Ja fa temps que hem vaig llegir aquest llibre, però com que encara no tenia blog no habia pogut escriure una resenya, i ara per fí m'he animat. (Encara que aquest blog és per a biologia)
Títol: La Pirámide Roja
Sèrie: Las Crònicas de Kane
Autor: Rick Riordan
Editorial: Montena
Nombre de pàgines: 480
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Nos quedan sólo unas horas, así que escucha con atención. Si estás oyendo esta
historia, ya corres peligro. Mi hermana Sadie y yo podríamos ser tu única esperanza.
Todo empezó en Londres, la noche en que nuestro padre hizo explotar el Museo Británico con un extraño conjuro. Fue entonces cuando nos enteramos de que, además de un reconocido arqueólogo, era una especie de mago del Antiguo Egipto. Rodeado de valiosas antigüedades, empezó a entonar extrañas palabras...
Algo debió de salir mal, porque la sala quedó reducida a escombros; Set, el dios del caos, apareció de la nada envuelto en llamas y a nuestro padre se lo tragó la tierra...
No puedo decirte nada más; el resto deberás descubrirlo tú.
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
La història comença quan la família Kane es retroba per Nadal a Londres.
Carter Kane viu amb el seu pare, un egiptòleg reconegut, i viatja per tot arreu amb ell desde la mort de la seua mare quan Carter era menut. Carter és tot el contrari de la seva germana Sadie, que viu a Anglaterra amb els seus iaios i sols veu a son pare i al seu germà dos vegades al any, per la qual cosa són quasi uns desconeguts.
Després de que el seu pare fera una cosa prou, prou inesperada al museu britànic, ells dos han d'aprendre a conviure junts. I junts s'embarquen en una aventura que cap dels dos esperava per a salvar al seu pare i a tota Nord Amèrica, i descobrir que tot no és el que pareix, i que els déus de l'Antic Egipte están molt, però que molt vius.
Aquesta novel·la m'ha agradat molt, és molt fàcil de llegir perquè té un ritme molt ràpid , i sempre están pasant coses. A més, per mitjà dels punts de vista alternats de Sadie i de Carter, ens conten les seues aventures a través d'una grabació de Sadie, la qual ens permet tindre, cada cert temps, un comentari dels personatges (colp, patada, intervenció,etc).
També els personatges secundaris están molt conseguits, i aguanten la trama per tal de que no hi hagi un moment buit o snesació de relleno al llibre.
També m'ha agradat que el tema de la mitologia egípcia estiga molt present al llibre, perquè desperta la curiositat del lector i dóna eixa informació de manera que no hi hagi saturació de informació per part del lector. A més l'autor combina aquesta mitologia amb lo quotidià, de manera que
un museu es converteix en un lloc idoni per a fer magia, que
les estatues de fang cobren vida i siguen els teus servents, que
una pedra siga un portal , que
la devoradora d'ànimes siga un cadellet, que
la teua ànima viatge per la Duat amb forma de pollastre...
En definitiva, aquest llibre és un dels que més he disfrutat llegint, és molt divertit, i mentre lliges, a més, aprens coses noves sobre l'Antic Egipte o la seua mitologia. Tracta temes tan importants com el racisme, ja que Carter és de pell fosca, mentre que Sadie és pàlida, rubia i amb els ulls blaus, i com diu al llibre
"molta gent dubta del nostre parentesc, o mira al meu pare mal quan vaig amb ell"
Aquest llibre el recomane per a tots i espere que vos agade tant com a mí.
Després l'aliment travessa la faringe, continua per l'esófag i arriba a l'estómac, la membrana del qual segrega sucs gàstrics que esmicolen l'aliment per a fer-lo més digerible, però sense arribar a digerir-lo del tot. A partir d'ara, la bola d'aliment s'anomena quim.
