viernes, 10 de junio de 2016

Axolot, Ambystoma mexicanum

Seguint amb els blogs sobre animals extranys, hui vaig a parlar d'una espècie rara d'ambifi que vaig descobrir en una classe de Pedro, i sí, el primer que vaig pensar és que era un animalet molt bonic. :)
Però més enllà d'això hi ha que dir que és un vertebrat molt extrany i únic.


L'axolot és una espècie d'ambfibi urodel de la familia Ambystomatidae. És endèmic del sistema lacustre de la vall de Mèxic, però es troba en perill crític d'extinció degut a la sobreexplotació que sofreix (per a aliment, medicines i mascotes) i per la contaminació de les aigües en les que viu. Una de les seues característiques més importants és que és una espècie neotènica, és a dir, pot assolir la maduresa sexual mantenint les seues característiques larvaries, i a més, al contrari que la majoria dels ambfibis no passa per un procés de metamorfosi. A simple vista sembla un capgròs gegant. No obstant això, el axolot ( "axolotl", en náhuatl) presenta unes característiques prou peculiars: és una salamandra allargada de tronc compacte, cap gran i ulls petits (sense parpelles). La seua boca posseeix una gran capacitat, i conté unes dents diminutes que es disposen en fileres a l'entrada de la cavitat oral. S'assembla a les granotes en tant que presenta una llengua retràctil, i utilitza les brànquies laterals externes del coll per respirar. L'aigua carregada d'oxigen passa per les brànquies, a prop dels capil·lars sanguinis, i per intercanvi a favor de gradient arriba a la sang. El diòxid de carboni, de la mateixa manera, ix a l'aigua en sentit contrari.
Els sacs pulmonars de la que va ser considerada la reencarnació del déu Xólotl (patró dels morts i ressuscitats per als azteques) no s'han desenvolupat en la seua totalitat. Malgrat això, l'axolot puja ocasionalment a la superfície per agafar aire. 


El 1863 uns d'aquests animals portats des de Mèxic a París donaren a Auguste Duméril la pista per descobrir la neotènia. Vilem Laufberger va utilitzar injeccions de l'hormona tiroidea per induir els axolots a créixer per convertir-se en adults terrestres (pareguts a una salamandra). Actualment encara s'utilitza aquest animal com organisme model, ja que tenen un embrió molt fàcil de manipular i uns cromosomes molt grans. A més presenta gran capàcitat d'autoregeneració d'òrgans.


En la seua etapa adulta, on no tots hi arriben, mesura entre 25 i 30 cm de llarg, i pot arribar a viure 25 anys.

Espere que aquest post vos haja agradat i vos haja ajuda't a saber un poc més d'aquest animalet tan extrany.

BIBLIOGRAFIA
Axolot
* Imatges extretes de WIKIMEDIA COMMONS, amb llicència CC