 |
| Charles Darwin |
Alguns biòlegs evolucionistes sostenen que la vida va sorgir a la Terra per atzar i una sola vegada, per tant, tots els éssers vius que viuen i han viscut en la Terra podrien descendir d'un sol ancestre comú: LUCA, un microbi que metabolitzà fa aproximadament 3500-3900 milions d'anys.
En realitat LUCA no és un nom, ningú no s'ha atrevit a nombrar a la criatura de la que tots podriem procedir. LUCA és el acrònim de Last Universal Common Ancestor, és a dir, Últim Ancestre Comú Universal.
Aquesta hipòtesi sorgeix en 1859 quan Charles Darwin va publicar L'origen de les espècies, sostenint que hauria hagut només un progenitor per a totes les formes de vida. Va afirmar en suma: «... he inferir l'analogia que probablement tots els éssers orgànics que han viscut en aquesta terra han descendit d'una forma primordial, en la qual la vida respirava primer».
Sabem que la vida existeix en tota classe de formes i mides, des de nosaltres els humans fins als bacteris. Per tant com sabem que tota vida ha evolucionat des d'una sola cèl·lula? La resposta es troba escrita en el llenguatge del codi genètic.
El codi genètic és el llenguatge en el qual la majoria dels gens estan escrits en l'ADN. Tals gens constitueixen la informació que utilitzen els ribosomes per a fer proteïnes.
Increïblement, exactament el mateix codi és usat en humans i bacteris, de manera que un gen d'un ésser humà pot ser col·locat en un bacteri, i el bacteri fabrica la proteïna humana (així és com es fa la insulina).
El fet que el codi genètic sigua universal per a totes les formes de vida ens indica que tot està relacionat. Tota vida es regenera produint descendència, i a través del temps xicotets canvis en la descendència dóna com a resultat xicotets canvis en l'ADN. Però ja que aquesta informació està escrita en el mateix llenguatge (el codi genètic), és possible comparar els gens per així construir l'equivalent d'un arbre genealògic.
D'aquesta manera, els biòlegs han aconseguit crear "la mare" de tots els arbres genealògics: l'arbre de la vida. Amb ell s'espera establir les relacions entre tots els éssers vius, i ja ha revelat algunes sorpreses. La més impactant és el descobriment d'archaea. Aquests són organismes simples que en ser observats no es poden distingir dels bacteris. Abans que fora construït el prototip de l'arbre de la vida al 1977, es creia que la vida tenia dues branques principals, els eucariotes (per exemple plantes, animals i fongs) i els procariotes (bacteris, i el que ara es coneix com archaea ). La decisió de dividir la vida en dues branques es va basar en gran part, en les diferències visuals entre les cèl·lules. Tots els eucariotes posseeixen un nucli cel·lular, mentre que els procariotes no. Però malgrat les aparences, els archaea i els bacteris són tan diferents l'un de l'altre com cada un d'ells ho és dels eucariotes. Per tant, ara se sap que l'arbre de la vida consisteix en: eucariotes, bacteris i archea.
L'arbre de la vida és un dels grans logros de la biologia, però per a alguns investigadors no és més que el mitja per a aconseguir una meta, reconstruïr LUCA.
La pregunta que es plantegen és: quins trets dels archea, els bacteris i els eucariotes ens poden portar a LUCA? Aquesta deuria ser una tasca senzilla, ja que sols hi hauria que comparar gens i aquells repetits als tres grups serien de LUCA. Desgraciadament no és tan simple, ja que els gens es perden i a més s'intercambien.
Tot açò fica molt difícil conseguir trobar a LUCA, però tot i això hi han investigadors que no cessen en la seua incansable busca del possible primer ésser viu de la Terra.
BIBLIOGRAFIA
* LUCA
* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS
