Erupció de la Muntanya de Santa Helena

La Muntanya de Santa Helena abans de l'erupció del 18 de
maig  del 1980

L'erupció de la Muntanya Santa Helena en 1980 va ser una de les erupcions volcàniques més catastròfiques del segle XX. L'explosió va ser precedida per dos llargs mesos de terratrèmols i expulsions de vapor, causats per una injecció de magma en una zona d'escassa profunditat sota la muntanya, que va donar lloc a la fractura de la cara nord del volcà. El 18 de maig de 1980 a les 08:32, un terratrèmol va sacsejar la terra i la debilitada cara nord es va desplomar sobtadament, alliberant gran quantitat de gasos, lava i roques calentes que van volar cap al Llac Spirit tan ràpid com va tardar la cara nord en desplomar-se.

La Muntanya de Santa Helena després de l'erupció

Una gran columna de cendres volcàniques va començar a elevar-se cap a l'atmosfera. Aquesta cendra va arribar a dipositar-se en 11 estats diferents d'USA. Alhora, la neu, el gel i diverses glaceres senceres de la muntanya Santa Helena van començar a fondre's, formant una sèrie de llargs lahars (fluxos de sediments i aigua que es mobilitza des dels vessants dels volcans) que van arribar al riu Columbia. Durant els següents dies es van produir xicotetes erupcions, encara que només una de gran magnitut, que no va ser tan destructiva com la primera. Quan la cendra per fi es va assentar, es van poder comptabilitzar els danys soferts: 57 persones (entre elles l'hostaler Harry Truman i el geòleg David A. Johnston ) i milers d'animals van morir, centenars de quilòmetres quadrats de terreny van ser totalment arrasats, més de mil milions de dòlars de pèrdua en danys materials, i un inmens cràter a la cara nord de la Muntanya Santa Helena. Tota l' àrea va ser més tard protegida i convertida en el Mount St. Helens National Volcanic Monument.

Bibliografia

* Erupció de la Muntanya Santa Helena

* Lahar

* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS