Resenya "El Clan del Oso Cavernario", Jean M. Auel

La heroïna és Ayla, una valenta i indomable jove, la història de la qual comença quan, òrfena de cinc anys, es adoptada per El Clan, un grup de Neanderthals.                                  

Al principi, Ayla inspira sorpresa, després cautela i, per fí, acceptació per part del Clan.  

Iza, la curandera, i Creb, el Mog-Ur (Home Sant), cuiden d'ella.                              

El comportament i les actituds dels membres del Clan no li és aliè. S'interessa per les caceres i els preparatius de les armes, cosa que està prohibida a les dones i que ella, però, domina amb notable mestria.                            

      
Voleu aprendre alguna cosa sobre el nostre passat?

Voleu passar una bona estona llegint les aventures i desventures d'Ayla?

Doncs vos convide a tots a acompanyar-me en aquest apassionant viatge al passat.

ARGUMENT

En començar el llibre, ens trobem amb una xiqueta de 5 anys perduda i separada de la seua família després d'un terratrèmol. Aquesta xiqueta pertany als Cromagnon (dels quals descendim) i, com a mers espectadors, la veurem enfrontar-se a la vida salvatge sense altra protecció que les seues diminutes mans i sobreviure a l'atac d'un imponent lleó cavernari, que li deixa una cicatriu a la cama.

En un penós estat la troba Iza en el seu camí, la curandera del Clan de l'Ós Cavernari. Després de parlar amb el cap, Brun, decideix quedar-se-la i tractar de salvar la seua petita vida tot i que forme part dels Altres.

Ja des del principi saben que ella és diferent i tenen cert recel a compartir la seua pròxima llar amb ella. Però ... Qui podria dir-li que no a una pobra criatura ferida gairebé de mort?   

La xiqueta, per sort, sobreviu gràcies a les cures d'Iza. Brun comença a notar que tot el relacionat amb la "nova adquisició" del Clan els afecta de forma positiva. Gràcies a ella aconsegueixen trobar una nova cova per viure, i això fa que, malgrat les seves enormes diferències, l'accepten finalment i la convertixen en un membre més del Clan de l'Ós Cavernari.

Creb, el mag del clan, l'acull i decideix ensenyar-li les coses més bàsiques perquè puga integrar-se bé: com parlar amb gestos per fer-se entendre (cosa gens òbvia, ja que abans Ayla parlava amb sons amb els seus), adaptar-se a les noves costums ... Així mateix li donen un nom, que només sona relativament semblant al que tenia amb els Altres, però al qual s'adapta immediatament: Ayla.

Iza, qui la considera ja com la seua filla, li ensenya el seu ofici de curandera; a reconèixer certs tipus de plantes curatives, la seva forma d'emprar i com curar amb elles. Una filla de la seva pròpia sang hauria portat tota aquesta informació al cap a causa dels seus avantpassats i els seus "records" i no necessitaria tant esforç per recordar (creences curioses del Clan), però Ayla no sap res i ha de començar de zero. Això sí, va aprenent molt ràpid tot el que li ensenyen: a comptar amb les mans, a fabricar ungüents curatius, a caçar amb la honda ...

És clar que no tot li ixirà bé a la xiqueta. En no poques ocasions es ficarà en embolics bastant grossos i haurà d'assumir les seues responsabilitats. Això sí, a causa de que ella sembla donar-li bona sort al Clan, cada decisió que prenen es la pensen més de dues vegades per no fer enfadar als esperits.

Tot el que passa en aquest primer llibre està centrat en la vida d'Ayla, la seva evolució i adaptació a un clan d'una espècie inferior a la seva i de com poc a poc es veu immersa en aquest món fins a ser
una d'ells.  

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre és una recomanació de Pedro, i la veritat és que m'ha agradat molt.

Pense que l'autora relata molt bé la vida en aquella època i les descripcions dels paisatges i les plantes i tot el que li ensenya Iza fa que entres per complet en la història i la vida de Ayla.

No puc dir què és el que més m'ha agradat i el que menys, ja que hem pareix un llibre genial i m'agrada tot per igual. Però si haguera d'elegir, una de les coses que més m'agradat són les creences del Clan. Tot allò dels Tòtems i els esperits és molt interessant. Però més interessant són els pensaments d'Ayla i de Creb. Llegint com Ayla es qüestiona les creences del clan respecte a "d'on venen els xiquets", i com s'apropa a la realitat, et dones conte de que els cromagnons eren una espècie més evolucionada dels "homo". 
Creb és un personatge que m'encanta, però hem va sorprendre que aconseguira arribar a la conclusió que la espècie d'Ayla era més avançada que la seua pròpia (Neanderthal), i que la seua estava destinada a desaparèixer (que és el que passà en la realitat), ja que encara que ell notava que Ayla era diferent i que aprenia amb rapidesa, no vaig pensar que poguera arribar a eixa conclusió, que per a nosaltres és òbvia, però que supose en aquella època no es paraven a pensar eixes coses.

Bueno... podria pasar-me hores parlant d'aquest llibre, però això seria donar spoilers, i com a mi no m'agrada que hem fastidien un llibre contant-me el final, jo no ho pense fer a ningú. Axí que, en definitiva, El Clan del Oso Cavernario és un llibre amb el qual he disfrutat moltíssim llegint, encara que hi han alguns moments un poc oscurs -i ahí ho deixe-, però que recomane a tots.
I per acabar (ara sí), dic que és una molt bona lectura sobretot si estás donant evolució com jo, perquè te fa reflexionar molt. 

Fins un altra!!! :)