Es diu ceguesa a una pèrdua total o molt severa de la capacitat visual. Una persona cega és incapaç de percebre la forma dels objectes, encara que pot conservar una mínima funció que li permeta distingir entre llum i oscuritat.
Miopia
La miopia és un defecte de l'ull en el qual el punt focal es forma davant de la retina, en lloc d'en la mateixa retina com seria normal.
Aquesta anomalia ocasiona dificultat per veure de lluny. La persona veurà malament tot aquell objecte situat a partir d'una certa distància.
La causa més freqüent de miopia és un augment en el diàmetre anteroposterior del globus ocular. També pot ser deguda a un augment de la capacitat de refracció del cristal·lí o l'augment en la curvatura de la còrnia.
 |
| Miopia i la seua correcció amb una lent divergent. |
Hipermetropia
La hipermetropia és un defecte de l'ull, en el qual els raigs de llum que incideixen en el mateix procedents de l'infinit, formen el focus en un punt situat darrere de la retina. Es tracta per tant d'un defecte refractiu invers al de la miopia.
A diferència de la miopia, no és progressiva i tampoc sol produir complicacions. Els xiquets afectats d'hipermetropia no solen presentar dèficit d'agudesa visual, sinó mal de cap o cansament relacionats amb l'esforç continuat d'acomodació que ha de realitzar el múscul ciliar per aconseguir un correcte enfocament. En els adults sol haver dèficit de visió propera i amb el pas dels anys pot afectar a la llunyana. Es tracta mitjançant l'ús d'ulleres correctores.
 |
| Hipermetropia i la seua correció amb una lent convergent |
AstigmatismeÉs un defecte de refracció que es produeix pel fet que hi ha diferent capacitat de refracció entre dos meridians oculars i en conseqüència els objectes es veuen desenfocats. Generalment està originat per una curvatura irregular a la zona anterior de la còrnia, de manera que la refracció del meridià vertical és diferent a la del horitzontal. Es tracta mitjançant la utilització d'ulleres amb lents correctores.
Presbícia
La presbícia també anomenada vista cansada, comença al voltant dels 40 anys i arriva a la seva màxima evolució després dels 60. Consisteix en la pèrdua progressiva i gradual de l'elasticitat del cristal·lí que es manifesta per la dificultat de veure amb claredat els objectes propers.
Daltonisme
El daltonisme és un defecte de l'ull. La persona que el pateix, presenta dificultat per distingir el roig i el verd, encara que hi ha casos en què també és difícil diferenciar altres colors. Quan el defecte consisteix en la impossibilitat de distingir tots els colors, no és daltonisme sinó un altre trastorn més greu que es diu acromatopsia.
El daltonisme és molt més corrent en l'home que en la dona i és hereditari.
Catarata
 |
| Cristal·lí nubolat a conseqüència d'una catarata |
La catarata és una opacitat del cristal·lí (la lent de l'ull) que perd la seva transparència habitual. Com a conseqüència la llum penetra amb dificultat a l'ull, la qual cosa ocasiona pèrdua de visió progressiva, que pot arribar a ser total, si no es realitza el tractament adequat.
La catarata és generalment degenerativa i apareix molt freqüentment en persones de més de 50 anys, encara que existeixen formes més rares que són congènites (presents en el naixement), algunes de les quals es deuen al fet que la mare va patir una rubèola durant l'embaràs, en aquest cas es denomina catarata rubeòlica.
Bibliografía
* 2 imatges de WIKIMEDIA COMMONS
* Imatges de google imatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario