey4xPoMp7nC63DJ-dDuN5qTl7lgKNmCTgCzG-EpoT1ZdIE8/s200/Axelot.jpg" width="200" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
L'<span style="color: #cc0000;">axolot</span> és una espècie d'ambfibi urodel de la familia <span style="color: #3d85c6;">Ambystomatidae</span>. És endèmic del sistema lacustre de la vall de Mèxic, però es troba en perill crític d'extinció degut a la sobreexplotació que sofreix (per a aliment, medicines i mascotes) i per la contaminació de les aigües en les que viu. Una de les seues característiques més importants és que és una espècie <span style="color: #6aa84f;">neotènica</span>, és a dir, pot assolir la maduresa sexual mantenint les seues característiques larvaries, i a més, al contrari que la majoria dels ambfibis no passa per un procés de metamorfosi. A simple vista s<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Parece un renacuajo gigante, a primera vista.">embla un capgròs gegant. </span><span title="Sin embargo, el Ajolote (“axolotl”, en náhuatl) presenta unas características bastante peculiares: es una salamandra alargada de tronco compacto, cabeza grande y ojos pequeños (carentes de párpados).">No
obstant això, el axolot ( "axolotl", en náhuatl) presenta unes
característiques prou peculiars: és una salamandra allargada de tronc
compacte, cap gran i ulls petits (sense parpelles). </span><span title="Su boca posee una gran capacidad, y contiene unos dientes diminutos que se disponen en hileras a la entrada de la cavidad oral.">La
seua boca posseeix una gran capacitat, i conté unes dents diminutes que
es disposen en fileres a l'entrada de la cavitat oral. </span><span title="Se asemeja a las ranas en cuanto que presenta una lengua retráctil, y utiliza las branquias laterales externas del cuello para respirar, dejando salir por las agallas en movimiento el agua que toma por la boca.">S'assembla
a les granotes en tant que presenta una llengua retràctil, i utilitza
les brànquies laterals externes del coll per respirar. </span><span title="El agua cargada de oxígeno pasa por las branquias, cerca de los capilares sanguíneos, y por intercambio a favor de gradiente llega a la sangre.">L'aigua
carregada d'oxigen passa per les brànquies, a prop dels capil·lars
sanguinis, i per intercanvi a favor de gradient arriba a la sang. </span><span title="El dióxido de carbono, de la misma forma, sale al agua en sentido contrario.
">El diòxid de carboni, de la mateixa manera, ix a l'aigua en sentit contrari.</span></span></div>
<span class="" id="result_box" lang="ca"><div style="text-align: justify;">
<span title="Los sacos pulmonares de la que fuera considerada reencarnación del dios Xólotl (patrono de los muertos y resucitados para los mexicanos primitivos) apenas se han desarrollado en su totalidad.">Els
sacs pulmonars de la que va ser considerada la reencarnació del déu <span style="color: #a64d79;">Xólotl</span>
(patró dels morts i ressuscitats per als azteques) no s'han desenvolupat en la seua totalitat. </span><span title="Pese a ello, el ajolote sube ocasionalmente a la superficie para tomar aire.">Malgrat això, l'axolot puja ocasionalment a la superfície per agafar aire. </span></div>
</span><br />
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/File_by_Alexander_Baranov_-_._(14059160418).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="213" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/File_by_Alexander_Baranov_-_._(14059160418).jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
El 1863 uns d'aquests animals portats des de Mèxic a París donaren a Auguste Duméril la pista per descobrir la neotènia. Vilem Laufberger va utilitzar injeccions de l'hormona tiroidea per induir els axolots a créixer per convertir-se en adults terrestres (pareguts a una salamandra). Actualment encara s'utilitza aquest animal com <span style="color: #6aa84f;">organisme model</span>, ja que tenen un embrió molt fàcil de manipular i uns cromosomes molt grans. A més presenta gran capàcitat d'autoregeneració d'òrgans.</div>
<br />
<span class="" lang="ca"><span title="Pese a ello, el ajolote sube ocasionalmente a la superficie para tomar aire."></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
En la seua etapa adulta, on no tots hi arriben, mesura entre 25 i 30 cm de llarg, i pot arribar a viure 25 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Espere que aquest post vos haja agradat i vos haja ajuda't a saber un poc més d'aquest animalet tan extrany.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-large;"><b><u>BIBLIOGRAFIA</u></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">* <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Axolot" target="_blank">Axolot</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">* <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ambystoma_mexicanum" target="_blank">Ambystoma mexicanum</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">* </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Imatges extretes de WIKIMEDIA COMMONS, amb llicència CC</span></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-79812126245240062432016-05-11T18:12:00.002+02:002016-05-11T18:16:05.524+02:00La granota terrible <div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><i><span style="color: #6aa84f;">Phyllobates terribilis</span></i> és el nom que els zoòlegs han posat la granota dard daurada. Cal dir que té ben guanyat el nom específic (terrible) perquè és, molt probablement, el vertebrat més verinós que existeix. Phyllobates terribilis pertany al grup de granotes dard, i habita en les selves de la costa pacífica de Colòmbia. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">Jo l'he descoberta gràcies al hashtag de Pedro, i m'ha paregut molt interessant, ja que els efectes que produeix el seu verí tenen molt a veure amb el que estem donant. ;)</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Schrecklicherpfeilgiftfrosch-01.jpg/786px-Schrecklicherpfeilgiftfrosch-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Schrecklicherpfeilgiftfrosch-01.jpg/786px-Schrecklicherpfeilgiftfrosch-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="244" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Schrecklicherpfeilgiftfrosch-01.jpg/786px-Schrecklicherpfeilgiftfrosch-01.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">La granota "terrible" deu la seua naturalesa verinosa a la <span style="color: #cc0000;">batracotoxina</span>. Batracotoxina és la denominació que reben les toxines d'un grup de verins compostos per certs alcaloides esteroides que han estat trobats en algunes granotes, escarabats i aus. Tots són tòxics, -neuro i cardiotóxics-, però la granota terrible i els escarabats de la família Melyridae són les espècies que compten amb la batracotoxina de major toxicitat. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">Aquesta espècie de granota és especialment verinosa, ja que té 27 vegades més toxina que les granotes del seu mateix gènere i la seua toxina és 20 vegades més tòxica. Són suficients 100 mg per matar una persona. El curiós del cas de la granota, és que no és ella la que produeix la toxina, sinó que l'obté dels escarabats de la família Melyridae que són les que la sintetitzen. La granota es menja els escarabats i acumula la seua toxina, però a ella no li causa cap mal. La batracotoxina és l'eina de defensa de la granota. Aquesta és la raó de que les glàndules de la pell la secreten només quan se sent amenaçada o és atacada. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">Aquesta toxina actua sobre els canals de sodi de les neurones, modificant la seua especificitat i alterant la seua dependència respecte al voltatge de la membrana. </span></div>
<span style="color: #666666; font-family: inherit;"></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj40U8pwvzBDQEwdffmGuPM7ycKeDbW3PASmdwXx4b-x16nj0Wwb9mi-vjFPNg2yLNrsg7uKbiZyV38H8_6tQ_BpfwPpvjxHHvN_OICQbIDu1TApsWyKmg3Rpj5j-swwteec2EECxSvHvdm/s1600/Cellmembranion.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj40U8pwvzBDQEwdffmGuPM7ycKeDbW3PASmdwXx4b-x16nj0Wwb9mi-vjFPNg2yLNrsg7uKbiZyV38H8_6tQ_BpfwPpvjxHHvN_OICQbIDu1TApsWyKmg3Rpj5j-swwteec2EECxSvHvdm/s320/Cellmembranion.gif" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Impuls nerviós</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #666666; font-family: inherit;">L'impuls nerviós consisteix en el desplaçament al llarg de l'axó neuronal d'una despolarització (canvi de polaritat elèctrica) transitòria de la membrana i aquesta despolarització té el seu origen en canvis transitoris en l'estat (obert o tancat) de canals de sodi i de potassi que depenen de la diferència de potencial que hi ha entre la cara interna i l'externa de la membrana. Quan es produeix una despolarització de la membrana axónica, s'obrin els canals de sodi dependents de voltatge i això provoca l'entrada d'ions sodi (càrregues positives) en la neurona; això és, la despolarització s'accentua en aquest punt i fa que s'estenga cap a zones adjacents, on l'efecte es repetirà. Uns instants després els canals de sodi s'inactiven, el que suposa que es tanquen tot i que la polaritat de la membrana no haja canviat, i a més, s'obrin els canals de potassi dependents de voltatge. Com a conseqüència d'això, els ions de potassi (càrregues positives) ixen de la neurona, la qual cosa fa que la membrana es torne a polaritzar (potencial elèctric negatiu), que és el seu estat normal en repòs.</span></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;">La batracotoxina és tan mortal perque provoca que, a més del sodi, altres ions puguen també passar pels seus canals i, per si això era poc, fa que es mantinguen oberts. Com a conseqüència, la despolarització es manté de forma permanent, per la qual cosa, al no poder-se repolarizar la membrana, no es produeix la transmissió d'impulsos nerviosos, i per tant, l'efecte final de tot això és que els músculs es paralitzen, i provoquen una parada cardíaca, ja que el cor , que és un múscul, deixa de contraure's.</span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;">BIBLIOGRAFIA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">*<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Phyllobates_terribilis" target="_blank">Phyllobates terribilis</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">*<a href="http://zoologik.naukas.com/2016/03/09/la-rana-terrible/" target="_blank">La rana terrible</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Imatges extretes de Wikipedia amb llicència CC</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">* </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Gift impuls nerviós: De Metilisopropilisergamida - Trabajo propio, CC BY-SA 3.0, <a href="https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=20471269">Gift Impulso Nervioso</a><span id="goog_62198570"></span><span id="goog_62198571"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a></span></div>
<br />
<br />Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-2671538693765951012016-05-11T17:25:00.001+02:002016-05-11T17:27:22.503+02:00El teixit nerviós<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;">E</span><span style="font-family: inherit;">l teixit nerviós es desenvolupa a partir de l'<span style="color: #3d85c6;">ectoderm</span> embrionari. És un teixit format per dos tipus de cèl·lules, les neurones i la glia, i la missió de les quals és rebre informació del medi extern i intern, processar-la i desencadenar una resposta. És també el responsable de controlar nombroses funcions vitals com la respiració, la digestió, el bombeig del cor, regular el flux sanguini, controlar el sistema endocrí, etc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://mmegias.webs.uvigo.es/a-imagenes-grandes/imagenes/nervioso-medula.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://mmegias.webs.uvigo.es/a-imagenes-grandes/imagenes/nervioso-medula.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #444444;">Mèdul·la espinal</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;">L</span><span style="font-family: inherit;">es cèl·lules del sistema nerviós s'agrupen per formar dues parts: el <span style="color: #cc0000;">sistema nerviós central</span> que inclou l'encèfal i la medul·la espinal, i el <span style="color: red;">sistema nerviós perifèric</span>, format per ganglis, nervis i neurones disseminades per l'organisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La major part del teixit nerviós està format per cossos cel·lulars i per les seues prolongacions citoplasmàtiques. No obstant això, el sistema nerviós també posseeix una xicoteta proporció de matriu extracel·lular on abunden les glicoproteïnes. La funció de la matriu extracel·lular nerviosa és variada i va des de la migració cel·lular, l'extensió d'axons, a la formació i funció dels punts de comunicació entre neurones: les sinapsis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">En el sistema nerviós central hi ha zones riques en cossos cel·lulars de neurones i glia que s'anomena generalment <span style="color: #e69138;">substància grisa</span>, perquè tenen un color gris en un teixit fresc, mentre que les zones riques en axons mielíniques però amb pocs cossos cel·lulars es denominen substància blanca. La <span style="color: orange;">substància blanca</span> és una zona de tractes de fibres. En l'encèfal, la substància gris és normalment superficial, mentre que a la medul·la espinal és al contrari.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">L'encèfal i la medul·la espinal estan irrigats per vasos sanguinis. El volum de sang en les diferents zones de l'encèfal pot regular-se, variant el calibre de les artèries, i el dels capil·lars, per suportar una major activitat neuronal. El diàmetre dels capil·lars es regula gràcies als pericitos. El flux de sang ha de ser molt ajustat ja que el teixit nerviós és molt sensible a la falta d'oxigen. Les neurones moren després d'uns minuts sense oxigen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El teixit nerviós està aïllat tant de la sang com dels teixits circumdants. En el seu conjunt, endoteli, làmina basal i capa limitant d'astrocits formen l'anomenada <span style="color: #3d85c6;">barrera hematoencefàlica</span>. Aquesta barrera controla estretament el tràfec de substàncies entre la sang i el teixit nerviós. L'encèfal i la medul·la espinal també estan aïllats de l'os, crani i vèrtebres, per unes membranes anomenades <span style="color: #3d85c6;">meninges</span>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://mmegias.webs.uvigo.es/a-iconos/nervioso-neurona.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://mmegias.webs.uvigo.es/a-iconos/nervioso-neurona.png" height="400" width="203" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #444444;">Neurona</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;">L</span><span style="font-family: inherit;">es <span style="color: #cc0000;">neurones</span> estan especialitzades en la conducció d'informació elèctrica per les seues membranes gràcies a variacions en el potencial elèctric que es produeix a la membrana plasmàtica. Morfològicament, aquestes cèl·lules es poden dividir en tres compartiments: el <span style="color: red;">soma</span> o cos cel·lular (on es localitza el nucli de la cèl·lula), les prolongacions dendrítiques (<span style="color: red;">dendrites</span>) i l'<span style="color: red;">axó</span>. L'arbre dendrític és el principal receptor de la informació que reben de multitud d'altres neurones i de receptors sensorials, l'integra i la dirigeix al cos cel·lular. Del cos cel·lular part l'axó per on viatja la informació cap a altres neurones o a fibres musculars.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;">E</span><span style="font-family: inherit;">l nombre, mida i disposició de les dendrites que posseeix una neurona és molt variable, mentre que cada neurona posseeix un sol axó (llevat d'excepcions). Les neurones es comuniquen entre si o amb les cèl·lules musculars gràcies a l'existència de mediadors químics anomenats <span style="color: #3d85c6;">neurotransmissors</span>. Això passa en unes zones especialitzades denominades sinapsis. El neurotransmissor és alliberat per la neurona presinàptica a l'esquerda sináptica, difundint fins a la superfície de la neurona postsinàptica, que posseeix receptors específics per a ell. La unió del neurotransmissor al receptor produeix un canvi en el potencial de membrana de la neurona postsinàptica</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpvZv6QqfxR9R1byKfoFCAlLl1282o4jUDZnzfUduQU-fuU-ilcMbHcLRRvTVTTcLtg71tmh7NSNBvDoYAQOu6am_F3FDfX5_4yAUhQUHnQ3noEGgtS7ydAvv4cuTVKKLq7D8dVCvyWNU2/s1600/glia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpvZv6QqfxR9R1byKfoFCAlLl1282o4jUDZnzfUduQU-fuU-ilcMbHcLRRvTVTTcLtg71tmh7NSNBvDoYAQOu6am_F3FDfX5_4yAUhQUHnQ3noEGgtS7ydAvv4cuTVKKLq7D8dVCvyWNU2/s320/glia.jpg" width="284" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #444444;">A: astrocit - B: neurones i glia</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;">L</span><span style="font-family: inherit;">es <span style="color: #cc0000;">cèl·lules glials</span> poden dividir-se per mitosi, al contrari que les neurones, i són més nombroses que les pròpies neurones. Hi ha diversos tipus de cèl·lules glials: <span style="color: #38761d;">astrocits</span>, <span style="color: #45818e;">cèl·lules de Schwann</span>, <span style="color: #674ea7;">oligodendròcits</span> i <span style="color: #3d85c6;">microglia</span>. La seua funció és molt variada. Els astrocits formen una espècie de coberta que envolta els vasos sanguinis, entapissen la superfície de l'encèfal i estan presents com un tercer element de les sinapsis, sent els altres dos la neurona presinàptica i la postsinàptica. Tot i que els astrocits s'han considerat com a un mer suport mecànic i metabòlic de les neurones, també participen en la modulació de l'activitat sinàptica. A més, proliferen a les ferides o infarts cerebrals ocupant el lloc de les neurones mortes. Els oligodendròcits i les cèl·lules de Schwann formen les cobertes de mielina que envolten als axons de les neurones en l'encèfal i en el sistema nerviós perifèric, respectivament. La microglia es relaciona amb funcions de defensa enfront de patògens o lesions nervioses ja que actuen com fagocits. Aquestes cèl·lules no procedeixen del llinatge cel·lular que dóna lloc a les neurones, sinó que són produïdes en la medul·la òssia i envaeixen el teixit nerviós des dels vasos sanguinis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;"><b>BIBLIOGRAFIA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>*</b> <a href="http://mmegias.webs.uvigo.es/guiada_a_nervioso.php" target="_blank">Atlas de Histología de la Universidad de Vigo</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f; font-weight: bold;">* </span><span style="color: #444444; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Imatges extretes del "Atlas de Histología de la Universidad de Vigo" amb llicència CC</span></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-72661063749423319602016-03-07T16:18:00.000+01:002016-03-07T16:18:46.458+01:00LUCA: El primer ésser viu de la Terra?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Charles_Darwin_01.jpg/800px-Charles_Darwin_01.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Charles_Darwin_01.jpg/800px-Charles_Darwin_01.jpg" width="249" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Charles Darwin</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Alguns biòlegs evolucionistes sostenen que la vida va sorgir a la Terra per atzar i una sola vegada, per tant, tots els éssers vius que viuen i han viscut en la Terra podrien descendir d'un sol ancestre comú: <span style="color: #3d85c6;">LUCA</span>, un microbi que metabolitzà fa aproximadament 3500-3900 milions d'anys.</div>
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
En realitat LUCA no és un nom, ningú no s'ha atrevit a nombrar a la criatura de la que tots podriem procedir. LUCA és el acrònim de <i>Last Universal Common Ancestor</i>, és a dir, Últim Ancestre Comú Universal.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta hipòtesi sorgeix en 1859 quan <span style="color: red;">Charles Darwin</span> va publicar <i><b>L'origen de les espècies</b></i>, sostenint que hauria hagut només un progenitor per a totes les formes de vida. Va afirmar en suma: <i>«... he inferir l'analogia que probablement tots els éssers orgànics que han viscut en aquesta terra han descendit d'una forma primordial, en la qual la vida respirava primer»</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sabem que la vida existeix en tota classe de formes i mides, des de nosaltres els humans fins als bacteris. Per tant com sabem que tota vida ha evolucionat des d'una sola cèl·lula? La resposta es troba escrita en el llenguatge del codi genètic.</div>
<div style="text-align: justify;">
El <span style="color: #6aa84f;">codi genètic</span> és el llenguatge en el qual la majoria dels gens estan escrits en l'ADN. Tals gens constitueixen la informació que utilitzen els ribosomes per a fer proteïnes. </div>
<div style="text-align: justify;">
Increïblement, exactament el mateix codi és usat en humans i bacteris, de manera que un gen d'un ésser humà pot ser col·locat en un bacteri, i el bacteri fabrica la proteïna humana (així és com es fa la insulina).</div>
<div style="text-align: justify;">
El fet que el codi genètic sigua universal per a totes les formes de vida ens indica que tot està relacionat. Tota vida es regenera produint descendència, i a través del temps xicotets canvis en la descendència dóna com a resultat xicotets <span style="color: #6aa84f;">canvis</span> en l'ADN. Però ja que aquesta informació està escrita en el mateix llenguatge (el codi genètic), és possible comparar els gens per així construir l'equivalent d'un arbre genealògic.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Phylogenetic_tree-es.png/1024px-Phylogenetic_tree-es.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Phylogenetic_tree-es.png/1024px-Phylogenetic_tree-es.png" width="400" /></a></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquesta manera, els biòlegs han aconseguit crear "la mare" de tots els arbres genealògics: l'<span style="color: #6aa84f;">arbre de la vida</span>. Amb ell s'espera establir les relacions entre tots els éssers vius, i ja ha revelat algunes sorpreses. La més impactant és el descobriment d'<span style="color: #e69138;">archaea</span>. Aquests són organismes simples que en ser observats no es poden distingir dels bacteris. Abans que fora construït el prototip de l'arbre de la vida al 1977, es creia que la vida tenia dues branques principals, els eucariotes (per exemple plantes, animals i fongs) i els procariotes (bacteris, i el que ara es coneix com archaea ). La decisió de dividir la vida en dues branques es va basar en gran part, en les diferències visuals entre les cèl·lules. Tots els eucariotes posseeixen un nucli cel·lular, mentre que els procariotes no. Però malgrat les aparences, els archaea i els bacteris són tan diferents l'un de l'altre com cada un d'ells ho és dels eucariotes. Per tant, ara se sap que l'arbre de la vida consisteix en: <span style="color: #e69138;">eucariotes</span>, <span style="color: #e69138;">bacteris</span> i <span style="color: #e69138;">archea</span>.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'arbre de la vida és un dels grans logros de la biologia, però per a alguns investigadors no és més que el mitja per a aconseguir una meta, <span style="color: #3d85c6;">reconstruïr LUCA</span>. </div>
<div style="text-align: justify;">
La pregunta que es plantegen és: quins trets dels archea, els bacteris i els eucariotes ens poden portar a LUCA? Aquesta deuria ser una tasca senzilla, ja que sols hi hauria que comparar gens i aquells repetits als tres grups serien de LUCA. Desgraciadament no és tan simple, ja que <span style="color: #6aa84f;">els gens es perden i</span> a més <span style="color: #6aa84f;">s'intercambien</span>. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tot açò fica molt difícil conseguir trobar a LUCA, però tot i això hi han investigadors que no cessen en la seua incansable busca del possible primer ésser viu de la Terra. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><b>BIBLIOGRAFIA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>* </b><a href="http://www.xatakaciencia.com/biologia/luca-el-primer-ser-vivo-de-la-tierra" target="_blank">LUCA</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>* </b><a href="http://www.actionbioscience.org/esp/nuevas-fronteras/poolearticulo.html" target="_blank">¿Cuál es el Último Ancestro Universal Común?</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232; font-family: Verdana, sans-serif;"><b>* </b><a href="http://www.lescienze.it/news/2011/10/06/news/luca_l_ultimo_antenato_comune_di_tutti_gli_organismi-559369/" target="_blank">LUCA, l'ultimo antenato comune di tutti gli organismi</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232; font-family: Verdana, sans-serif;">* </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Imatges de WIKIMEDIA COMMONS</span></div>
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-3128788122004131612016-03-06T21:06:00.003+01:002016-03-07T15:31:02.444+01:00Lynn Margulis<span id="goog_1990599106"></span><span id="goog_1990599107"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/Lynn_Margulis.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Lynn_Margulis_SINC.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Lynn_Margulis_SINC.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #e69138;">Lynn Margulis</span> (Chicago, 5 de març de 1938 - 22 novembre 2011) va ser una destacada biòloga nord-americana, considerada una de les principals figures en el camp de l'Evolució biològica; respecte a l'origen de les cèl·lules Eucariotes. Llicenciada en ciències per la Universitat de Chicago, màster en la Universitat de Wisconsin-Madison i doctora per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units des de 1983 i de l'Acadèmia Russa de les Ciències. El 2008 va rebre la Medalla Darwin-Wallace. El 2011 va ser nomenada professora distingida del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts Amherst.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any 1999 va rebre, de la mà del president nord-americà Bill Clinton, la <span style="color: #3d85c6;">Medalla Nacional de Ciència</span>. Va ser mentora de la Universitat de Boston i ha estat nomenada doctora <i>honoris causa</i> per nombroses universitats, entre d'altres, per la <span style="color: #f1c232;">Universitat de València</span>, Universitat de Vigo, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Autònoma de Barcelona, fent, en col·laboració amb aquesta última, treballs de microbiologia evolutiva al Delta de l'Ebre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre els seus nombrosos treballs en el camp de la Biologia, va destacar per descriure una important fita en l'evolució, la seua teoria sobre l'aparició de les cèl·lules eucariotes com a conseqüència de la incorporació simbiòtica de diverses cèl·lules procariotes (<span style="color: #6aa84f;">endosimbiosis</span>) .Posteriorment, també va postular la hipòtesi segons la qual la simbiogènesi seria la principal font de la novetat i diversitat biològica.</div>
<h2 style="text-align: justify;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: Verdana, sans-serif;">TEORIA ENDOSIMBIÒTICA</span></h2>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La teoria endosimbiòtica proposa la <span style="color: red;">simbiosi </span>d’una cèl·lula procariota amb un
aparell membranós molt desenvolupat i per tant més gran, amb una o diverses cèl·lules
procariotes, paregudes a les actuals i més xicotetes, que s’incloïen dins d’ella, en vesícules d’endocitosi i que es van especialitzar
en l’obtenció d’energia; aquesta relació endosimbiòtica donaria origen a les actuals
mitocondries i cloroplasts. Aquesta teoria està recolzada per diverses observacions:
aquests orgànuls tenen ADN circular i ribosomes en el seu interior com les actuals
procariotes; es multipliquen per divisió de les ja existents en la cèl·lula i mai es formen
novament; tenen doble membrana, la interior està replegada per a augmentar la seua
superfície, on s’obté energia. En algunes ocasions els cloroplasts poden continuar sent
funcionals inclosos en altres cèl·lules diferents de les d’origen, la qual cosa confirma que
són orgànuls prou autònoms (s’ha descobert cloroplasts fotosintètics en cèl·lules de
<span style="color: #a64d79;">nudibranquis</span>, uns caragols, que s’incorporen a les seues cèl·lules procedents de les
algues de què s’alimenten i continuen realitzant la fotosíntesi dins d’elles encara que
siguen cèl·lules animals.<br />
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b>Bibliografia</b></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><b><span style="color: #6aa84f;">*</span></b><span style="color: #674ea7;"> </span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Lynn_Margulis" style="color: #674ea7;" target="_blank">Lynn Margulis</a></span></div>
</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><b><span style="color: #6aa84f;">*</span></b> </span>Apunts de classe</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/PUTp2wQhd70/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/PUTp2wQhd70?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
Ací vos deixe un video molt interessant en el qual Lynn Margulis explica què és la vida per a ella.<br />
<span id="goog_1990599104"></span><span id="goog_1990599105"></span> </div>
</div>
<h2>
</h2>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-45157885401496631362016-03-06T20:41:00.004+01:002016-03-06T20:41:30.798+01:00Dia mundial de les malalties raresEl 29 de febrer és "un dia raro", per això es va escollir com el dia mundial de les malaties rares, encara que els anys no bisiests es celebra el 28. Es va celebrar per primera vegada a nombrosos països europeus i a Canadà al 2008, i fou organitzat per EURORDIS (Organització Europea per a les Enfermetats Rares, amb les sigles en anglés).<br />
Les malalties rares es consideren així quan la quantitat de pacients és molt reduïda, però poden afectar a qualsevol persona. En realitat hi ha prop de set mil classes de malalties rares.<br />
La major part de les malalties rares són genètiques, i per tant, cròniques. EURORDIS estima que almenys el 80% d'elles tenen un origen genètic. Altres malalties rares són el resultat d'infeccions i al·lèrgies, o per causes degeneratives i proliferants. També algunes sorgeixen per efectes de l'exposició ambiental durant l'embaràs, o després de nàixer, freqüentment en combinació amb susceptibilitats genètiques.<br />
Els símptomes d'algunes d'aquestes malalties rares poden aparèixer al moment de nàixer, mentre que altres apareixen una vegada assolida l'edat adulta.<br />
El gran problema que tenen els malalts d'aquestes enfermetats és que al afectar a una part tan reduïda de la població, no s'ha investigat una cura per a elles, i per tant només se'ls pot aplicar alguns trataments pal·liatius.<br />
El que es reivindica a través d'aquest dia és que s'investiguen trataments per a aquestes persones, per a que almenys tinguen una millor qualitat de vida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cienciaenlavidriera.com.ar/wp-content/Sanofi-Conicet-dia-enferm-raras.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="http://www.cienciaenlavidriera.com.ar/wp-content/Sanofi-Conicet-dia-enferm-raras.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f;">BIBLIOGRAFIA</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;">*</span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_de_las_enfermedades_raras" target="_blank">Día de las enfermedades raras</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6;">*</span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Enfermedad_rara" target="_blank">Enfermedad rara</a></div>
<br />
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-44921488276796581762016-01-31T22:07:00.002+01:002016-02-29T16:37:12.556+01:00Àcids Nucleics<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwSZmfFrxpQQa14hdD10_8j3p7e3ttzN83lb_y0cBWZrVghKcaf1BsOd_UWDtBZrsx1TDLAPUJPgDutLeSofF6sK9aVxXKHe0mCwnRX4NYtj6AqcymDMv_k4FBQUhrUOzlVbRlZSNelBEf/s1600/Molymod-DNA-RNA-comparison.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwSZmfFrxpQQa14hdD10_8j3p7e3ttzN83lb_y0cBWZrVghKcaf1BsOd_UWDtBZrsx1TDLAPUJPgDutLeSofF6sK9aVxXKHe0mCwnRX4NYtj6AqcymDMv_k4FBQUhrUOzlVbRlZSNelBEf/s320/Molymod-DNA-RNA-comparison.jpg" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Els àcids nucleics són polímers de nucleòtids. Un polímer és una cadena d'unitats que es repeteixen, es repeteixen els nucleòtids. El nombre de nucleòtids depèn de si és <span style="color: #e06666;">ADN</span> o <span style="color: #3d85c6;">ARN</span>, hi ha 4 tipus de nucleòtids diferents en cada àcid nucleic.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els nucleòtids estan formats per un nucleòsid i l'àcid fosfòric. El nucleòsid està format per un sucre (pentosa), que pot ser ribosa si és l'ARN, i desoxirribosa si és l'ADN; i per una base nitrogenada. En l'ADN l'àcid fosfòric sempre és el mateix, la pentosa sempre és la mateixa (desoxirribosa), i l'únic que canvia és la base nitrogenada, que pot ser: <span style="color: #6aa84f;">Adenina</span>, <span style="color: #e69138;">Guanina</span>, <span style="color: #a64d79;">Citosina</span> i <span style="color: #674ea7;">Timina</span>. D'aquestes 4 bases, l'Adenina i la Guanina són molt semblants químicament i es diuen urinas; i la Citosina i la Timina són molt semblants químicament i es diuen firimidinas. L'ARN té les mateixes bases excepte la Tinina, que és substituïda per una molt semblant que és l'Uracil. L'ADN és una doble cadena de bases que s'uneix amb una altra complementària seua per ponts d'hidrogen, per tant és fàcil separar les dues cadenes. La complementarietat sempre s'estableix entre una purina i una pirimidina; l'Adenina sempre es posa davant de la Timina, i la Guanina sempre es posa davant de la Citosina, de manera que la cadena d'ADN sempre mesura d'amplària el mateix, 2 nanòmetres. I l'amplària de la cadena és el que fan servir algunes proteïnes per saber si hi ha errors o no.</div>
<br />
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr>
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 90.45pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNoSpacing">
<br /></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 163.05pt;" valign="top" width="217"><div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
ADN<o:p></o:p></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 178.7pt;" valign="top" width="238"><div align="center" class="MsoNoSpacing" style="text-align: center;">
ARN<o:p></o:p></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 90.45pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNoSpacing">
Composició<o:p></o:p></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 163.05pt;" valign="top" width="217"><div class="MsoNoSpacing">
Nucleòtids de desoxirribosa<o:p></o:p></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 178.7pt;" valign="top" width="238"><div class="MsoNoSpacing">
Nucleòtids de ribosa<o:p></o:p></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 90.45pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNoSpacing">
Bases<o:p></o:p></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 163.05pt;" valign="top" width="217"><div class="MsoNoSpacing">
A, G, T, C<o:p></o:p></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 178.7pt;" valign="top" width="238"><div class="MsoNoSpacing">
A, G, U, C<o:p></o:p></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 90.45pt;" valign="top" width="121"><div class="MsoNoSpacing">
Estructura<o:p></o:p></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 163.05pt;" valign="top" width="217"><div class="MsoNoSpacing">
Doble hè<o:p></o:p></div>
lix de cadenes antiparal·leles</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 178.7pt;" valign="top" width="238"><div class="MsoNoSpacing">
Hèlix simple amb zones de doble hèlix intracatenària<o:p></o:p></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-85860195804826875082016-01-31T16:37:00.005+01:002016-02-29T16:35:41.108+01:00Biomolècules<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Són conjunts d’àtoms enllaçats. Poden ser:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<b><span style="color: #33cccc;">INORGÀNIQUES</span></b>: Són simples i es formen tant
dins dels éssers vius com fora d’ells, no estàn formades per carboni, excepte
el CO2. Per exemple:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="color: teal;">Aigua</span>: De la
seua estructura bipolar es deriven totes les seues propietats:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Estructura bipolar</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Formació de ponts d’hidrògen</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Produeixen propietats físico-químiques: </span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">1.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Elevada constant dielèctrica<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv74RmGt7KKGqwW07Ponk75q4nOL3QgHlmt4-lPhn7Bd3OCddP4scurrvPVFz0MUWhTTyRsRmBcUFozYrjE74jUe6AVosd5ov4BYMyDqUw5ZyOkivaCvCcWyxwGO1zr6_VSVtYeH8i-mc/s1600/Estructura+del+agua-2.gif" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv74RmGt7KKGqwW07Ponk75q4nOL3QgHlmt4-lPhn7Bd3OCddP4scurrvPVFz0MUWhTTyRsRmBcUFozYrjE74jUe6AVosd5ov4BYMyDqUw5ZyOkivaCvCcWyxwGO1zr6_VSVtYeH8i-mc/s400/Estructura+del+agua-2.gif" style="text-indent: -18pt;" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Molècula d'aigua</td></tr>
</tbody></table>
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">2.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Alta cohesión<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">3.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Alta tensió superficial<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">4.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Alta calor específica<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">5.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Es disocia en H+ i OH-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">6.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Es manté líquid a la temperatura de la Terra<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l1 level2 lfo3; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">7.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">És més dens líquid que sòlid<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l3 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Es deriven les seues funcions:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l3 level2 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">1.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Dissolvent <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l3 level2 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">2.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Reactiu<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l3 level2 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">3.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Regulador tèrmic<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l3 level2 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">4.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Ascens capil·lar<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 54.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="color: teal;">Sals minerals</span>:
Si estan precipitades formen esquelets. Si estan dissoltes, estan dissociades i
els seus ions tenen funció reguladora.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<b><span style="color: #ff9900;">ORGÀNIQUES</span></b>: Són complexes, només es poden
formar dins dels éssers vius. Estan formades per cadenes d’àtoms de carboni,
oxigen, hidrogen, nitrogen, etc. Actualment als laboratoris es modifiquen, però
no es poden sintetitzar. Exemples:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi70kdslYjlCTSV3cmAFPnhiXtA2bVfag4Syik5QbgqMzDwNUZ7iqNd3FCNRBEVXur5q4GB3XEf74CzANNITRWZgKn3TP4SpO-y71j68oCBmL7JOjsjbqe9VFpgU8vFisWrOIGUnQrLYB2a/s1600/Captura+de+pantalla+2013-09-02+a+la%2528s%2529+10.46.28.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi70kdslYjlCTSV3cmAFPnhiXtA2bVfag4Syik5QbgqMzDwNUZ7iqNd3FCNRBEVXur5q4GB3XEf74CzANNITRWZgKn3TP4SpO-y71j68oCBmL7JOjsjbqe9VFpgU8vFisWrOIGUnQrLYB2a/s200/Captura+de+pantalla+2013-09-02+a+la%2528s%2529+10.46.28.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Molècula de glucosa</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="color: #ff6600;">Glúcids</span>: Són
hidròfils, o es dissolen o s’hidraten fàcilment. Són la principal reserva
energètica dels vegetals. Químicament són polihidroxialdehids o
polihidroxicetones. </span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: right;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Es classifiquen en:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l3 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="EN-US" style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Monosacàrids i disacàrids</span><span lang="EN-US" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Són menuts, solubles, dolços. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Són les molècules que respiren les cèl·lules per obtindre energia.
Glucosa, fructosa, sacarosa, lactosa, maltosa.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l3 level1 lfo4; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="EN-US" style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Polisacàrids</span><span lang="EN-US" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: polímers dels monosacàrids. Midó i glucògen. </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Tenen funció energètica. Els </span><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 11pt; text-indent: -18pt;">monosacàrids s’uneixen per ocupar poc i
atraure menys aigua i així emmagatzemar-se millor. La cel·lulosa té funció
estructural, és indigerible.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="color: #ff6600;">Lípids</span>:
Químicament són molt diversos. Tots tenen en comú que són hidròfobs. </span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Si al hidrolitzar-los amb una base forta (sosa
càustica) formen sabó són <b>saponificables</b>.
Es divideixen en:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level2 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Triglicèrids</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Olis, llard, mantega. Tenen funció energètica.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level2 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Ceres</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Tenen funció estructural, són impermeabilitzants.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level2 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Fosfolípids i esfingolípids</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Són anfipàtics, tenen funció estructural i formen les membranes
cel·lulars.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Si no formen sabons, són derivats lineals o
cíclics d’una molècula anomenada isopré. Poden ser:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 72.0pt; mso-list: l0 level2 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">Isoprenoides</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Són els terpens, molècules lineals i aromàtiques, com algunes
vitamines; i els esteroides, que són molècules cícliques, com algunes
vitamines, hormones i colesterol.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 54.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">- <span style="color: #ff6600;">Proteïnes</span>:
Són específiques de l’individu. Es fan amb la informació genètica. Estan
formades per <b>aminoàcids</b>: Hi ha 20
diferents, agrupats en 4 grups segons el seu comportament en l’aigua: polars,
apolars, carregats+, carregats-. </span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">El seu comportament elèctric fa que adopten una
estructura concreta quan es formen, anomenada <span style="color: #99cc00;">estructura
nativa</span> i que desnaturalitzen quan
canvien les condicions ambientals. Al <span style="color: #99cc00;">desnaturalitzar-se</span>
perden la seua funció. Tenen funció estructural (formen el cos) o reguladora
(transporten, defensen, catalitzen, tamponen, etc.)</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibTFuMsuN1wlgnl9fLs0AaO7IcJcuj0XF0XD0j3VfeeY9K6vAOu4hCBUmZl7ALgQyLlz7Ny2YAk2jTwlTzE0_CaCaRDIoux4dm5aC2kMUOORkylRT8FXbv46S6Jh_WdgoXvpYCkq2vHjXk/s1600/mol%25C3%25A9cula-de-la-dna-y-del-arn-de-la-estructura-vector-28618424.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibTFuMsuN1wlgnl9fLs0AaO7IcJcuj0XF0XD0j3VfeeY9K6vAOu4hCBUmZl7ALgQyLlz7Ny2YAk2jTwlTzE0_CaCaRDIoux4dm5aC2kMUOORkylRT8FXbv46S6Jh_WdgoXvpYCkq2vHjXk/s320/mol%25C3%25A9cula-de-la-dna-y-del-arn-de-la-estructura-vector-28618424.jpg" width="286" /></a><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">-<span style="color: #ff6600;">Àcids nuclèics</span>:
Són els gens, formats per cadenes de nucleòtids, que contenen la informació per
a formar proteïnes. Hi ha dos tipus:</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">ADN</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Format
per una doble hèlix, d’àcid desoxirribonuclèic de cadenes antiparal·leles. A
les cèl·lules eucariotes conté la informació i està protegit al nucli, d’on no
ix. <a href="https://www.blogger.com/null">També hi ha als mitocondris i cloroplastos,
fet que recolza la teoría endosimbiótica de Lynn Margulis.</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l2 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">●<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #993300; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">ARN</span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">: Hi ha
tres tipus: entre els tres permeten que de l’ADN es puga formar una proteïna,
sense que l’ADN perille.</span><span style="font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportAnnotations]-->
<br />
<div>
<div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript">
<br />
<!--[if !supportAnnotations]--></div>
<!--[endif]--></div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-59729344073341489812016-01-28T17:32:00.004+01:002016-01-28T17:32:34.635+01:00La Hipòtesi de la Reina RojaLa Hipòtesi de la Reina Roja és una hipòtesi evolutiva, que descriu la necessària millora contínua de les espècies, només per mantenir l'<span style="color: red;">statu quo</span> (estat del moment actual) amb el seu entorn.<br />
<br />
El terme està pres de la novel·la de Lewis Carroll "Alícia a través de l'espill", on els habitants del país de la Reina Roja han de córrer el més ràpid que puguen, només per romandre on són, ja que el país es mou amb ells.<br />
<br />
<span style="color: #674ea7; font-size: large;"><b>Versió macroevolutiva</b></span><br />
La hipòtesi de la Reina Roja va ser proposada per <span style="color: #6aa84f;">Leigh Van Valen</span>, dins de la seua <span style="color: #3d85c6;">Llei de les Extincions</span>, el 1973. Ell va derivar aquest principi en observar que les probabilitats d'extinció en famílies d'organismes, dins d'una escala de temps geològica eren constants. Dit d'una altra manera, Van Valen va observar que l'habilitat d'una família d'organismes per sobreviure <span style="color: #674ea7;">no millora a través del temps</span>, i que aquella probabilitat per a una família determinada és aleatòria. Aquesta hipòtesi dóna una base conceptual per a l'estudi de les carreres armamentistes evolutives, tot i que encara no hi ha una forma de provar-la de manera directa.<br />
<br />
L'exemple més clar d'aquest principi són les carreres armamentistes que ocorren entre els predadors i les seues preses, on els predadors han de compensar les millores defensives de les seues preses, amb millores ofensives de la seua part.<br />
<span style="color: #a64d79;"><br /></span>
<span style="color: #a64d79; font-size: large;"><b>Versió microevolutiva</b></span><br />
La versió de van Valen no incloia una discussió sobre sexe i reproducció, ja que tractava l'evolució al nivell d'espècie. Aquesta versió, microevolutiva, va ser proposada per <span style="color: #6aa84f;">Graham Bell</span> en 1982.<br />
<br />
El sexe és un enigma evolutiu. En la majoria de les espècies sexuals els mascles, que en moltes és la meitat de la població, tenen una gairebé nul·la contribució en la supervivència de la progènie, de manera que la <span style="color: #a64d79;">reproducció sexual pot ser altament ineficient</span>. Una explicació pot vindre de que el sexe augmenta les probabilitats d'adaptació biològica. Això és per dues raons: Si una mutació avantatjosa ocorre en un organisme asexual, és impossible que aquesta mutació s'expandisca en l'espècie sense desterrar les altres línies evolutives de l'espècie, que poden tindre variacions (menys) avantatjoses. Segon, que en la reproducció sexual es barregen al·lels, la qual cosa augmenta la probabilitat que s'acumulen les variacions avantatjoses en la mateixa línia genètica. Els organismes que responen a la teoria de la Reina Roja es troben en una carrera armamentista cíclica amb els seus paràsits. Els paràsits dels animals comunment s'adapten més ràpidament als canvis en l'ambient que els seus hostes, ja que posseeixen períodes de vida més reduïts. Així es pot explicar l'avantatge del sexe a nivell de gens (individus), ja que <span style="color: #a64d79;">la reproducció sexual preserva els gens que en un moment donat no són els que donen el major avantatge, però que podrien ser-ho en un futur</span> contra una nova població de paràsits.<br />
<br />
<span style="color: blue; font-size: large;"><b>Bibliografia</b></span><br />
<span style="color: blue;">*</span> <a href="http://metode.cat/es/Revistas/Articulo/La-ilogica-ciencia-dAlicia" target="_blank">La (i)lógica ciencia de Alicia</a><br />
<span style="color: blue;">*</span> <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B3tesis_de_la_Reina_Roja" target="_blank">Hipótesis de la Reina Roja</a>Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-58524741787350380632015-11-27T15:47:00.001+01:002015-11-27T15:47:55.312+01:00Nautilus, el fòssil viventPer celebrar que per fí comencem amb la biologia, he decidit penjar un post d'un dels animals més peculiars i interessants que podem trobar a la Terra, i que a mi, personalment, m'agrada molt.<br />
<br />
Quan es parla del Nautilus, moltes persones recordaran al submarí que va concebir el gran escritor Julio Verne en el llibre <i>Veinte mil leguas de viaje submarino. </i>Però hi ha que senyalar que el vertader Nautilus és un extrany i poc conegut animal marí. Espere que el meu post vos ajude a conèixer un poc més aquest original animal.<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">QUE SÓN ELS NAUTILUS?</span><br />
<br />
<a href="http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2013/03/nautilus-pompilius.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2013/03/nautilus-pompilius.jpg" height="215" style="cursor: move;" width="320" /></a>Els Nautilus són mol·luscs marins molt antics que pertanyen al grup dels cefalòpodes, per la qual cosa es consideren cosins propers d'altres espècies molt més conegudes com són els polps, les sèpies i els calamars.<br />
Es troben exclusivament en els oceans Índic i Pacífic i encara que es poden veure en zones d'esculls de corall, el més comú és que es troben a diversos centenars de metres de profunditat, i només pugen a aigües més superficials a la nit per alimentar-se.<br />
A diferència d'algunes espècies de calamars o de polps, aquest cefalòpode és més bé xicotet i no sol superar els 20 cm de longitud, i tot i que presenten una gran quantitat de tentacles (uns 90), aquests no presenten ventoses, la qual cosa també els diferencia dels seus cosins.<br />
<br />
<span style="color: orange; font-size: large;">CARACTERÍSTIQUES</span><br />
<br />
Una de les característiques més llamatives d'aquests mol·luscs és la seua closca externa, una estructura de gran bellesa i única dins dels de la seua família.<br />
El més interessant d'aquesta closca és la seua estructura, ja que encara que té forma d'espiral com la dels caragols, per dins està separada per múltiples càmeres separades per tabics que es formen a mesura que creix l'animal. Quan la càmera es queda xicoteta, el Nautilus secreta una nova càmera major i abandona l'altra, i així es va desplaçant, de manera que els exemplars més antics poden posseir desenes de càmeres buides, ja que només habiten la que està amb contacte a l'exterior.<br />
Però aquestes càmeres no deixen de ser importants, per contra, són vitals per a la vida d'aquest animal, ja que són emprades com un eficient mecanisme de flotabilitat que ha estat copiat per l'home per a la fabricació dels submarins.<br />
<br />
<a href="http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2013/03/nautilus-pompilius7.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2013/03/nautilus-pompilius7.jpg" height="318" width="320" /></a>Al centre dels tabics que separen les càmeres es troba un xicotet tub molt curt que permet que passw un fil que uneix totes les cavitats. Aquest cordó és el responsable de transportar aquestes càmeres un gas que secreta l'animal i que permet que al omplir-se, l'animal flote més i puga ascendir sense necessitat de gastar energia o descendir a la seua voluntat buidant les que necessite i omplint-les de aigua, gastant-la així, junt amb el pes de la petxina, com un lastre que s'acomoda segons la profunditat a la que desitja estar.<br />
Aquest magnífic mecanisme permet que el Nautilus estiga flotant quasi permanentment sense esforç. Per a desplaçar-se, pot o deixar-se emportar per les corrents, o recurrir al mateix mecanisme que els polps i els calamars, la propulsió a raig utilitzant un sifó que té al costat del seu cap, encara que en aquest cas, mai expelerá la coneguda tinta dels seus parents, ja que no en té.<br />
<br />
Els Nautilus poden sobreviure fins als 500 metres de profunditat, i poden arribar a viure uns 20 anys, molt més que qualsevol altre cefalòpode.<br />
A més se'l considera un autèntic fòssil vivent, ja que porta vivint en aquest planeta sense apenes evolucionar des dels principis de l'era paleozoica, és a dir, fa uns 500 milions d'anys.<br />
<br />
<span style="color: #6aa84f; font-size: large;">ALIMENTACIÓ I REPRODUCCIÓ DELS NAUTILUS</span><br />
<br />
Els Nautilus s'alimenten de peixos, crustacis i carronya, aliments que detecta a través del seu olfacte.<br />
<br />
Aquesta espècie presenta reproducció sexual. El mascle depèn majorment del seu olfacte a l'hora de trobar una femella, ja que la seua visió resulta deficient. La fecundació és interna. Quatre tentacles del mascle estan modificats formant l'òrgan copulador, que recull els espermatòfors (espermatozoides embolicats en una coberta gelatinosa) de la cavitat paleal i els deposita a la de la femella.<br />
Una vegada dins, la coberta de protecció es desintegra deixant l'esperma lliure. La femella deposita els ous en aigües poc profundes, on tardaran dotze mesos en eclosionar. Els nounats mesuren 30 mm de llarg. Les femelles posen ous una vegada a l'any i regeneren les seues gònades.<br />
<br />
<span style="color: #f1c232; font-size: large;">EL NAUTILUS I LA DIVINA PROPORCIÓ</span><br />
<br />
<a href="http://static.batanga.com/sites/default/files/styles/full/public/curiosidades.batanga.com/files/94997671.jpg?itok=UllP6Go5" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://static.batanga.com/sites/default/files/styles/full/public/curiosidades.batanga.com/files/94997671.jpg?itok=UllP6Go5" height="211" width="320" /></a>El número àureo o divina proporció, és un número irracional, que es correspon amb la proporció matemàtica que trobem sempre a la natura, com per exemple la distribució dels pètals d'una flor o la proporció d'abelles mascle i femella que existeixen en un rusc, i per descomptat, la closca dels Nautilus.<br />
La divina proporció és un tema molt interessant, i del qual algún dia faré un post sencer dedicat a ell, ja que m'apasiona (és nota que soc de ciències ;) ), però per ara em conformaré amb aquest xicotet incís.<br />
<br />
<span style="color: #3d85c6; font-size: large;">BIBLIOGRAFIA</span><br />
<br />
<span style="color: #3d85c6;">*</span> <a href="http://www.batanga.com/curiosidades/2011/06/20/numero-aureo-la-divina-proporcion" target="_blank">El número áureo</a><br />
<span style="color: #3d85c6;">*</span> <a href="http://www.buceoiberico.com/mundo-submarino/un-fosil-viviente-nautilus/" target="_blank">Un fósil viviente: Nautilus</a><br />
<span style="color: #3d85c6;">*</span> <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Nautilus_pompilius" target="_blank">Nautilus pompilius</a><br />
<span style="color: #3d85c6;">*</span> <a href="http://www.planetacurioso.com/2013/03/25/sabias-que-el-nautilus-pompilius-produce-un-gas-que-le-permite-mantenerse-a-flote/" target="_blank">¿Sabías que el Nautilus pompilius produce un gas que le permite mantenerse a flote correctamente?</a><br />
<br />
<br />
<br />Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-61175065205821240332015-11-23T16:36:00.000+01:002015-11-23T16:37:15.635+01:00Erupció de la Muntanya de Santa Helena<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Mount_St._Helens%2C_one_day_before_the_devastating_eruption.jpg/250px-Mount_St._Helens%2C_one_day_before_the_devastating_eruption.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="216" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Mount_St._Helens%2C_one_day_before_the_devastating_eruption.jpg/250px-Mount_St._Helens%2C_one_day_before_the_devastating_eruption.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Muntanya de Santa Helena abans de l'erupció del 18 de <br />
maig del 1980</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'erupció de la Muntanya Santa Helena en 1980 va ser una de les erupcions volcàniques més catastròfiques del segle XX. L'explosió va ser precedida per dos llargs mesos de terratrèmols i expulsions de vapor, causats per una injecció de magma en una zona d'escassa profunditat sota la muntanya, que va donar lloc a la fractura de la cara nord del volcà. El 18 de maig de 1980 a les 08:32, un terratrèmol va sacsejar la terra i la debilitada cara nord es va desplomar sobtadament, alliberant gran quantitat de <span style="color: #6aa84f;">gasos</span>, <span style="color: #6aa84f;">lava</span> i <span style="color: #6aa84f;">roques</span> calentes que van volar cap al Llac Spirit tan ràpid com va tardar la cara nord en desplomar-se.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/MSH82_st_helens_spirit_lake_reflection_05-19-82.jpg/250px-MSH82_st_helens_spirit_lake_reflection_05-19-82.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/MSH82_st_helens_spirit_lake_reflection_05-19-82.jpg/250px-MSH82_st_helens_spirit_lake_reflection_05-19-82.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Muntanya de Santa Helena després de l'erupció</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Una gran columna de cendres volcàniques va començar a elevar-se cap a l'atmosfera. Aquesta cendra va arribar a dipositar-se en 11 estats diferents d'USA. Alhora, la neu, el gel i diverses glaceres senceres de la muntanya Santa Helena van començar a fondre's, formant una sèrie de llargs <span style="color: #3d85c6;">lahars</span> (fluxos de sediments i aigua que es mobilitza des dels vessants dels volcans) que van arribar al riu Columbia. Durant els següents dies es van produir xicotetes erupcions, encara que només una de gran magnitut, que no va ser tan destructiva com la primera. Quan la cendra per fi es va assentar, es van poder comptabilitzar els danys soferts: 57 persones (entre elles l'hostaler Harry Truman i el geòleg David A. Johnston ) i milers d'animals van morir, centenars de quilòmetres quadrats de terreny van ser totalment arrasats, més de mil milions de dòlars de pèrdua en danys materials, i un inmens cràter a la cara nord de la Muntanya Santa Helena. Tota l' àrea va ser més tard protegida i convertida en el <span style="color: red;">Mount St. Helens National Volcanic Monument</span>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-size: large;">Bibliografia</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;">* <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3n_del_Monte_Santa_Helena_en_1980" target="_blank">Erupció de la Muntanya Santa Helena</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;">* <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Lahar" target="_blank">Lahar</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: orange;">* </span>Imatges de WIKIMEDIA COMMONS</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-18018447770578208932015-10-23T16:39:00.003+02:002015-10-23T16:40:57.596+02:00El Cicle de Wilson<div style="text-align: justify;">
La distribució de les plaques i per tant, dels continents, ha canviat al llarg del temps, ja que poden fragmentar-se i unir-se entre ells. <span style="color: #e69138;">El Cicle de Wilson</span>, proposat per <span style="color: red;">Tuzo Wison</span>, ens explica de forma ordenada, el procés d'obertura i tancament dels oceans, i la fragmentació i posterior unió dels continents, que provoca la formació de serralades, i resumeix tot el que s'esdevé a les vores constructives i destructives de la litosfera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el cicle es poden distingir les següents fases:</div>
<ol>
<li>El continent es fragmenta per acció de punts calents que bomben i aprimen l'escorça fins trencar-la, originant-se un rift continental (com el <span style="color: #6aa84f;">Rift africà</span>). <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkN7lmF8abJOeIL_D3dvdY0PWMVAIv97kQFnsJMFcbr8RRTDj0kLTCubXeY9040Rz4hWLszlorYFsK69U1SYvDuygtpvwDXcb8O3cORfQjY4IgPGgtG_odTRhsCCEjw8FIFXLwDXIvjqLi/s1600/1.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkN7lmF8abJOeIL_D3dvdY0PWMVAIv97kQFnsJMFcbr8RRTDj0kLTCubXeY9040Rz4hWLszlorYFsK69U1SYvDuygtpvwDXcb8O3cORfQjY4IgPGgtG_odTRhsCCEjw8FIFXLwDXIvjqLi/s1600/1.PNG" /></a></div>
</li>
<li>En la línia de fragmentació es comença a formar litosfera oceànica (<span style="color: #3d85c6;">vora constructiva</span>) que separa els fragments continentals. Si continua la separació el rift és envaït pel mar i es va transformant en una dorsal oceànica. Els continents queden separats per una xicoteta conca oceànica (com l'actual <span style="color: #6aa84f;">mar Roig</span>). <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiio3ZBD6h2WoLtcq4Jvm2lxT1SU2RaTXezAbH0Ikz8g5d9EHKIv6VqZlY2qI-DL37LzzfbnVvLvQoqcg3MfkZJIq_mdthPDKCMWGpWu1CWhh9AMZYCwZnRsbhdUX_hINdxUY35u9hxXcs/s1600/2.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiio3ZBD6h2WoLtcq4Jvm2lxT1SU2RaTXezAbH0Ikz8g5d9EHKIv6VqZlY2qI-DL37LzzfbnVvLvQoqcg3MfkZJIq_mdthPDKCMWGpWu1CWhh9AMZYCwZnRsbhdUX_hINdxUY35u9hxXcs/s1600/2.PNG" /></a></div>
</li>
<li><span style="text-align: justify;">El procés continua i els continents se separen progressivament. Entre ells apareix una conca oceànica ampla, amb una dorsal ben desenvolupada (com l'<span style="color: #6aa84f;">Oceà Atlàntic</span> actual). <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKppfW2RMhzGYAq2zGqR3IVSBS4AJ5xSPifD_ALRftIfW-_4ayis6mOq4iwIR6EmdnigJw0quUJzByDzP-Y8FRrY1DvjDAaaBDkaGTI9Z3tBwYOlKbaLWkPI8wggOn8rR6obAghhmzKWa9/s1600/3.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKppfW2RMhzGYAq2zGqR3IVSBS4AJ5xSPifD_ALRftIfW-_4ayis6mOq4iwIR6EmdnigJw0quUJzByDzP-Y8FRrY1DvjDAaaBDkaGTI9Z3tBwYOlKbaLWkPI8wggOn8rR6obAghhmzKWa9/s1600/3.PNG" /></a></div>
</span></li>
<li><span style="text-align: justify;">Quan la conca oceànica alcança certa grandària i és prou antiga, les vores de contacte amb els fragments continentals es tornen freds i densos i comencen a enfonsar-se sota dels continents i es genera una <span style="color: #3d85c6;">vora destructiva</span>. En aquesta zona s'origina una cadena muntanyosa que va vorejant al continent (<span style="color: #3d85c6;">orogen</span> tipus andí, com la <span style="color: #6aa84f;">serralada dels Andes</span>). L'escorça oceànica es desplaça des de la vora constructiva a la destructiva com una cinta transportadora, de manera que la conca oceànica deixa de créixer (com l'<span style="color: #6aa84f;">Oceà Pacífic</span>). <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt3ZCiK-1jnxnrfGOzYARTJ5xYwI0Jm3dCjDvkxDAWgd8kyEjqSgBzuO-2EpOKpLiG7SfY-DxRIY-TXs_RJJkbCFyjvnuxuNXWjlYdE46N4Z07q_OruccfEnX4NXunZxvXa9Uq_P7U-DGS/s1600/4.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt3ZCiK-1jnxnrfGOzYARTJ5xYwI0Jm3dCjDvkxDAWgd8kyEjqSgBzuO-2EpOKpLiG7SfY-DxRIY-TXs_RJJkbCFyjvnuxuNXWjlYdE46N4Z07q_OruccfEnX4NXunZxvXa9Uq_P7U-DGS/s1600/4.PNG" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM18sSYv6dtsJoQAI_-wKuPK2RcdUc_1v_Eizo6cv2AdX0L5n4CKrED30b4tziDRt95V0GtrRnLWdRy2gqjDA2Q5zTPlgysr3gO9Ttf9kYfE6VvLu7V2CzsFO92GiF4YmdVZ5CJWnoG2d4/s1600/5.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM18sSYv6dtsJoQAI_-wKuPK2RcdUc_1v_Eizo6cv2AdX0L5n4CKrED30b4tziDRt95V0GtrRnLWdRy2gqjDA2Q5zTPlgysr3gO9Ttf9kYfE6VvLu7V2CzsFO92GiF4YmdVZ5CJWnoG2d4/s1600/5.PNG" /></a></div>
</span></li>
<li><span style="text-align: justify;">Donada la forma esfèrica de la Terra, altres vores constructives poden espentar als fragments continentals en sentit contrari, de manera que la conca oceànica es va fent més estreta (com en el <span style="color: #6aa84f;">Mar Mediterrani</span>). </span></li>
<li><span style="text-align: justify;">Finalment en desaparèixer la conca oceànica les dues masses continentals xoquen (<span style="color: #e69138;">obducció</span>) i s'origina un continent únic (<span style="color: #3d85c6;">supercontinent</span>), i sobre la sutura que tanca l'oceà es forma una </span><span style="text-align: justify;">serralada (orogen tipus Himàlaia, com la <span style="color: #6aa84f;">serralada de l'Himàlaia</span>). <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg59jD8l7FWuunSo9pDBkvCxS6fvSPzk5C5v0ydpB-RmTg6pptR293tom4ITk3HCWbHVGAWTRzdNPqoHjwXtBeQez56HTJ1QUbynbPZM_nyFAY1hrKzPacSLwLDasCgtVaOPm1L6Ev5-Xwj/s1600/6.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg59jD8l7FWuunSo9pDBkvCxS6fvSPzk5C5v0ydpB-RmTg6pptR293tom4ITk3HCWbHVGAWTRzdNPqoHjwXtBeQez56HTJ1QUbynbPZM_nyFAY1hrKzPacSLwLDasCgtVaOPm1L6Ev5-Xwj/s1600/6.PNG" /></a></div>
</span></li>
<li><span style="text-align: justify;">El desplaçament de les plaques es realitza sobre una superfície esfèrica, de manera que els continents acaben per xocar i soldar, formant-se una gran massa continental, un supercontinent (<span style="color: #6aa84f;">Pangea</span> com el va anomenar Wegener). Això ha passat diverses vegades al llarg de la història de la Terra. El supercontinent impedeix l'alliberament de la calor interna, de manera que es fractura i comença un nou cicle.</span></li>
</ol>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;">BIBLIOGRAFIA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">* <a href="http://roble.pntic.mec.es/afep0032/ciclowilson.html" target="_blank">Ciclo de Wilson</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">*</span> <a href="http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esobiologia/4quincena4/4q4_contenidos_3a.htm" target="_blank">Ciclo de Wilson</a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">* </span>Imatgens de GOOGLE IMATGES</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-91265264859700475372015-09-25T21:32:00.002+02:002015-09-25T21:38:19.624+02:00Un xicotet exèrcit per a protegir l'últim rinoceront blancHola...<br />
Sabeu eixa sensació? Sí, la sensació que et produeix topar-te amb noticies com aquesta. Rabia, pena i impotència, sobretot impotència.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://p2.trrsf.com/image/fget/cf/620/0/images.terra.com/2015/09/23/01-sudan-rinoceronte-blanco.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="http://p2.trrsf.com/image/fget/cf/620/0/images.terra.com/2015/09/23/01-sudan-rinoceronte-blanco.jpg" height="240" width="320" /></a>El 22 de septembre es va celebrar el <span style="color: #e69138;">Dia Mundial del Rinoceront</span>, una de les espècies més amenaçades del món, ja que tres de les cinc espècies que hi han d'aquest animal estàn llistades com <span style="color: red;">En</span> <span style="color: red;">Perill Crític</span> per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per això he volgut publicar esta notícia, per a donar a conèixer la desesperant situació d'aquesta espècie, el rinoceront blanc del nord. Dic desesperant perquè només en queden <span style="color: red;">cinc </span>exemplars vius al món, només <span style="color: #a64d79;">un mascle</span>. <span style="color: #6aa84f;">Sudán</span>, que així s'anomena l'animal, carrega amb el pes de continuar amb el llegat de la seua espècie, però per la seua edat, 42 anys, la reproducció natural és inviable.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El mascle és vigilat durant les 24 hores del dia, el 365 dies de l'any per un <span style="color: cyan;">"miniexèrcit"</span> de guàrdies en la reserva de <span style="color: #3d85c6;">Kènia</span>, per a evitar que el cacen els furtius.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sudàn va nàixer a un zoologic a la República Txeca, on va poder reproduïr-se. Aquest zoo (Dvur Kralove) intenta implantar embrions del rinoceront blanc del nord en les femelles dels rinoceronts blancs del sud (una subespècie compatible, encara que genèticament diferent) per tal d'augmentar el nombre d'exemplars de l'espècie, considerada <span style="color: #93c47d;">biològicament extinta</span>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.abc.es/Media/201504/15/rinoceronte-blanco-norte--478x270.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.abc.es/Media/201504/15/rinoceronte-blanco-norte--478x270.JPG" height="179" width="320" /></a>Algunes de les iniciatives que s'han implementat per evitar la desaparició dels rinoceronts impliquen l'augment de les penes per als caçadors furtius a Sud-Àfrica, on hi ha la major població de rinoceronts blancs del sud del món, i la reubicació de poblacions, com a Nepal, on no s'han donat incidents de caça furtiva des de 2012.</div>
<div style="text-align: justify;">
Organitzacions com el <span style="color: #e69138;">Fons Mundial per a la Naturalesa</span> també concentren els seus esforços en aturar el tràfic il·legal de les banyes, raó per la qual són caçats els rinoceronts, cap a Vietnam, des d'on es trafiquen a la resta d'Àsia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agradaria pensar que encara queden esperances per a aquesta espècie única, que fa 50 milions d'anys que habita a la Terra, però desgraciadament el números jueguen en la seua contra. La seua extinció suposaria una enorme pèrdua de la biodiversitat i de la història evolutiva i natural del nostre planeta.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sols desitje que siga l'última víctima (d'una llarga llista) que desaparega per culpa de l'espècie humana. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;"><b>BIBLIOGRAFIA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b>*</b></span> <a href="http://noticias.terra.es/ciencia/dia-mundial-del-rinoceronte-una-de-las-especies-en-mayor-peligro,9fcce896ae66ea54703581ae5fba7171mo8sze2k.html" target="_blank">Los rinocerontes, una especie cerca de la extinción</a><br />
<b><span style="color: red;">*</span></b> <a href="http://www.20minutos.es/noticia/2463064/0/kenia-intenta-proteger/ultimo-macho/rinoceronte-blanco-norte/" target="_blank">Kenia intenta proteger al último macho de rinoceronte blanco del norte que queda vivo</a><br />
<b><span style="color: red;">*</span></b> <a href="http://www.abc.es/natural-biodiversidad/20150415/abci-rinoceronte-blanco-norte-proteccion-201504151203.html" target="_blank">El último macho de rinoceronte blanco del norte te necesita</a></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-85263919615453575882015-09-24T20:15:00.000+02:002015-09-24T20:41:24.535+02:00Y que el mundo nos recuerde por soñar despiertos...<div style="text-align: left;">
Ola... de<span style="color: #3d85c6;"> mar</span>!</div>
<div style="text-align: left;">
Bueno, pues ja ha començat el nou curs, i amb ell les classes de <span style="color: #6aa84f;">biologia</span>, i els posts. I tornar a alçar-se pronte, a passar-se les vesprades estudiant, a que siga dilluns i ja desitges que siga divendres, a planejar les excursions, a pasar-se els patis al <span style="color: #f1c232;">sol</span>...</div>
<div style="text-align: left;">
"Sols" portem dues setmanes d'escola i ja hem començat trimestre i tema, i ho hem fet amb la <span style="color: #783f04;">geologia</span>, espere que Pedro no ho fique molt difícil...</div>
<div style="text-align: left;">
Aquest any he decidit que a més de apunts de biologia vaig a <span style="color: red;">postejar</span> (està ben dit?) tot el que vuiga (és un bon propòsit, però no crec que escriga molt). I també vaig a penjar una<span style="color: orange;"> resenya</span> que tinc pendent... i supose que moltes altres.</div>
<div style="text-align: left;">
Durant aquest curs també he de decidir qué vull <span style="color: #a64d79;">estudiar</span> (enserio soc l'única que està a primer i no ho sap?), algo de ciències, però no sé...</div>
<div style="text-align: left;">
I ja està! Fins el pròxim post!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimP0WKWKem4z7oCPTEDLmjIG9AuyQnB84O2wPEPfTyIFoRusphSfntsuQNj9kwymjgKs1rp72MfMbtdu6vTYcZwgy3hqmunuzJ3nUIAljMXXzN5kTCT1y5Z-RNAJb_P7xpdK-G4tv2uhTo/s1600/so%25C3%25B1ar+despierto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimP0WKWKem4z7oCPTEDLmjIG9AuyQnB84O2wPEPfTyIFoRusphSfntsuQNj9kwymjgKs1rp72MfMbtdu6vTYcZwgy3hqmunuzJ3nUIAljMXXzN5kTCT1y5Z-RNAJb_P7xpdK-G4tv2uhTo/s400/so%25C3%25B1ar+despierto.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="direction: rtl;">
<div style="direction: ltr; text-align: center;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span><span style="color: #666666;">
Toma mi presente, mi futuro incierto,</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #666666;">y</span> <span style="color: cyan;">que el mundo nos recuerde por soñar despiertos</span><span style="color: #666666;">,</span></span><br />
<span style="color: #666666; font-family: inherit;">que navegues siempre hacia mar abierto,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: inherit;">y si alguna vez te pierdes,</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: inherit;">solo <i>mira dentro</i>.</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: inherit;"><br />
Maldita Nerea - <i>Mira dentro</i></span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-82238705126356712362015-03-30T16:24:00.000+02:002015-03-30T17:27:19.225+02:00Resenya "El Clan del Oso Cavernario", Jean M. Auel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihYwaW6h3JXcXeo1P3q3KQYWDo54cCUotO8MFcoCt-qxBfxTEsXAd_71i9UjnTp2xT1cmdWKl9guUkZkfcPmnGOz75_OCplck0F-TTyEsAHxd5B5pkrBCt0SiMcHVBMPEF_k9bCZh0rjHj/s1600/Auel,+Jean+M_+-+Los+hijos+de+la+Tierra+1+-+El+Clan+del+Oso+Cavernario+%5BPortada%5D.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihYwaW6h3JXcXeo1P3q3KQYWDo54cCUotO8MFcoCt-qxBfxTEsXAd_71i9UjnTp2xT1cmdWKl9guUkZkfcPmnGOz75_OCplck0F-TTyEsAHxd5B5pkrBCt0SiMcHVBMPEF_k9bCZh0rjHj/s1600/Auel,+Jean+M_+-+Los+hijos+de+la+Tierra+1+-+El+Clan+del+Oso+Cavernario+%5BPortada%5D.JPG" height="320" width="232" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #660000;">La heroïna és Ayla, una valenta i indomable </span><span style="background-color: white; color: #660000;">jove, la història de la qual comença quan, </span><span style="background-color: white; color: #660000;">òrfena de cinc anys, es adoptada per El Clan, </span><span style="background-color: white; color: #660000;">un grup de Neanderthals. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #660000;">Al principi, Ayla inspira sorpresa, després </span><span style="background-color: white; color: #660000;">cautela i, per fí, acceptació per part del Clan. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #660000;">Iza, la curandera, i Creb, el Mog-Ur</span><span style="background-color: white; color: #660000;"> (Home Sant), cuiden d'ella. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #660000;">El comportament i les actituds dels membres </span><span style="background-color: white; color: #660000;">del Clan no li és aliè. S'interessa per les </span><span style="background-color: white; color: #660000;">caceres i els preparatius de les armes, cosa </span><span style="background-color: white; color: #660000;">que està prohibida a les dones i que ella, però, </span><span style="background-color: white; color: #660000;">domina amb notable mestria. </span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><br /></span>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"> <span style="color: #b45f06;"> </span></span><br />
<span style="color: #b45f06;">Voleu aprendre alguna cosa sobre el nostre passat?</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #b45f06;">Voleu passar una bona estona llegint les aventures i desventures d'Ayla?</span></div>
<br />
Doncs vos convide a tots a acompanyar-me en aquest apassionant viatge al passat.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;">ARGUMENT</span></div>
<br />
En començar el llibre, ens trobem amb una xiqueta de 5 anys perduda i separada de la seua família després d'un terratrèmol. Aquesta xiqueta pertany als <i><span style="color: #3d85c6;">Cromagnon</span></i> (dels quals descendim) i, com a mers espectadors, la veurem enfrontar-se a la vida salvatge sense altra protecció que les seues diminutes mans i sobreviure a l'atac d'un imponent lleó cavernari, que li deixa una cicatriu a la cama.<br />
<br />
En un penós estat la troba <span style="color: cyan;">Iza</span> en el seu camí, la curandera del <span style="color: #e06666;">Clan de l'Ós Cavernari</span>. Després de parlar amb el cap, <span style="color: cyan;">Brun</span>, decideix quedar-se-la i tractar de salvar la seua petita vida tot i que forme part dels Altres.<br />
<br />
Ja des del principi saben que ella és diferent i tenen cert recel a compartir la seua pròxima llar amb ella. Però ... Qui podria dir-li que no a una pobra criatura ferida gairebé de mort?<span style="background-color: white;"> </span><br />
<span style="background-color: white;"><br /></span>
La xiqueta, per sort, sobreviu gràcies a les cures d'Iza. Brun comença a notar que tot el relacionat amb la "nova adquisició" del Clan els afecta de forma positiva. Gràcies a ella aconsegueixen trobar una nova cova per viure, i això fa que, malgrat les seves enormes diferències, l'accepten finalment i la convertixen en un membre més del Clan de l'Ós Cavernari.<br />
<br />
<span style="color: cyan;">Creb</span>, el mag del clan, l'acull i decideix ensenyar-li les coses més bàsiques perquè puga integrar-se bé: com parlar amb gestos per fer-se entendre (cosa gens òbvia, ja que abans Ayla parlava amb sons amb els seus), adaptar-se a les noves costums ... Així mateix li donen un nom, que només sona relativament semblant al que tenia amb <span style="color: #e06666;">els Altres</span>, però al qual s'adapta immediatament: <span style="color: cyan;">Ayla</span>.<br />
<br />
Iza, qui la considera ja com la seua filla, li ensenya el seu ofici de curandera; a reconèixer certs tipus de plantes curatives, la seva forma d'emprar i com curar amb elles. Una filla de la seva pròpia sang hauria portat tota aquesta informació al cap a causa dels seus avantpassats i els seus "records" i no necessitaria tant esforç per recordar (<span style="color: #674ea7;">creences curioses del Clan</span>), però Ayla no sap res i ha de començar de zero. Això sí, va aprenent molt ràpid tot el que li ensenyen: a comptar amb les mans, a fabricar ungüents curatius, a caçar amb la honda ...<br />
<br />
És clar que no tot li ixirà bé a la xiqueta. En no poques ocasions <span style="color: #8e7cc3;">es ficarà en embolics bastant grossos </span>i haurà d'assumir les seues responsabilitats. Això sí, a causa de que ella sembla donar-li bona sort al Clan, cada decisió que prenen es la pensen més de dues vegades per no fer enfadar als esperits.<br />
<br />
Tot el que passa en aquest primer llibre està centrat en la vida d'Ayla, la seva evolució i adaptació a un clan d'una espècie inferior a la seva i de com poc a poc es veu immersa en aquest món fins a ser<br />
una d'ells.<span style="background-color: white;"> </span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: red; font-size: large;">OPINIÓ PERSONAL</span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: red; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Aquest llibre és una recomanació de Pedro, i la veritat és que m'ha agradat molt.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Pense que l'autora relata molt bé la vida en aquella època i les descripcions dels paisatges i les plantes i tot el que li ensenya Iza fa que entres per complet en la història i la vida de Ayla.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">No puc dir què és el que més m'ha agradat i el que menys, ja que hem pareix un llibre genial i m'agrada tot per igual. Però si haguera d'elegir, una de les coses que més m'agradat són les creences del Clan. Tot allò dels Tòtems i els esperits és molt interessant. Però més interessant són els pensaments d'Ayla i de Creb. Llegint com Ayla es qüestiona les creences del clan respecte a "d'on venen els xiquets", i com s'apropa a la realitat, et dones conte de que els cromagnons eren una espècie més evolucionada dels "homo". </span><br />
<span style="background-color: white;">Creb és un personatge que m'encanta, però hem va sorprendre que aconseguira arribar a la conclusió que la espècie d'Ayla era més avançada que la seua pròpia (<span style="color: #3d85c6;"><i>Neanderthal</i></span>), i que la seua estava destinada a desaparèixer (que és el que passà en la realitat), ja que encara que ell notava que Ayla era diferent i que aprenia amb rapidesa, no vaig pensar que poguera arribar a eixa conclusió, que per a nosaltres és òbvia, però que supose en aquella època no es paraven a pensar eixes coses.</span></div>
<br />
<span style="background-color: white;">Bueno... podria pasar-me hores parlant d'aquest llibre, però això seria donar <span style="color: #6aa84f; font-style: italic;">spoilers</span>, i com a mi no m'agrada que hem fastidien un llibre contant-me el final, jo no ho pense fer a ningú. Axí que, en definitiva, <span style="color: magenta;">El Clan del Oso Cavernario</span> és un llibre amb el qual he disfrutat moltíssim llegint, encara que hi han alguns moments un poc oscurs -<i>i ahí ho deixe</i>-, però que recomane a tots.</span><br />
<span style="background-color: white;">I per acabar (<i>ara sí</i>), dic que és una molt bona lectura sobretot si estás donant evolució com jo, perquè te fa reflexionar molt. </span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: lime;">Fins un altra!!! :) </span> </span></div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-8376635497864113412015-03-11T08:53:00.002+01:002015-03-11T08:53:59.959+01:00Comencem la 3a Avaluació!Hui hem començat oficialment amb la primera classe de la 3a avaluació de Treball Monogràfic. En aquest trimestre hem de fer el treball escrit, a partir de la presentació de diapositives. Com ja he dit en algun altre post, el emu treball tracta sobre els herois de la miotlogia grega, i es diu "Els Meus Herois de la Mitologia Grega".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqYWyPAhoMlSmkxr7KDh1AVDflg851VDTkVAlwFmCu7b9W0SN3mP3DAhuwFtplgYtPzY96UcK5butyift1nB8TQNZFqkltEMPMgKesHKw6pn2AWeupePDF_5v4w53R8JScrDyIYhcMK62x/s1600/athens-acropolis_1714622c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqYWyPAhoMlSmkxr7KDh1AVDflg851VDTkVAlwFmCu7b9W0SN3mP3DAhuwFtplgYtPzY96UcK5butyift1nB8TQNZFqkltEMPMgKesHKw6pn2AWeupePDF_5v4w53R8JScrDyIYhcMK62x/s1600/athens-acropolis_1714622c.jpg" height="200" width="320" /></a></div>
<br />Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-71651884535611279972015-03-09T15:49:00.004+01:002015-03-09T16:01:27.842+01:00Els Pokémon evolucionen?Sí, heu llegit bé.<br />
Els Pokémon evolucionen?<br />
Aquesta és la pregunta que ens ha fet Pedro hui a classe, la primera d'evolució, i la primera des de que ha tornat a l'institut, que ja teniem ganes de que tornara. <b>:) </b><br />
Hem començat la classe intentant definir el concepte d'evolució, i hem arribat a dir que l'evolució és un conjunt de canvis a nivell genètic que es donen en una espècie al llarg de molts anys per a poder adaptar-se i conseguir que l'espècie no s'extingisca.<br />
I aleshores, a què ve lo dels Pokémon? Doncs que Pedro, com veia que no diferènciavem molt bé entre el creixement d'un individu i l'evolució de l'espècie, ens ha posat l'exemple dels Pokémon.<br />
Els Pokémon evolucionen? Qualsevol que haja jugat al joc de Pokémon sabrá que sí, sí que evolucionen. I segons Pedro, l'evolució dels Pokémon és pot comparar amb la dels animals. Els Pokémon evolucionen per a millorar, i els éssers vius també; més o menys.<br />
Hem continuat explicant què és una espècie (dos individus són de la mateixa espècie quan poden reproduïr-se entre ells), i que hi ha diferents races dins d'una mateixa espècie, com els gosos o els cavalls.<br />
Finalment hem acabat parlant de l'evolució humana, hem debatut sobre les diferències genètiques entre els humans i els chimpancés i entre uns humans i uns altres. I per acabar, Pedro ens ha explicat que l'espècie humana prové d'Àfrica, i que es va anar estenent per tots els continents, sempre per la costa i aprofitant el descens de la mar en les glaciacions.<br />
<br />
En definitiva, ha sigut una classe interessant i entretinguda, l'evolució és un tema que m'agrada molt.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.gamedots.mx/media/gd/pokemon_evee_evoluciones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.gamedots.mx/media/gd/pokemon_evee_evoluciones.jpg" height="320" width="290" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Evolucions del pokémon Eevee.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://canalpokemon.files.wordpress.com/2010/09/bwstartevolutionst.png?w=400&amp;h=432" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://canalpokemon.files.wordpress.com/2010/09/bwstartevolutionst.png?w=400&amp;h=432" width="296" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Evolucions de diferents pokémons.</td></tr>
</tbody></table>
<br /><div style="text-align: center;">
<b style="color: red; font-size: x-large;">BIBLIOGRAFIA</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: red; font-size: x-large;"><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b>*</b> </span>Imatges de GOOGLE IMATGES</div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-23086634858712264652015-02-25T16:11:00.003+01:002015-03-01T18:15:21.431+01:00Les Lleis de Mendel<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: red;">1a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA UNIFORMITAT </span></b><br />
<b><span style="color: red;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"En creuar dues races pures, la descendència serà heterozigòtica i dominant"</b><br />
<br />
Per descobrir aquest principi, Mendel va creuar pèsols de color groc (color dominant) amb una espècie més escassa de pèsols verds (recessiu). El resultat d'aquest encreuament, va generar una descendència 100% groga:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(primera%20ley).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(primera%20ley).jpg" height="192" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Encara observem efectivament que s'ha produït una barreja genètica entre els progenitors (Aa), la generació F1 ha sortit groga. Això és degut a la dominància de l'al·lel "A" (groc) respecte a l'al·lel "a" (verd). Quan tots dos estan junts, només es manifesta el dominant.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b>2a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA DISTRIBUCIÓ INDEPENDENT</b></span></div>
<span style="color: red;"><b><br /></b></span>
<b>"En creuar dues races híbrides, la descendència serà homozigòtica i híbrida al 50%"</b><br />
<b><br /></b>
<b></b><br />
Amb una gran intuïció científica, Mendel va agafar els pèsols de la generació F1 (de l'experiment anterior) i els va creuar entre si.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(segunda%20ley).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(segunda%20ley).jpg" height="191" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Per a la seua sorpresa, el 25% de la descendència d'aquests pèsols grocs ¡van ser verds! Per aquesta raó, tot i que dos membres d'una parella tinguin els ulls marrons, si tots dos guarden un gen recessiu per al color blau, hi ha un 25% de possibilitats que els seus fills hereten ulls blaus (com els dels seus avis).</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b>3a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CARÀCTERS</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b><br /></b></span></div>
<b>"En creuar diversos caràcters, cadascun d'ells es transmet de manera independent"</b><br />
<br />
<br />
Per comprovar aquest principi Mendel va creuar pèsols grocs i llisos (dominants) amb pèsols verds i rugosos (recessius):<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(tercera%20ley)2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(tercera%20ley)2.jpg" height="134" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Aquesta descendència "AaRr" al seu torn es va autofecundar per donar lloc a la següent generació:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(tercera%20ley).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://saberespractico.com/wp-content/themes/imagination/Leyes%20de%20Mendel%20(tercera%20ley).jpg" height="159" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
D'aquesta manera, va comprovar que les característiques dels pèsols no interfereixen entre si, i es distribueixen individualment. De dos pèsols grocs i llisos van créixer:</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="color: red;">*</span> 9 pèsols grocs i llisos</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="color: red;">*</span> 3 pèsols grocs i rugosos</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="color: red;">*</span> 3 pèsols verds i llisos</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<span style="color: red;">*</span> 1 pèsol verd i rugós</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><b>BIBLIOGRAFIA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><b>* <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Leyes_de_Mendel" target="_blank">Leyes de Mendel</a></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><b>* <a href="http://www.saberespractico.com/estudios/secundaria-bachiller/biologia-secundaria-bachiller-estudios/las-tres-leyes-de-mendel/" target="_blank">Las tres Leyes de Mendel</a></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><br /></span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-48497598701310814892015-02-11T17:14:00.001+01:002015-02-11T17:17:46.531+01:00Per fí!!Per fí!!!<br />
Ja és oficial! Hui per fí he acabat la presentació del meu treball monografic. :)<br />
Ara he de començar a fer el treball escrit, que serà la nota de la tercera avaluació.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUJ6MxpiAolouIvx6nM3r0-9ebTc8-bbOKE6XTD2VHa0ZBB92P73bygTWWf0t2zI27M95unS4xz29B9XuJRiERq92c1o57Cdeeh3bH4GMC8IH_vp2CyCMsYWi1SSoETAy_unERqNjwbN8/s1600/Pintura-de-c%C3%B3mo-pod%C3%ADa-ser-la-Acr%C3%B3polis-ateniense-en-su-%C3%A9poca-de-esplendor.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnUJ6MxpiAolouIvx6nM3r0-9ebTc8-bbOKE6XTD2VHa0ZBB92P73bygTWWf0t2zI27M95unS4xz29B9XuJRiERq92c1o57Cdeeh3bH4GMC8IH_vp2CyCMsYWi1SSoETAy_unERqNjwbN8/s1600/Pintura-de-c%C3%B3mo-pod%C3%ADa-ser-la-Acr%C3%B3polis-ateniense-en-su-%C3%A9poca-de-esplendor.jpg" height="219" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
Esta és la foto de la portada del meu treball,</div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="color: blue;"> "Els Meus Herois de la Mitologia Grega"</span></i></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue; font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue; font-style: italic;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPB8mu18E7UHIbkLlTLxlIvwdSnB1kwtr7Q1pdRzZBajd84EOrAhIFpYd4cI3LENHl6tmoGua9nJ1WeVC6zfzvjJ0oz0Dj9WgjyXv6sctFLazY79Q7lAAgvFc8U6e2aeFCoq6hpgGYwxF1/s1600/sounion_poseidon-i1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPB8mu18E7UHIbkLlTLxlIvwdSnB1kwtr7Q1pdRzZBajd84EOrAhIFpYd4cI3LENHl6tmoGua9nJ1WeVC6zfzvjJ0oz0Dj9WgjyXv6sctFLazY79Q7lAAgvFc8U6e2aeFCoq6hpgGYwxF1/s1600/sounion_poseidon-i1.jpg" height="206" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue; font-style: italic;"> </span>I esta és una altra foto que m'encanta. :)</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
És el Temple de Poseidó a Sounion.</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="color: blue;"><br /></span></i></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: red;">Ciao!</span></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-20271165084935107992015-02-03T23:34:00.001+01:002015-02-04T16:41:18.949+01:00Regne Unit aprova la reproducció assistida amb l'ADN de tres paresAquest mes estem donant la genètica, i aquesta noticia a més d'interessant té molt a veure amb el tema. Per això he pensat en penjar-la al blog.<br />
<div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: lime;"><b>·······················································</b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: lime;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
Els diputats britànics han donat llum verda, amb 382 vots a favor i 128 en contra, a la <span style="color: red;">polèmica tècnica que utilitza l'ADN de tres persones a la reproducció assistida</span>, a fí d'evitar la transmissió d'enfermetats com les mitocondrials.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: cyan;">COM FUNCIONA AQUESTA TÈCNICA?</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #0b5394;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<div class="almost_half_cell" id="gt-res-content">
<div dir="ltr">
<span id="result_box" lang="ca"><span class="hps">Els mitocondris</span> <span class="hps">són</span> <span class="hps">parts</span> <span class="hps">constitutives</span> <span class="hps">de</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">cèl·lules de l'organisme</span>, la funció dels quals <span class="hps">és</span> <span class="hps">la de generar</span> <span class="hps">l'energia</span> <span class="hps">necessària</span> <span class="hps">per mantenir la vida</span> <span class="hps">i correcta</span> <span class="hps">funció</span> <span class="hps">dels</span> <span class="hps">òrgans</span>. <span class="hps">Quan el</span> <span class="hps">funcionament</span> <span class="hps">dels mitocondris</span> <span class="hps">falla</span>, <span class="hps">els</span> <span class="hps">problemes</span> <span class="hps">es transmeten</span> <span class="hps">de mare a</span> <span class="hps">fill</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">poden produir</span><span style="color: magenta;"> <span class="hps">danys</span> <span class="hps">cerebrals</span>, <span class="hps">pèrdua</span> <span class="hps">de massa</span> <span class="hps">muscular</span>, <span class="hps">fallada cardíaca</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">ceguesa</span></span>. <span class="hps">Aquest</span> <span class="hps">tipus</span> <span class="hps">de malalties</span> <span class="hps">afecten</span> <span class="hps">al voltant</span> <span class="hps">d'un de cada</span> <span class="hps">6.500</span> xiquets<span class="hps"> a tot el</span> <span class="hps">món</span><br /><br /><span class="hps">El procediment,</span> <span class="hps">que</span> <span class="hps">ha</span> <span class="hps">estat desenvolupat</span> <span class="hps">per</span> <span class="hps">investigadors</span> <span class="hps">de Newcastle</span> , utilitza una <span class="hps">versió</span> <span class="hps">modificada</span> <span class="hps">de la fertilització</span> <span class="hps">in</span> <span class="hps">vitro</span> <span class="hps">per<span style="color: #741b47;"> </span><span style="color: magenta;">reunir</span></span><span style="color: magenta;"> <span class="hps">material</span> <span class="hps">genètic</span> <span class="hps">dels</span> <span class="hps">òvuls</span> <span class="hps">de dues dones</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">l'espermatozoide</span> <span class="hps">d'un</span> <span class="hps">home</span></span>. <span class="hps">I</span> <span class="hps">es</span> <span class="hps">realitza de la</span> <span class="hps">següent</span> <span class="hps">manera</span>:<br /><br /><span class="hps">Primer</span> <span class="hps">s'extreuen</span> <span class="hps">el nucli</span> <span class="hps">de l'òvul</span> <span class="hps">de la mare</span> <span class="hps">i el nucli</span> <span class="hps">de l'òvul</span> <span class="hps">del donant</span>. <span class="hps">Després</span> <span class="hps">s'insereix el</span> <span class="hps">nucli</span> <span class="hps">matern en</span> <span class="hps">l'òvul</span> <span class="hps">del donant</span>. <span class="hps">D'aquesta</span> <span class="hps">manera</span> <span class="hps">tenim el</span> <span class="hps">nucli</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">el 99</span>% de l'ADN <span class="hps">de la mare</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">mitocondris</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">un ADN</span> <span class="hps">normal.</span> <span class="hps">I</span> <span class="hps">finalment</span> <span class="hps">es</span> <span class="hps">fecunda</span> <span class="hps">l'òvul</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">es reimplanta</span> <span class="hps">a</span> <span class="hps">la mare.</span><br /><br /><span class="hps">Els bebes</span> <span class="hps">que</span> <span class="hps">nasquen </span><span class="hps">gràcies</span> <span class="hps">a aquesta</span> <span class="hps">tècnica</span> <span class="hps">tindrien un</span> <span style="color: magenta;"><span class="hps">0,1%</span> <span class="hps">de l'ADN</span> <span class="hps">d'una</span> <span class="hps atn">segona "</span>mare"</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">el canvi</span> <span class="hps">genètic</span> <span class="hps">establert</span> <span class="hps">en el procediment</span> <span class="hps">seria</span> <span class="hps">permanent</span> <span class="hps">ja</span> <span class="hps">que</span> <span class="hps">passaria</span> <span class="hps">als seus descendents</span>.</span></div>
</div>
<div id="gt-edit" style="display: none;">
<div style="width: 100%;">
<textarea autocapitalize="off" autocomplete="off" autocorrect="off" class="goog-textarea" dir="ltr" id="contribute-target" name="edit-text" rows="1" spellcheck="false" style="height: auto; padding-right: 20px;" tabindex="0" wrap="SOFT"></textarea><br />
<div aria-hidden="true" aria-label="Borrar texto" class="clear-button goog-toolbar-button" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Borrar texto" id="gt-clear" role="button" style="display: none; right: 0px;" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
</div>
</div>
<div id="gt-res-tools">
<div id="gt-res-tools-l">
<div id="gt-pb-star">
<div aria-hidden="false" aria-label="Inicia sesión para guardarlo en tu Vocabulario" class="goog-toolbar-button goog-inline-block trans-pb-button" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Inicia sesión para guardarlo en tu Vocabulario" role="button" tabindex="0" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
</div>
<div aria-hidden="false" aria-label="Seleccionar todo" class="select-button goog-toolbar-button" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Seleccionar todo" id="gt-res-select" role="button" tabindex="0" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
<div aria-hidden="true" aria-label="Leer fonéticamente" aria-pressed="false" class="trans-roman-button goog-toolbar-button" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Leer fonéticamente" id="gt-res-roman" role="button" style="display: none;" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
<div aria-hidden="false" aria-label="Escuchar" aria-pressed="false" class="trans-listen-button goog-toolbar-button" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip="Escuchar" id="gt-res-listen" role="button" tabindex="0" unselectable="on">
<span class="jfk-button-img" unselectable="on"></span></div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: cyan;">QUÈ DIUEN ELS CIENTÍFICS?</span></b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span class="hps">L'estudi</span> <span class="hps">més</span> <span class="hps">concloent</span>, <span class="hps">dirigit</span> <span class="hps">pel professor</span> <span class="hps">Dough</span> <span class="hps">Turnbull</span> <span class="hps">al Centre</span> <span class="hps">d'Investigació</span> <span class="hps">Mitocondrial</span> <span class="hps">de la Universitat</span> <span class="hps">de Newcastle</span>, <span class="hps">sosté que</span> <span class="hps">és</span> <span style="color: magenta;"><span class="hps">una tècnica</span> <span class="hps">"segura</span>" <span class="hps">i</span> <span class="hps atn">"</span>eficaç"</span>, <span class="hps">provada</span> <span class="hps">durant més de</span> <span class="hps">15</span> <span class="hps">anys</span> <span class="hps">en primats</span>. <span class="hps atn">"</span>Si <span class="hps">no</span> <span class="hps">donem el</span> <span class="hps">pas</span> <span class="hps">endavant</span>, <span class="hps">estarem</span> <span class="hps">negant</span> <span class="hps">a</span> <span class="hps">moltes</span> <span class="hps">dones</span> <span class="hps">el dret a tenir</span> <span class="hps">fills</span> <span class="hps">sans</span>", <span class="hps">ha dit</span> <span class="hps">Turbull</span>.<br />
<br />
<span class="hps">El seu</span> <span class="hps">col·lega</span>, <span class="hps">la professora</span> <span class="hps">Dame</span> <span class="hps">Sally</span> <span class="hps">Davies</span>, <span class="hps">directora</span> <span class="hps">general de salut</span> <span class="hps">al Regne</span> <span class="hps">Unit</span>, <span class="hps">també</span> <span class="hps">li dóna suport</span>. <span class="hps atn">"</span>És <span class="hps">important</span> <span class="hps">recordar</span> <span class="hps">que<span style="color: #351c75;"> </span><span style="color: magenta;">l'ADN</span></span><span style="color: magenta;"> <span class="hps">mitocondrial</span> <span class="hps">representa</span> <span class="hps">menys del</span> <span class="hps">0,054%</span> <span class="hps">de l'ADN</span> <span class="hps">total i</span> <span class="hps">no</span> <span class="hps">és</span> <span class="hps">part de l'ADN</span> <span class="hps">nuclear</span></span>, <span class="hps">que</span> <span class="hps">és el que determina</span> <span class="hps">les nostres</span> <span class="hps">característiques</span> <span class="hps">personals</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">resgos</span> <span class="hps">com ara la</span> <span class="hps">personalitat</span>, pèl <span class="hps">i</span> <span class="hps">color dels</span> <span class="hps">ulls</span>", <span class="hps">ha</span> <span class="hps">assenyalat</span>.<br />
<br />
<span class="hps">Per contra,</span> <span class="hps">hi ha experts que</span> <span class="hps">adverteixen que</span> <span class="hps">aquests bebes</span> <span class="hps">concebuts</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">l'ADN</span> <span class="hps">de tres</span> <span class="hps">pares</span> <span class="hps">podrien tindre</span> <span style="color: magenta;"><span class="hps">més</span> <span class="hps">risc</span> <span class="hps">de patir</span> <span class="hps">càncer</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">envelliment</span> <span class="hps">prematur</span></span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">que necessitaran</span> <span class="hps">ser vigilats</span> <span class="hps">durant tota la seua</span> <span class="hps">vida</span>. <span class="hps">Seria un</span> <span class="hps atn">"</span>error <span class="hps">històric"</span>, <span class="hps">diuen</span>. <span class="hps atn">"</span>No sabem <span class="hps">encara la</span> <span class="hps">interacció entre la</span> <span class="hps">mitocondria</span> <span class="hps">i l'ADN</span> <span class="hps">nuclear</span>. <span class="hps">Dir</span> <span class="hps">que</span> <span class="hps">és</span> <span class="hps">el mateix que</span> <span class="hps">canviar una</span> <span class="hps">bateria és</span> <span class="hps">fàcil</span>. <span class="hps">És un</span> <span class="hps">cosa</span> <span class="hps">extremadament</span> <span class="hps">complexa"</span>, <span class="hps">ha</span> <span class="hps">subratllat el</span> <span class="hps">doctor</span> <span class="hps">Trevor</span> <span class="hps">Stammers</span>, <span class="hps">director del programa</span> <span class="hps">de Bioètica</span> <span class="hps">de la Universitat</span> <span class="hps">de St</span> <span class="hps">Mary.</span><br />
<br />
<span class="hps">Hi ha el</span> <span class="hps">risc que</span> <span class="hps">aquests bebes tinguen</span><span class="hps"> més</span> <span class="hps">possibilitats</span> <span class="hps">de contraure</span> <span class="hps">càncer</span><br />
<br />
<span class="hps">El doctor</span> <span class="hps">Paul</span> <span class="hps">Knoepfler</span>, de la <span class="hps">Universitat</span> <span class="hps">de Califòrnia</span>, <span class="hps">també</span> <span class="hps">es mostra</span> <span class="hps">contrari a</span> <span class="hps">aquesta</span> <span class="hps">tècnica</span>. <span class="hps atn">"</span>Hi ha nombrosos <span class="hps">riscos</span> <span class="hps">associats</span> <span class="hps">a aquesta</span> <span class="hps">tecnologia</span> <span class="hps">com la</span> <span class="hps">possibilitat de</span> <span class="hps">que els bebes tinguen </span><span class="hps">greus</span> <span class="hps">problemes</span> <span class="hps">de desenvolupament o</span> <span class="hps">morin</span>", <span class="hps">ha</span> <span class="hps">afegit</span>.</div>
<div>
<br />
<span class="hps">A la veu</span> <span class="hps">d'aquests</span> <span class="hps">científics</span> <span class="hps">s'han unit</span> <span class="hps">membres de</span> <span class="hps">l'Església d'Anglaterra</span>, que havien <span class="hps">demanat als</span> <span class="hps">diputats que</span> <span class="hps">reconsideressin</span> <span class="hps">el seu vot</span>.</div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En definitiva, el Regne Unit s'ha convertit en el primer país que legalitza la reproducció assistida amb gens de tres individus. Els científics estimen que unes 2500 dones al Regne Unit podrien beneficiar-se d'aquest procediment. S'espera que el primer bebe amb material genètic de tres persones naixca al 2016.</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b>BIBLIOGRAFIA</b></span><br />
<span style="color: red;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><b>* <a href="http://www.rtve.es/noticias/20150203/reino-unido-decide-hoy-si-aprueba-polemica-reproduccion-asistida-adn-tres-padres/1092302.shtml" target="_blank">Reino Unido aprueba la reproducción asistida con ADN de tres padres</a></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: lime;"><b>··················································</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: lime;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
Aquesta m'ha paregut una noticia molt interessant, però sobre la qual és dificil opinar, ja que pot suposar ventajes per als bebes pero també pot suposar moltes desventajes que no es sap segur com van a afectar. Però és bona per a reflexionar.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: cyan;">Fins una altra!</span></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-54098002245909012032014-11-19T20:22:00.000+01:002014-11-19T20:31:28.740+01:00Pangea<span style="color: #6fa8dc;">Pangea</span> va ser el supercontinent que va existir al final de l'era <span style="color: red;">Paleozoica</span> i començaments de la <span style="color: red;">Mesozoica</span> que agrupava la major part de les terres emergides del planeta. Es va formar pel moviment de les plaques tectòniques, que fa uns 300 milions d'anys va unir tots els continents anteriors en un sol; posteriorment, fa uns 200 milions d'anys, va començar a fracturar-se i disgregar-se fins a arribar a la situació actual dels continents, en un procés que encara continua.<br />
<br />
Es creu que la forma original de Pangea era una massa de terra amb forma de "U" o de "C" distribuïda a través de l'Equador. Ja que la mida massiva de Pangea era molt petita, les regions internes van haver de ser molt seques a causa de la falta de precipitació. En el gran supercontinent els animals terrestres haurien pogut emigrar lliurement d'un extrem a un altre.<br />
<br />
S'estima que Pangea es va formar a la fi del període <span style="color: red;">Carbonífer</span> (fa aproximadament 300 milions d'anys) quan els continents, que abans estaven separats, es van unir formant un sol supercontinent envoltat per un únic mar, <span style="color: blue;">Panthalassa</span>.<br />
<br />
Pangea hauria començat a fragmentar-se entre finals del <span style="color: red;">Triàsic</span> i començaments del <span style="color: red;">Juràsic</span> (fa aproximadament 200 milions d'anys), producte dels canvis i moviments de les plaques tectòniques. El procés de fragmentació d'aquest supercontinent va conduir primer a dos continents, <span style="color: orange;">Gondwana</span> a l'oest i <span style="color: orange;">Laurasia</span> al sud, separats per un mar circumecuatorial (<span style="color: blue;">mar de Tetis</span>) i posteriorment als continents que coneixem avui. Aquest procés geològic de desplaçament de les masses continentals (deriva continental) es manté en marxa al dia d'avui.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Blakey_50moll.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Blakey_50moll.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: magenta;"><b>PANGEA</b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Blakey_220moll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Blakey_220moll.jpg" height="200" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fa 220 milions d'anys</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Blakey_150moll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/34/Blakey_150moll.jpg" height="200" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fa 150 milions d'anys</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dc/Blakey_90moll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dc/Blakey_90moll.jpg" height="200" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fa 90 milions d'anys</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Blakey_50moll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Blakey_50moll.jpg" height="200" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fa 50 milions d'anys</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img src="http://dc703.4shared.com/doc/6cnC7z0D/preview_html_m52406b20.png" height="200" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Actualment<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="color: #f1c232; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="color: #f1c232; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232;"><br /></span>
<span style="color: #f1c232;">BIBLIOGRAFIA</span><br />
<span style="color: #f1c232;">* <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pangea" target="_blank">Pangea</a></span><br />
<span style="color: #f1c232;">* </span>Imatges WIKIMEDIA COMMONS</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #f1c232;">* </span>Imatges de Google</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-19081443469713828672014-11-08T15:45:00.002+01:002014-11-08T16:07:04.369+01:00La Calçada del Gegant (The Giant's Causeway)<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Causeway-code_poet-4.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Causeway-code_poet-4.jpg" height="240" width="320" /></a>La <span style="color: #a64d79;">Calçada del Gegant</span> o dels Gegants és una àrea que conté unes 40.000 columnes de basalt provinents del refredament relativament ràpid de la lava en un cràter o caldera volcànica fa uns 60 milions d'anys. Es troba a la costa nord-oriental de l'illa d'Irlanda, uns 3 km al nord de Bushmills al <br />
Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1986, i Reserva Natural Nacional (National Nature Reserve) en 1987. Va ser descoberta en 1693.<br />
<br />
<br />
<span style="color: red;">FORMACIÓ GEOLÒGICA</span><br />
<br />
El procés geològic que dóna origen a la formació de columnes basàltiques és relativament simple: la lava incandescent en una xemeneia volcànica o en una <span style="color: #6fa8dc;">bugada</span> pot arribar a refredar-se in situ quan el volcà o caldera cessen en la seua activitat eruptiva. Aquest refredament dóna origen a la formació de basalt, que és una roca cristal·lina, tot i que amb cristalls summament petits a causa de que el seu refredament va ser molt ràpid i amb una pressió molt més suau que la que suporten les roques ígnees que donen lloc a la formació de granit a majors profunditats: de fet, el basalt es va formant a la superfície de la lava en el cràter o caldera i va progressant en profunditat. A mesura que el basalt va formant-se disminueix el seu volum i es formen prismes generalment hexagonals. La separació compensa la disminució del seu volum (<span style="color: #6fa8dc;">disjunció columnar</span>). Posteriorment, l'erosió actua primer sobre les roques dels voltants pel fet que el basalt és molt més resistent, quedant al descobert aquestes columnes.<br />
<br />
<span style="color: #bf9000;">LLEGENDA IRLANDESA SOBRE LA SEUA CREACIÓ</span><br />
<br />
Explica la llegenda celta que hi havia una vegada dos gegants; Finn McCool, que habitava en terres irlandeses i Bernadonner, un gegant escocès. Tal era la rivalitat entre ells encara que mai s'haguessin vist, que un dia Finn va decidir construir una calçada feta a la seva mida per, finalment, enfrontar-se amb el seu enemic i demostrar qui era el més fort. Així va anar col·locant prismes hexagonals sobre el mar unint les costes irlandeses i escoceses. Quan el camí va estar llest, el gegant MacCool va creuar el mar, però quan va veure l'enorme figura de Bernadonner, espantat, va tornar a Irlanda abans de ser vist.<br />
<br />
Va ser llavors el torn del gegant escocès, que va aprofitar la calçada per anar a lluitar contra McCool. Aquest, sense saber que fer, va demanar ajuda a la seva dona, Oonagh, que va ordir una estratagema per evitar la pelea; va disfressar al seu marit de bebé i el va ficar en una cuna. Quan Bernadonner va arribar, Oonagh el va convidar amablement a passar i li va oferir una tassa de te, advertint-li que no despertés el bebé. Quan Bernadonner va veure les immenses proporcions del bebé, va decidir escapar, ja que va creure que el pare seria molt més gran i més fort, per la qual cosa no tindria res a fer si s'enfrontava al gegant irlandès. De retorn a Escòcia, Bernadonner va destruir la calçada, de la qual només es conserven el principi i el final, perquè McCool no pogués seguir-lo.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: lime;">VOCABULARI</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: lime;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: lime;">Bugada: </span>En vulcanologia, una bugada és un mantell de lava fluida emès per un volcà durant les seves erupcions. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: lime;">Disjunció columnar: </span>Una diàclasi és una fractura en les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs que determina, no sent el desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en les que sí que hi ha lliscament dels blocs. Són estructures molt abundants. Són deformacions fràgils de les roques.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;">IMATGES</span><br />
<span style="color: #674ea7;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://bibliotecadeinvestigaciones.files.wordpress.com/2011/08/prismas-basc3a1lticos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://bibliotecadeinvestigaciones.files.wordpress.com/2011/08/prismas-basc3a1lticos.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Columnes de basalt de la Calçada dels Gegants</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #674ea7;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/02/e0/4e/49/irlanda-en-espanol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://media-cdn.tripadvisor.com/media/photo-s/02/e0/4e/49/irlanda-en-espanol.jpg" height="239" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Calçada del Gegant</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://img.absolutirlanda.com/wp-content/uploads/2012/07/calzada-del-gigante.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://img.absolutirlanda.com/wp-content/uploads/2012/07/calzada-del-gigante.jpg" height="220" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Calçada del Gegant</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJZ_0_mTIJ-TLNIb7FnkFpuAucjPc6DoQlytRpmvVijP7CVA_1f7JlpHicQ1Ykq4Rd5abQ8Jypj4-LmvOP7diLS_jVnvyG5OaqNy3MDUEFdz6v8-iiQrlwp21THGRVn7O6_8JMvZ_VrNBQ/s1600/calzada-de-gigantes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJZ_0_mTIJ-TLNIb7FnkFpuAucjPc6DoQlytRpmvVijP7CVA_1f7JlpHicQ1Ykq4Rd5abQ8Jypj4-LmvOP7diLS_jVnvyG5OaqNy3MDUEFdz6v8-iiQrlwp21THGRVn7O6_8JMvZ_VrNBQ/s1600/calzada-de-gigantes.jpg" height="320" width="264" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Calçada del Gegant<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Los_Organos_La_Gomera.JPG/640px-Los_Organos_La_Gomera.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Los_Organos_La_Gomera.JPG/640px-Los_Organos_La_Gomera.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els Òrgans a l'illa La Gomera són el resultat d'una<br />
disjunció columnar en basalt, un tipus de diàclasi<br />
produïda per refredament.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Diaclasas_en_dolom%C3%ADas_Cuenca.jpg/800px-Diaclasas_en_dolom%C3%ADas_Cuenca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Diaclasas_en_dolom%C3%ADas_Cuenca.jpg/800px-Diaclasas_en_dolom%C3%ADas_Cuenca.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diàclasi a Conca</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/PahoehoeLava.jpg/375px-PahoehoeLava.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/PahoehoeLava.jpg/375px-PahoehoeLava.jpg" height="320" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bugada Pahoehoe avançant per una<br />
carretera en Kalapana.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: #a64d79;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #a64d79;"><br /></span></div>
<span style="color: #a64d79;">
</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;">BIBLIOGRAFIA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;">* <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Calzada_del_Gigante" target="_blank">La Calzada del Gigante</a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;">* </span>Imatges de WIKIMEDIA COMMONS</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #a64d79;">* </span>Imatges de Google Imatges</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #674ea7;"><br /></span></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-11489864790576025552014-11-07T18:08:00.001+01:002014-11-07T18:08:59.333+01:00La Fosa de les MariannesLa Fosa de les Mariannes és la <span style="color: red;">fosa oceànica</span> més profunda coneguda i el lloc més profund de l'escorça terrestre. Té el seu origen en un procés de <span style="color: red;">subducció</span>. Es localitza al fons del Pacífic noroccidental, al suroest de les illes Mariannes, prop de <span style="color: red;">Guam</span>.<div>
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Marianatrenchmap.png/461px-Marianatrenchmap.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Marianatrenchmap.png/461px-Marianatrenchmap.png" height="320" width="246" /></a><br /><div>
<br /><div>
<div>
El coneixement de l'existència de la fossa de les Mariannes data d'abans de 1870, quan un vaixell va intentar mesurar la profunditat mitjançant el sondeig amb llast lligat a una corda, en aquesta oportunitat es va sondejar una profunditat de 8 km. La fossa va ser visitada el 1872 per la fragata de la Marina Real Britànica Challenger, que dóna el nom a la part més profunda de la fossa, l'abisme Challenger. El 1951 i usant ecolocalització, es va mesurar una profunditat de 11,012 m en 11 ° 19'N 142 ° 15'E. El 1957, la nau soviètica Vityaz, va informar d'una profunditat de 10,934 m. El 1962, el vaixell M.V. Spencer F. Baird va registrar una profunditat de 10,915 m.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Els orígens de tan profunda depressió al Pacífic van suposar una gran quantitat de teories. Això va despertar l'interès científic de saber exactament com s'havia format.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
No va ser fins el 23 de gener de 1960 quan una nau tripulada va baixar per primera vegada utilitzant un <span style="color: red;">batiscàfol</span> anomenat Trieste, invenció d'Auguste Piccard, capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer i acompanyat per Don Walsh, oficial de l'Armada nord-americana. La immersió es va utilitzar per a obtenir dades de l'origen d'aquest abisme. El lloc del descens va ser l'extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. Els sistemes de abord indicaven una profunditat de 11.521 m, que després va ser revisada i va resultar ser de 11.034 m.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La fossa té una longitud de 2.550 km i una amplada mitjana de 70 quilòmetres. La pressió en el fons de la fossa és de 108.600 kPa (unes 1072 atm). Paral·lela a la fossa corre un cinturó d'illes que dóna origen a l'arxipèlag de les illes Mariannes, moltes d'aquestes illes són d'origen volcànic. El seu punt més profund és l'anomenat abisme Challenger amb 11.034 m de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.</div>
<div>
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://universomarino.com/wp-content/uploads/2009/03/calamar3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://universomarino.com/wp-content/uploads/2009/03/calamar3.jpg" height="212" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Calamar gegant fotografiat a la Fosa de les Mariannes.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
A la fossa es va trobar un calamar gegant del gènere Architeuthis, una espècie desconeguda de llenguado i diverses espècies desconegudes fins llavors. A 11 km de profunditat es van trobar altres tipus de biodiversitat com minúsculs éssers vius unicel·lulars i una forma de plàcton per ara desconeguda, segons es va publicar a la revista Science. La fossa de les Mariannes és un dels llocs més enigmàtics de la Terra.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El Discovery Channel va emetre un programa el 2009 en el què es suggerix que la gran fosa és una àmplia zona de subducció de l'escorça terrestre que es submergeix sota el mantell tectònic, on la placa del Pacífic és subducida sota la petita placa de les Mariannes. El que explica l'existència de l'arxipèlag i la seva constant activitat volcànica. La poca <span style="color: red;">activitat tel·lúrica</span> es va explicar per l'existència d'una franja de roca suau disgregada a manera de lubricant que evita el frec brusc entre la placa superior i la que s'enfonsa.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El 2012, el director de cinema i explorador James Cameron va arribar a les profunditats de la fosa a bord del Deepsea Challenger.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple;">VOCABULARI</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: purple;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: red;">Fosa oceànica: </span>Una fosa oceànica o fosa submarina és una profunda depressió submarina, una estreta trinxera tan profunda que pot arribar a 11 000 metres per sota del nivell del mar. Aquestes són àrees on la litosfera oceànica es recicla, descendint en la part superior del mantell terrestre.</div>
<div>
Les foses oceàniques es troben principalment al llarg de les línies sísmiques.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="color: red;">Subducció: </span>La subducció de plaques és el procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit convergent, segons la teoria de tectònica de plaques. La subducció ocorre al llarg d'àmplies zones de subducció que en el present es concentren a les costes de l'oceà Pacífic en l'anomenat cinturó de foc del Pacífic però també hi ha zones de subducció en parts del Mediterrani, les Antilles, les Antilles del Sud i la costa índica d'Indonèsia.</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Zona_de_subduccion_lmb.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/41/Zona_de_subduccion_lmb.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div>
<span style="color: red;">Guam: </span>Guam és una illa en el Pacífic occidental pertanyent a Estats Units com a territori no incorporat. És un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió del Comitè de Descolonització de les Nacions Unides, amb la finalitat d'eliminar el colonialisme.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="color: red;">Batiscàfol: </span>Un batiscàfol és un petit submarí d'immersió profunda, (DSV del seu acrònim en anglès, Deep Submergence Vehicle), una embarcació submergible especialment dissenyada per a resistir grans pressions i destinada a explorar les profunditats del mar.</div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/36/Bathyscaphe_Trieste.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/36/Bathyscaphe_Trieste.jpg" height="260" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Batiscàfol Trieste</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: red;">Activitat tel·lúrica: </span>Energia que sorgeix de l'interior de la Terra.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f;">IMATGES</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI4zgYPaWVR6yjt1Xi446X62NomTnq6lMWZKdzqKNMrqYJzIEy7no9oSJ27LbOxG4-3ZFFTrJxF-xx9j3FEnBrxs_3ScRfcEt73tq9Wq2wdOd1cVHtK0mbN1Pp7mCVnKB3F5ekFJlOHKg/s1600/marianas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI4zgYPaWVR6yjt1Xi446X62NomTnq6lMWZKdzqKNMrqYJzIEy7no9oSJ27LbOxG4-3ZFFTrJxF-xx9j3FEnBrxs_3ScRfcEt73tq9Wq2wdOd1cVHtK0mbN1Pp7mCVnKB3F5ekFJlOHKg/s1600/marianas.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-k28HajsDZVI/UWoqZRpZNQI/AAAAAAAACtg/DM4wx9sGuUw/s640/Habitat+marinos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-k28HajsDZVI/UWoqZRpZNQI/AAAAAAAACtg/DM4wx9sGuUw/s640/Habitat+marinos.jpg" height="223" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #6aa84f;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;">BIBLIOGRAFÍA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: blue;">* <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fosa_de_las_Marianas" target="_blank">Fosa de las Marianas</a></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: blue;">* </span>Imatges de WIKIMEDIA COMMONS</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: blue;">* </span>Imatges de Googles Imatges </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-82744853015758124142014-11-06T19:25:00.000+01:002014-11-06T19:25:44.319+01:00Treball Monogràfic 6a ClasseHui hem continuat buscant informació i imatges per al treball i també hem començat a fer el índex i la presentació del treball.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmcFMwL7a0NJeER8XNL-UG7szLZd4vEokkcJqqKrolYHUKGa6yrXBlPftdm8kLvF3QopLF-i00ijkf8Ncs5U_KmR5QFu_SBiyIyzQG6hsdAAgsN-OKwz80Ca_wQbUN1vDfyX4hXD-MsKc/s1600/640px-Kylix_Theseus_Aison_MNA_Inv11365_n1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmcFMwL7a0NJeER8XNL-UG7szLZd4vEokkcJqqKrolYHUKGa6yrXBlPftdm8kLvF3QopLF-i00ijkf8Ncs5U_KmR5QFu_SBiyIyzQG6hsdAAgsN-OKwz80Ca_wQbUN1vDfyX4hXD-MsKc/s1600/640px-Kylix_Theseus_Aison_MNA_Inv11365_n1.jpg" height="320" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Victoria de Teseo sobre el Minotauro en presència d'Atenea.<br />
Copa de Aison, siglo V a.C</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOJ4AaY2Bu2ZxHWMfaIKdj-2npnG5W38W8fPpH8PSIc_pOsEY3bUH1Y_GmrUFwA_pnJzT06F5SIdUjMiRACwIPP2HsiZa1OaAyqsc9p3axYg3MGIj5G6wK-4u9MW-efwmObMmmhpDZbAbG/s1600/Penetislea(amazona)contraaquiles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOJ4AaY2Bu2ZxHWMfaIKdj-2npnG5W38W8fPpH8PSIc_pOsEY3bUH1Y_GmrUFwA_pnJzT06F5SIdUjMiRACwIPP2HsiZa1OaAyqsc9p3axYg3MGIj5G6wK-4u9MW-efwmObMmmhpDZbAbG/s1600/Penetislea(amazona)contraaquiles.jpg" height="267" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Penetislea (reina de las amazonas) contra Aquiles<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisv1m7hGvYizme92CBtdRVn58gsU0ouENRjogudqfsbidu7Ozn0P7zd76cORjao9hRsspgCJ8261DBJZMmYgLJASCDJMiVrOX2n_yZJtO7bhLah2dAQO1RUaiBubN5UdZbnHhq55Sq159a/s1600/jardindelashesperides.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisv1m7hGvYizme92CBtdRVn58gsU0ouENRjogudqfsbidu7Ozn0P7zd76cORjao9hRsspgCJ8261DBJZMmYgLJASCDJMiVrOX2n_yZJtO7bhLah2dAQO1RUaiBubN5UdZbnHhq55Sq159a/s1600/jardindelashesperides.jpg" height="220" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Robar las manzanas del Jardín de las Hespérides,<br />
3r trabajo de Heracles</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<div>
<br /></div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-541237076498946671.post-11830276136112470902014-10-15T08:49:00.000+02:002014-10-15T08:49:00.309+02:00Treball Monogràfic 5a ClasseHui he buscat més informació a Internet per a fer el treball. També he buscat imatges relacionades amb el tema. I rebuscant per casa he trobat un llibre que podria ser molt útil.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2012/08/19/32891771.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://pictures2.todocoleccion.net/tc/2012/08/19/32891771.jpg" height="320" width="228" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edició del 1981</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="234" src="http://elenacardenna.files.wordpress.com/2012/07/odiseo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Odiseo (Ulises) escapando de las sirenas. Cerámica griega</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWCWVmAG0qo7GVfQmrA6UsuHup1Cehn96K-jk8zIkpr4pVGrKkNdq_UJSzCAHmO68EScDjsmC7kPZO_GwuMvaka1OcH_noEbNdbzWzF5L5TbROXGWleiqJsMCPXFezeTscYY3Jyw9kIP0/s1600/mitos_griegos_lucha_amazonas_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWCWVmAG0qo7GVfQmrA6UsuHup1Cehn96K-jk8zIkpr4pVGrKkNdq_UJSzCAHmO68EScDjsmC7kPZO_GwuMvaka1OcH_noEbNdbzWzF5L5TbROXGWleiqJsMCPXFezeTscYY3Jyw9kIP0/s320/mitos_griegos_lucha_amazonas_1.jpg" height="320" width="311" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teseo contra la reina amazona<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://elenacardenna.files.wordpress.com/2012/07/medeaadormecedragon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://elenacardenna.files.wordpress.com/2012/07/medeaadormecedragon.jpg" width="275" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jason y el vellocino de oro. Cerámica griega<br /><br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
Chttp://www.blogger.com/profile/06925329514843806557noreply@blogger.com2