domingo, 31 de enero de 2016

Biomolècules

Són conjunts d’àtoms enllaçats. Poden ser:

-INORGÀNIQUES: Són simples i es formen tant dins dels éssers vius com fora d’ells, no estàn formades per carboni, excepte el CO2. Per exemple:
-Aigua: De la seua estructura bipolar es deriven totes les seues propietats:
     Estructura bipolar
     Formació de ponts d’hidrògen
     Produeixen propietats físico-químiques:
1.    Elevada constant dielèctrica
Molècula d'aigua
2.    Alta cohesión
3.    Alta tensió superficial
4.    Alta calor específica
5.    Es disocia en H+ i OH-
6.    Es manté líquid a la temperatura de la Terra
7.    És més dens líquid que sòlid
     Es deriven les seues funcions:
1.    Dissolvent
2.    Reactiu
3.    Regulador tèrmic
4.    Ascens capil·lar

-Sals minerals: Si estan precipitades formen esquelets. Si estan dissoltes, estan dissociades i els seus ions tenen funció reguladora.

-ORGÀNIQUES: Són complexes, només es poden formar dins dels éssers vius. Estan formades per cadenes d’àtoms de carboni, oxigen, hidrogen, nitrogen, etc. Actualment als laboratoris es modifiquen, però no es poden sintetitzar. Exemples:

Molècula de glucosa
-Glúcids: Són hidròfils, o es dissolen o s’hidraten fàcilment. Són la principal reserva energètica dels vegetals. Químicament són polihidroxialdehids o polihidroxicetones.

Es classifiquen en:
     Monosacàrids i disacàrids: Són menuts, solubles, dolços. Són les molècules que respiren les cèl·lules per obtindre energia. Glucosa, fructosa, sacarosa, lactosa, maltosa.
     Polisacàrids: polímers dels monosacàrids. Midó i glucògen. Tenen funció energètica. Els monosacàrids s’uneixen per ocupar poc i atraure menys aigua i així emmagatzemar-se millor. La cel·lulosa té funció estructural, és indigerible.


-Lípids: Químicament són molt diversos. Tots tenen en comú que són hidròfobs.
     Si al hidrolitzar-los amb una base forta (sosa càustica) formen sabó són saponificables. Es divideixen en:
-       Triglicèrids: Olis, llard, mantega. Tenen funció energètica.
-       Ceres: Tenen funció estructural, són impermeabilitzants.
-       Fosfolípids i esfingolípids: Són anfipàtics, tenen funció estructural i formen les membranes cel·lulars.
     Si no formen sabons, són derivats lineals o cíclics d’una molècula anomenada isopré. Poden ser:
-       Isoprenoides: Són els terpens, molècules lineals i aromàtiques, com algunes vitamines; i els esteroides, que són molècules cícliques, com algunes vitamines, hormones i colesterol.

- Proteïnes: Són específiques de l’individu. Es fan amb la informació genètica. Estan formades per aminoàcids: Hi ha 20 diferents, agrupats en 4 grups segons el seu comportament en l’aigua: polars, apolars, carregats+, carregats-.
El seu comportament elèctric fa que adopten una estructura concreta quan es formen, anomenada estructura nativa  i que desnaturalitzen quan canvien les condicions ambientals. Al desnaturalitzar-se perden la seua funció. Tenen funció estructural (formen el cos) o reguladora (transporten, defensen, catalitzen, tamponen, etc.)

-Àcids nuclèics: Són els gens, formats per cadenes de nucleòtids, que contenen la informació per a formar proteïnes. Hi ha dos tipus:
     ADN: Format per una doble hèlix, d’àcid desoxirribonuclèic de cadenes antiparal·leles. A les cèl·lules eucariotes conté la informació i està protegit al nucli, d’on no ix.   També hi ha als mitocondris i cloroplastos, fet que recolza la teoría endosimbiótica de Lynn Margulis.
     ARN: Hi ha tres tipus: entre els tres permeten que de l’ADN es puga formar una proteïna, sense que l’ADN perille.




2 comentarios: