Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 - 22 novembre 2011) va ser una destacada biòloga nord-americana, considerada una de les principals figures en el camp de l'Evolució biològica; respecte a l'origen de les cèl·lules Eucariotes. Llicenciada en ciències per la Universitat de Chicago, màster en la Universitat de Wisconsin-Madison i doctora per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units des de 1983 i de l'Acadèmia Russa de les Ciències. El 2008 va rebre la Medalla Darwin-Wallace. El 2011 va ser nomenada professora distingida del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts Amherst.
L'any 1999 va rebre, de la mà del president nord-americà Bill Clinton, la Medalla Nacional de Ciència. Va ser mentora de la Universitat de Boston i ha estat nomenada doctora honoris causa per nombroses universitats, entre d'altres, per la Universitat de València, Universitat de Vigo, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Autònoma de Barcelona, fent, en col·laboració amb aquesta última, treballs de microbiologia evolutiva al Delta de l'Ebre.
Entre els seus nombrosos treballs en el camp de la Biologia, va destacar per descriure una important fita en l'evolució, la seua teoria sobre l'aparició de les cèl·lules eucariotes com a conseqüència de la incorporació simbiòtica de diverses cèl·lules procariotes (endosimbiosis) .Posteriorment, també va postular la hipòtesi segons la qual la simbiogènesi seria la principal font de la novetat i diversitat biològica.
TEORIA ENDOSIMBIÒTICA
La teoria endosimbiòtica proposa la simbiosi d’una cèl·lula procariota amb un
aparell membranós molt desenvolupat i per tant més gran, amb una o diverses cèl·lules
procariotes, paregudes a les actuals i més xicotetes, que s’incloïen dins d’ella, en vesícules d’endocitosi i que es van especialitzar
en l’obtenció d’energia; aquesta relació endosimbiòtica donaria origen a les actuals
mitocondries i cloroplasts. Aquesta teoria està recolzada per diverses observacions:
aquests orgànuls tenen ADN circular i ribosomes en el seu interior com les actuals
procariotes; es multipliquen per divisió de les ja existents en la cèl·lula i mai es formen
novament; tenen doble membrana, la interior està replegada per a augmentar la seua
superfície, on s’obté energia. En algunes ocasions els cloroplasts poden continuar sent
funcionals inclosos en altres cèl·lules diferents de les d’origen, la qual cosa confirma que
són orgànuls prou autònoms (s’ha descobert cloroplasts fotosintètics en cèl·lules de
nudibranquis, uns caragols, que s’incorporen a les seues cèl·lules procedents de les
algues de què s’alimenten i continuen realitzant la fotosíntesi dins d’elles encara que
siguen cèl·lules animals.
Bibliografia
* Apunts de classe
Ací vos deixe un video molt interessant en el qual Lynn Margulis explica què és la vida per a ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario