Color d'ulls

El color d'ulls és un tret genètic que està determinat per la quantitat i la distribució de melanina en l'iris.

COLORS ALS ÉSSERS HUMANS

Castany


Els ulls de color marró, cafè o castany contenen grans quantitats de melanina a la part anterior de l'iris, que serveixen per absorbir gran quantitat de llum, especialment les longituds d'ones més curtes d'aquesta. És un dels fenotips més comuns per al color d'ulls en els éssers humans. Estudis realitzats a l'Institut Universitari de Genètica i Bioquímica Mèdica del Centre Danès d'Investigació del Genoma van descobrir que aquests estan genèticament relacionats amb el polimorfisme D15S165, acompanyat dels marcadors D15S156 i D15S144, tots ells situats en el cromosoma 15 (15q11-21).

Àmbar

Els ulls de color àmbar són d'un to que pot anar del groguenc al rogenc daurat i de tints cobres. L'ambre és un color intermedi entre el marró i avellana. El pigment responsable d'aquesta coloració és el lipocrom, també anomenat pigment fusco, i que es troba igualment present en els ulls verds. Genèticament no hi ha una explicació per a aquesta coloració.

Pardo

El color pardo per als ulls és un to intermedi entre el marró i el verd. Així mateix pot contenir sectors on els castanys, àmbars o verds es presenten nítidament. Des del punt de vista genètic tampoc està clara una explicació per aquest color.

Verd

Els ulls de color verd són el producte de moderades quantitats de melanina. El verd és un color intermedi entre els tons marró i blau o gris. Els gens involucrats en aquest efecte són EYCL1 i EYCL3. És així com l'al·lel dominant per EYCL1, conjugat amb qualsevol al·lel per EYCL3, a excepció del al·lel dominant d'aquest últim, obtenen com a resultat el color verd d'ulls. Un 3% de la població mundial disposa d'aquest color.

Blau

Els ulls de color blau o celeste contenen baixes quantitats de melanina a la part anterior de l'iris. 

Genèticament és la conjugació dels al·lels recessius dels gens EYCL1 i EYCL3. Van aparèixer per primera vegada fa 10.000 a 6.000 anys, al nord-oest del mar Negre, producte de la mutació genètica d'un sol individu. Actualment són relativament comuns en diverses zones d'Europa i fora d'aquest continent en algunes àrees amb poblacions d'ascendència europea. La població mundial d'ulls blaus es troba en un 10%.

Gris

Encara es desconeixen els factors que comporten que l'iris adquirisca l'aspecte gris. No obstant això existeixen dues teories. La primera d'elles indica que un estroma, compost per una gran quantitat de proteïnes o per una gran grandària d'aquestes, s'interposa en el camí de la llum quan aquesta és reflectida per l'epiteli de l'iris cap a l'exterior, doblant la llum de tal manera que és reflectit el gris. La segona teoria està relacionada amb la quantitat i la ubicació de la melanina, i crea dues subcategories: gris oscur i gris clar. El gris oscur seria provocat per una petita capa de melanina a la part anterior de l'iris, que provocaria que la reflexió del color blau es veja enfosquida. Per la seva banda, el gris clar seria causat per una minúscula quantitat de melanina a la part anterior de l'iris, encara més reduïda que pels ulls blaus. No obstant això, cap d'aquestes teories han estat explicades genèticament.

Bibliografía

* Color de ojos
* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS