La Hipòtesi de la Reina Roja és una hipòtesi evolutiva, que descriu la necessària millora contínua de les espècies, només per mantenir l'statu quo (estat del moment actual) amb el seu entorn.
El terme està pres de la novel·la de Lewis Carroll "Alícia a través de l'espill", on els habitants del país de la Reina Roja han de córrer el més ràpid que puguen, només per romandre on són, ja que el país es mou amb ells.
Versió macroevolutiva
La hipòtesi de la Reina Roja va ser proposada per Leigh Van Valen, dins de la seua Llei de les Extincions, el 1973. Ell va derivar aquest principi en observar que les probabilitats d'extinció en famílies d'organismes, dins d'una escala de temps geològica eren constants. Dit d'una altra manera, Van Valen va observar que l'habilitat d'una família d'organismes per sobreviure no millora a través del temps, i que aquella probabilitat per a una família determinada és aleatòria. Aquesta hipòtesi dóna una base conceptual per a l'estudi de les carreres armamentistes evolutives, tot i que encara no hi ha una forma de provar-la de manera directa.
L'exemple més clar d'aquest principi són les carreres armamentistes que ocorren entre els predadors i les seues preses, on els predadors han de compensar les millores defensives de les seues preses, amb millores ofensives de la seua part.
Versió microevolutiva
La versió de van Valen no incloia una discussió sobre sexe i reproducció, ja que tractava l'evolució al nivell d'espècie. Aquesta versió, microevolutiva, va ser proposada per Graham Bell en 1982.
El sexe és un enigma evolutiu. En la majoria de les espècies sexuals els mascles, que en moltes és la meitat de la població, tenen una gairebé nul·la contribució en la supervivència de la progènie, de manera que la reproducció sexual pot ser altament ineficient. Una explicació pot vindre de que el sexe augmenta les probabilitats d'adaptació biològica. Això és per dues raons: Si una mutació avantatjosa ocorre en un organisme asexual, és impossible que aquesta mutació s'expandisca en l'espècie sense desterrar les altres línies evolutives de l'espècie, que poden tindre variacions (menys) avantatjoses. Segon, que en la reproducció sexual es barregen al·lels, la qual cosa augmenta la probabilitat que s'acumulen les variacions avantatjoses en la mateixa línia genètica. Els organismes que responen a la teoria de la Reina Roja es troben en una carrera armamentista cíclica amb els seus paràsits. Els paràsits dels animals comunment s'adapten més ràpidament als canvis en l'ambient que els seus hostes, ja que posseeixen períodes de vida més reduïts. Així es pot explicar l'avantatge del sexe a nivell de gens (individus), ja que la reproducció sexual preserva els gens que en un moment donat no són els que donen el major avantatge, però que podrien ser-ho en un futur contra una nova població de paràsits.
Bibliografia
* La (i)lógica ciencia de Alicia
* Hipótesis de la Reina Roja
No hay comentarios:
Publicar un comentario