Alexander Fleming

Hola! Com que estem donant el tema de salut i malaltia, he decidit fer una especie de biografia d'Alexander Fleming, l'inventor de la penicilina, que va fer un gran avanç en la medicina moderna.




WIKIMEDIA COMMONS

Sir Alexander Fleming, (Escòcia, 6 d'agost de 1881- Londres, 11 de març de 1955) fou un científic escocès famòs per descubrir l'enzima antimicrobiana dita lisozima. També va ser el primer en observar els efectes antibiòtics de la penicilina obtinguda a partir del fong Penicillium chrysogenum.

Fleming va nàixer en Ayrshire, Escòcia y va morir a Londres, Inglaterra, als 74 anys. Va treballar com a metge microbiòleg al Hospital St. Mary de Londres hasta el començament de la Primera Guerra Mundial. En aquest hospital treballà al Departament de Inoculacions, dedicat a la millora i fabricació de vacunes i sueros.
Durant la guerra va ser metge militar als frents de França i va quedar impresionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra, tornà al Hospital St. Mary, on va buscar intensivament un nou antisèptic que evitara la dura agonía provocada per les ferides infectades.

Els dos descobriments de Fleming van ocórrer als anys vint i van ser accidentals.

WIKIMEDIA COMMONS

Va descobrir la lisozima durant les seues investigacions d'un tratament per a la gangrena gasosa que delmava als combatents a les guerres; el descobriment va ocórrer després de que mucositats procedents d'un esternut, caigueren sobre una placa de Petri en la que creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que les bacteries habien sigut destruïdes  en el lloc on s'habia despositat el fluid nasal.

En septembre de 1928, Fleming estaba realitzant diferents   experiments al seu laboratori, i un dia, al inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los, va notar que la colònia d'un fong había crescut espontàneament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus. Fleming va observar més tard les plaques i va comprobar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong (més tard identificat com Penicillium notatum) eren trasperent degut a una lisis bacteriana. Per a ser més exactes, Penicillium és um moho que produeix una substància natural amb efectes antibacterians: la penicilina. La lisis significaba la mort de les bacteries, i en el seu cas, la de les bacteries patògenes (Staphylococcus aureus) crescudes en la placa. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicilina en el British Journal of Experimental Pathology en 1929.
El seu descobriment de la penicilina va significar un cambi dràstic per a la medicina moderna iniciant la dita "Era dels antibiòtics".

Pels seus descobriments, Fleming va compartir el Premi Nobel de Medicina en 1945 junt amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey.

Alexander Fleming va morir en 1955 d'un atac cardíac. Va ser enterrat com a héroi nacional en la cripta de la Catedral de San Pablo de Londres.

BIBLIOGRAFIA

*http://es.wikipedia.org/wiki/Alexander_Fleming

* Imagens de  WIKIMEDIA COMMONS            

Els grups sanguinis

Un grup sanguini és una classificació de la sang d'acord amb les característiques presents o no als globuls rojos i al suero de la sang. Les dos classificacions més importants per a determinars els grups sanguínis als humans són els antigens (el sistema AB0) i el factor Rh.

SISTEMA AB0

El sistema AB0 va ser descubert per Karl Landsteiner  en 1901, el seu nom prové dels tres grups que s'identifiquen: els d'antigen A, els d'antigen B i els "0", que vol dir que no té ni l'antigen A ni l'antigen B. També hi ha el grup AB, que és el tipus de sang que té l'antigen A i l'antigen B.

* Les persones amb sang del tipus A, presenten antigens del tipus A a la superficie dels globuls rojos, i anticossos contra els antigens B al plasma.



* Les persones amb sang del tipus B, presenten antigens del tipus B a la superficie dels globuls rojos, i anticossos contra els antigens A al plasma.

WIKIMEDIA COMMONS

* Les persones amb sang del tipus 0, no presenten ningun antigen a la superficie dels globuls rojos,     però presenten anticossos contra els antigens A i B al plasma.

* Les persones amb sang del tipus AB, presenten antígens del tipus A i B a la superficie dels globuls    rojos, però no fabriquen ningun dels dos anticossos.

L'herència genética del sistema AB0 és controlada per un sol gen amb tres "alelos". El "alelo" A dóna tipus A, el B tipus B i el "alelo" 0 tipus 0, sent A i B "alelos" dominants sobre 0. Les persones que hereden dos "alelos" 00 tienen tipo 0; AA o A0 donen lloc a tipus A; i BB o B0 donen lloc a tipus B. Les persones AB tenen ambdos genotips degut a que la relació entre els "alelos" A i B és de codominancia, perque tant el "alelo" A com el B són dominants sobre el "alelo· 0.

FACTOR Rh

El Factor Rh és el segon sistema de classificació de la sang humana. Aquest sistema també fou descobert per Karl Landsteiner al 1940.

Les persones amb factors Rhesus (Rh) en la seua sang es classifiquen com Rh positives, mentre que aquelles sense aquests factors  es classifiquen com Rh negatives.

COMPATIBILITAT

Els donants de sang i els receptors han de tindre grups de sang compatibles. El grup 0- és compatible amb tots, per això qui té aquest grup es denomina donant universal. Per altra banda, una persona que tinga el grup AB+, podrà rebre sang de qualsevol tipus, per això es denomina receptor universal.

	Donant
Receptor	O-	O+	A−	A+	B−	B+	AB−	AB+
O-	•
O+	•	•
A−	•		•
A+	•	•	•	•
B−	•				•
B+	•	•			•	•
AB−	•		•		•		•
AB+	•	•	•	•	•	•	•	•

BIBLIOGRAFIA

* http://es.wikipedia.org/wiki/Grupo_sangu%C3%ADneo
* Enciclopèdia Larousse 
                                                    

                                                                

El perquè d'aquest títol

Hola gent! Aquest any a l'assignatura de biologia

ens hem fet un blog per a anar posant els apunts i

els treballs que fem a clase.

Com que no sabia quin títol posar, he decidit

posar-li Sirius, que és l'estrella que més brilla al

 cel nocturn de la Terra. Sirius perteneix a la

 constel·lació del Can Major, i ha estat present a

 moltes civilitzacions de l'antiguitat, com a

 l'Antic Egipte, on marcaba les èpoques de

inundació del Nil, també es coneixia a l'Antiga Grècia

 i a la cultura maya.