Per celebrar que per fí comencem amb la biologia, he decidit penjar un post d'un dels animals més peculiars i interessants que podem trobar a la Terra, i que a mi, personalment, m'agrada molt.
Quan es parla del Nautilus, moltes persones recordaran al submarí que va concebir el gran escritor Julio Verne en el llibre Veinte mil leguas de viaje submarino. Però hi ha que senyalar que el vertader Nautilus és un extrany i poc conegut animal marí. Espere que el meu post vos ajude a conèixer un poc més aquest original animal.
QUE SÓN ELS NAUTILUS?
Els Nautilus són mol·luscs marins molt antics que pertanyen al grup dels cefalòpodes, per la qual cosa es consideren cosins propers d'altres espècies molt més conegudes com són els polps, les sèpies i els calamars.
Es troben exclusivament en els oceans Índic i Pacífic i encara que es poden veure en zones d'esculls de corall, el més comú és que es troben a diversos centenars de metres de profunditat, i només pugen a aigües més superficials a la nit per alimentar-se.
A diferència d'algunes espècies de calamars o de polps, aquest cefalòpode és més bé xicotet i no sol superar els 20 cm de longitud, i tot i que presenten una gran quantitat de tentacles (uns 90), aquests no presenten ventoses, la qual cosa també els diferencia dels seus cosins.
CARACTERÍSTIQUES
Una de les característiques més llamatives d'aquests mol·luscs és la seua closca externa, una estructura de gran bellesa i única dins dels de la seua família.
El més interessant d'aquesta closca és la seua estructura, ja que encara que té forma d'espiral com la dels caragols, per dins està separada per múltiples càmeres separades per tabics que es formen a mesura que creix l'animal. Quan la càmera es queda xicoteta, el Nautilus secreta una nova càmera major i abandona l'altra, i així es va desplaçant, de manera que els exemplars més antics poden posseir desenes de càmeres buides, ja que només habiten la que està amb contacte a l'exterior.
Però aquestes càmeres no deixen de ser importants, per contra, són vitals per a la vida d'aquest animal, ja que són emprades com un eficient mecanisme de flotabilitat que ha estat copiat per l'home per a la fabricació dels submarins.
Al centre dels tabics que separen les càmeres es troba un xicotet tub molt curt que permet que passw un fil que uneix totes les cavitats. Aquest cordó és el responsable de transportar aquestes càmeres un gas que secreta l'animal i que permet que al omplir-se, l'animal flote més i puga ascendir sense necessitat de gastar energia o descendir a la seua voluntat buidant les que necessite i omplint-les de aigua, gastant-la així, junt amb el pes de la petxina, com un lastre que s'acomoda segons la profunditat a la que desitja estar.
Aquest magnífic mecanisme permet que el Nautilus estiga flotant quasi permanentment sense esforç. Per a desplaçar-se, pot o deixar-se emportar per les corrents, o recurrir al mateix mecanisme que els polps i els calamars, la propulsió a raig utilitzant un sifó que té al costat del seu cap, encara que en aquest cas, mai expelerá la coneguda tinta dels seus parents, ja que no en té.
Els Nautilus poden sobreviure fins als 500 metres de profunditat, i poden arribar a viure uns 20 anys, molt més que qualsevol altre cefalòpode.
A més se'l considera un autèntic fòssil vivent, ja que porta vivint en aquest planeta sense apenes evolucionar des dels principis de l'era paleozoica, és a dir, fa uns 500 milions d'anys.
ALIMENTACIÓ I REPRODUCCIÓ DELS NAUTILUS
Els Nautilus s'alimenten de peixos, crustacis i carronya, aliments que detecta a través del seu olfacte.
Aquesta espècie presenta reproducció sexual. El mascle depèn majorment del seu olfacte a l'hora de trobar una femella, ja que la seua visió resulta deficient. La fecundació és interna. Quatre tentacles del mascle estan modificats formant l'òrgan copulador, que recull els espermatòfors (espermatozoides embolicats en una coberta gelatinosa) de la cavitat paleal i els deposita a la de la femella.
Una vegada dins, la coberta de protecció es desintegra deixant l'esperma lliure. La femella deposita els ous en aigües poc profundes, on tardaran dotze mesos en eclosionar. Els nounats mesuren 30 mm de llarg. Les femelles posen ous una vegada a l'any i regeneren les seues gònades.
EL NAUTILUS I LA DIVINA PROPORCIÓ
El número àureo o divina proporció, és un número irracional, que es correspon amb la proporció matemàtica que trobem sempre a la natura, com per exemple la distribució dels pètals d'una flor o la proporció d'abelles mascle i femella que existeixen en un rusc, i per descomptat, la closca dels Nautilus.
La divina proporció és un tema molt interessant, i del qual algún dia faré un post sencer dedicat a ell, ja que m'apasiona (és nota que soc de ciències ;) ), però per ara em conformaré amb aquest xicotet incís.
BIBLIOGRAFIA
* El número áureo
* Un fósil viviente: Nautilus
* Nautilus pompilius
* ¿Sabías que el Nautilus pompilius produce un gas que le permite mantenerse a flote correctamente?
No hay comentarios:
Publicar un comentario