WIKIMEDIA COMMONS |
Fleming va nàixer en Ayrshire, Escòcia y va morir a Londres, Inglaterra, als 74 anys. Va treballar com a metge microbiòleg al Hospital St. Mary de Londres hasta el començament de la Primera Guerra Mundial. En aquest hospital treballà al Departament de Inoculacions, dedicat a la millora i fabricació de vacunes i sueros.
Durant la guerra va ser metge militar als frents de França i va quedar impresionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra, tornà al Hospital St. Mary, on va buscar intensivament un nou antisèptic que evitara la dura agonía provocada per les ferides infectades.
Els dos descobriments de Fleming van ocórrer als anys vint i van ser accidentals.
WIKIMEDIA COMMONS |
En septembre de 1928, Fleming estaba realitzant diferents experiments al seu laboratori, i un dia, al inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los, va notar que la colònia d'un fong había crescut espontàneament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureus. Fleming va observar més tard les plaques i va comprobar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong (més tard identificat com Penicillium notatum) eren trasperent degut a una lisis bacteriana. Per a ser més exactes, Penicillium és um moho que produeix una substància natural amb efectes antibacterians: la penicilina. La lisis significaba la mort de les bacteries, i en el seu cas, la de les bacteries patògenes (Staphylococcus aureus) crescudes en la placa. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicilina en el British Journal of Experimental Pathology en 1929.
El seu descobriment de la penicilina va significar un cambi dràstic per a la medicina moderna iniciant la dita "Era dels antibiòtics".
Pels seus descobriments, Fleming va compartir el Premi Nobel de Medicina en 1945 junt amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey.
Alexander Fleming va morir en 1955 d'un atac cardíac. Va ser enterrat com a héroi nacional en la cripta de la Catedral de San Pablo de Londres.
BIBLIOGRAFIA