lunes, 7 de abril de 2014

Resenya de "Las Crónicas de Kane: La Pirámide Roja"

Ja fa temps que hem vaig llegir aquest llibre, però com que encara no tenia blog no habia pogut escriure una resenya, i ara per fí m'he animat. (Encara que aquest blog és per a biologia)




  

  Títol: La Pirámide Roja
  Sèrie: Las Crònicas de Kane
  Autor: Rick Riordan
  Editorial: Montena
  Nombre de pàgines: 480

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Nos quedan sólo unas horas, así que escucha con atención. Si estás oyendo esta 
historia, ya corres peligro. Mi hermana Sadie y yo podríamos ser tu única esperanza. 
Todo empezó en Londres, la noche en que nuestro padre hizo explotar el Museo Británico con un extraño conjuro. Fue entonces cuando nos enteramos de que, además de un reconocido arqueólogo, era una especie de mago del Antiguo Egipto. Rodeado de valiosas antigüedades, empezó a entonar extrañas palabras... 
Algo debió de salir mal, porque la sala quedó reducida a escombros; Set, el dios del caos, apareció de la nada envuelto en llamas y a nuestro padre se lo tragó la tierra...
No puedo decirte nada más; el resto deberás descubrirlo tú.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

La història comença quan la família Kane es retroba per Nadal a Londres.
Carter Kane viu amb el seu pare, un egiptòleg reconegut, i viatja per tot arreu amb ell desde la mort de la seua mare quan Carter era menut. Carter és tot el contrari de la seva germana Sadie, que viu a Anglaterra amb els seus iaios i sols veu a son pare i al seu germà dos vegades al any, per la qual cosa són quasi uns desconeguts.
Després de que el seu pare fera una cosa prou, prou inesperada al museu britànic, ells dos han d'aprendre a conviure junts. I junts s'embarquen en una aventura que cap dels dos esperava per a salvar al seu pare i a tota Nord Amèrica, i descobrir que tot no és el que pareix, i que els déus de l'Antic Egipte están molt, però que molt vius.

Aquesta novel·la m'ha agradat molt, és molt fàcil de llegir perquè té un  ritme molt ràpid , i sempre están pasant coses. A més, per mitjà dels punts de vista alternats de Sadie i de Carter, ens conten les seues aventures a través d'una grabació de Sadie, la qual ens permet tindre, cada cert temps, un comentari dels personatges (colp, patada, intervenció,etc).
També els personatges secundaris están molt conseguits, i aguanten la trama per tal de que no hi hagi un moment buit o snesació de relleno al llibre.

També m'ha agradat que el tema de la mitologia egípcia estiga molt present al llibre, perquè desperta la curiositat del lector i dóna eixa informació de manera que no hi hagi saturació de informació per part del lector. A més l'autor combina aquesta mitologia amb lo quotidià, de manera que un museu es converteix en un lloc idoni per a fer magia, que les estatues de fang cobren vida i siguen els teus servents, que una pedra siga un portal , que la devoradora d'ànimes siga un cadellet, que la teua ànima viatge per la Duat amb forma de pollastre...

En definitiva, aquest llibre és un dels que més he disfrutat llegint, és molt divertit, i mentre lliges, a més, aprens coses noves sobre l'Antic Egipte o la seua mitologia. Tracta temes tan importants com el racisme, ja que Carter és de pell fosca, mentre que Sadie és pàlida, rubia i amb els ulls blaus, i com diu al llibre "molta gent dubta del nostre parentesc, o mira al meu pare mal quan vaig amb ell"
Aquest llibre el recomane per a tots i espere que vos agade tant com a mí.

sábado, 29 de marzo de 2014

Venes, artèries i capil·lars


  • Artèries: Són vasos sanguínis de paret grossa, elàstics i de color blanc. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió sanguínea que oprim el cor. Les artèries ixen del cor i porten sang a presió als òrgans.
  • Venes: Són vasos sanguínis de paret més prima, de color rosat i plàstiques (quan es deformen no recuperen la seua forma pel seu compte). Les venes porten sang desde els órgans al cor sense pressió.
  •  Capil·lars: Són vasos sanguínis del final de la ramificació de les artèries. Quan els capil·lars es junten formen venes. Están formats per cèl·lules epitelials planes, i és el únic lloc on la sang intercanvia substàncies amb les cèl·lules.


Entre una vena i una artèria equivalents, la vena sempre és més ampla. (Les artèries del coll es diuen caròtides, les venes del coll es diuen jugulars; les jugularssón més amples que les caròtides, però tenen la paret més fina). 

        * Informació extreta d'un resum de classe
        * Imatges de google


domingo, 16 de febrero de 2014

Documental "Super Size Me"


Hola! Les últimes classes de biologia de Pedro han estat més silencioses del normal, la causa, que ens ha posat el documental "Super Size Me"

La veritat que la majoria de persones sabem que el mejar ràpid no és bo per a la salut, però en menjem igual i no ens donem conter del mal que fa al nostre cos.

En aquest documental, Morgan Spurlock es posa el repte de menjar durant 30 dies sols aliments que es venen a McDonald's, per tal de demostrar que el menjar d'aquesta cadena produeix obesitat, i ajudar a dues xiques que han demandat a McDonald's alegant que la seva obesitat és a causa d'aquest menjar.

Al principi del repte, Morgan es fa una revisió mèdica i porta una vida sana, està prim i en forma i té els anàlisis perfectes. Tots els metges que li porten un seguiment del repte (un cardiòleg, un gastroenteròleg i un metge de medicina general) li diuen que l'experiment li afectarà negativament, però ningun s'espera un canvi molt dràstic. Al final del documental, Morgan ha engrossat 11kg, el col·lesterol li ha apujat 65 punts, i els metges li van dir que si continuava menjant així nesecitaria un transplant de fetge, donat que se l'havia destrossat menjant aquest menjar, entre d'altres coses. En general, la salut de Spurlock va empijorar molt, i li va costar cinc mesos perdre tot el pes que havia guanyat en 30 dies.

Encara que a mi no m'agrada molt el McDonald's i no en solc menjar, després de veure aquest documental, m'ho pensaria dos voltes avans de menjar'hi  a sovint com fan una gran part dels americans a qui entrevisten en aquest documental. 

Personalment, recomane que veieu aquest video, per això vos el deixe así baix.







domingo, 12 de enero de 2014

Invasió dels virus en la sang

A clase hem vist un video sobre la invasió dels virus a la sang, i el nostre professor ens ha dit que ferem un resum. Jo per si decàs no enteneu el resum vos deixe el video (en portugués) també.


Primer, els virus invadixen la corrent sanguínea. Després els virus ataquen el linfocit CD4, que moren i escampen més virus per la sang. Els macròfags són atrets per la presència dels virus, i se'ls mengen.
Els macròfags avisen al linfòcit CD4 de que están sent atacats pels virus. El linfòcit CD4 informa al linfòcit B, que s'activa. El linfòcit CD4 informa al linfòcit CD8, que ix de la corrent sanguínea i elimina les cèl·lules infectades pels virus. Mentre tant el linfòcit B va la glàndula, produeix anticossos i els porta a la corrent sanguínea. Els anticossos neutralitzen els virus, i els macròfags els eliminen.


sábado, 4 de enero de 2014

La rata topo desnuda, elegida vertebrat de l'any per la revista "Science"

La rata topo desnuda (Heterocephalus glaberha sigut elegida per la revista Science com el vertebrat de l'any 2013.
La raó és que la rata topo desnuda, procedent de l'est d'Àfrica, te una extraordinària resistència al cáncer, cosa que pot ser molt útil per a estudiar l'enfermetat en éssers humans i desarrollar millors fàrmacs. A més, és longeva (30 anys, tot un récord per a un roedor), resistent a l'àcid i viu en túnels subterranis casi sense oxígen.

Al anunciar la seua ellecció, la revista Science va citar dos artícles de investigació publicats al 2013 per biòlegs de la Universitat de Rochester. Un d'ells sugeria que la clau de la seua gran resistència per a arribar fins a la fi dels seus diez saludables i sense cáncer pareix procedir de la forma en la que aquestes rates construiexen proteïnes sense errors. 

Rata topo desnuda

 
BIBLIOGRAFIA
* WIKIMEDIA COMMONS
 
 
 



Antibiograma

El antibiograma és la prova microbiològica que es resalitza per a determinar la sensibilitat o resistència d'una bacteria davant d'un grup d'antibiòtics.

* Per què realizar un antibiograma?
El primer objectiu del antibiograma és el de medir la sensibilitat d'una bacteria davant d'un antibiòtic.
El antibiograma serveix, en primer lloc, per a determinar el tratament antibiòtic adequat per a cada pacient.

Un antibiograma mostrant la resistència
de una bacteria davant d'uns antibiòtics.
El segon objectiu del antibiograma és el de seguir l'evolució de les resistències bacterianes. Gràcies a aquest seguiment epidemiològic, a escala d'un servici, un centre mèdic, una regió o un país, és com pot revisar-se regularment l'efectivitat dels antibiòtics i adoptar-se certes decisions sanitàries, com l'establiment de programes de prevenció als hospitals. 

Hi ha, aleshores, un doble interés: terapèutic i epidemiològic.

* Cuan realizar un antibiograma?
Sempre que una toma bacteriológica de finalitat diagnòstica hagi permès l'aïllament d'una bacteria considerada responsable de l'infecció.

VOCABULARI
* Epidemiològic: Són els análisis en que es basen les investigacions que determinen els factors protectors o terapèutics que permeten curar a la persona o previndre l'enfermetat.

 
BIBLIOGRAFIA
 


sábado, 28 de diciembre de 2013

Alexander Fleming

Hola! Com que estem donant el tema de salut i malaltia, he decidit fer una especie de biografia d'Alexander Fleming, l'inventor de la penicilina, que va fer un gran avanç en la medicina moderna.



WIKIMEDIA COMMONS
Sir Alexander Fleming, (Escòcia, 6 d'agost de 1881- Londres, 11 de març de 1955) fou un científic escocès famòs per descubrir l'enzima antimicrobiana dita lisozima. També va ser el primer en observar els efectes antibiòtics de la penicilina obtinguda a partir del fong Penicillium chrysogenum.

Fleming va nàixer en Ayrshire, Escòcia y va morir a Londres, Inglaterra, als 74 anys. Va treballar com a metge microbiòleg al Hospital St. Mary de Londres hasta el començament de la Primera Guerra Mundial. En aquest hospital treballà al Departament de Inoculacions, dedicat a la millora i fabricació de vacunes i sueros.
Durant la guerra va ser metge militar als frents de França i va quedar impresionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra, tornà al Hospital St. Mary, on va buscar intensivament un nou antisèptic que evitara la dura agonía provocada per les ferides infectades.

Els dos descobriments de Fleming van ocórrer als anys vint i van ser accidentals.

WIKIMEDIA COMMONS
Va descobrir la lisozima durant les seues investigacions d'un tratament per a la gangrena gasosa que delmava als combatents a les guerres; el descobriment va ocórrer després de que mucositats procedents d'un esternut, caigueren sobre una placa de Petri en la que creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que les bacteries habien sigut destruïdes  en el lloc on s'habia despositat el fluid nasal.

En septembre de 1928, Fleming estaba realitzant diferents   experiments al seu laboratori, i un dia, al inspeccionar els seus cultius abans de destruir-los, va notar que la colònia d'un fong había crescut espontàneament, com un contaminant, en una de les plaques de Petri sembrades amb Staphylococcus aureusFleming va observar més tard les plaques i va comprobar que les colònies bacterianes que es trobaven al voltant del fong (més tard identificat com Penicillium notatum) eren trasperent degut a una lisis bacteriana. Per a ser més exactes, Penicillium és um moho que produeix una substància natural amb efectes antibacterians: la penicilina. La lisis significaba la mort de les bacteries, i en el seu cas, la de les bacteries patògenes (Staphylococcus aureus) crescudes en la placa. Fleming va comunicar el seu descobriment sobre la penicilina en el British Journal of Experimental Pathology en 1929.
El seu descobriment de la penicilina va significar un cambi dràstic per a la medicina moderna iniciant la dita "Era dels antibiòtics".

Pels seus descobriments, Fleming va compartir el Premi Nobel de Medicina en 1945 junt amb Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey.

Alexander Fleming va morir en 1955 d'un atac cardíac. Va ser enterrat com a héroi nacional en la cripta de la Catedral de San Pablo de Londres.

BIBLIOGRAFIA
*http://es.wikipedia.org/wiki/Alexander_Fleming

* Imagens de  WIKIMEDIA COMMONS