Color d'ulls

El color d'ulls és un tret genètic que està determinat per la quantitat i la distribució de melanina en l'iris.

COLORS ALS ÉSSERS HUMANS

Castany


Els ulls de color marró, cafè o castany contenen grans quantitats de melanina a la part anterior de l'iris, que serveixen per absorbir gran quantitat de llum, especialment les longituds d'ones més curtes d'aquesta. És un dels fenotips més comuns per al color d'ulls en els éssers humans. Estudis realitzats a l'Institut Universitari de Genètica i Bioquímica Mèdica del Centre Danès d'Investigació del Genoma van descobrir que aquests estan genèticament relacionats amb el polimorfisme D15S165, acompanyat dels marcadors D15S156 i D15S144, tots ells situats en el cromosoma 15 (15q11-21).

Àmbar

Els ulls de color àmbar són d'un to que pot anar del groguenc al rogenc daurat i de tints cobres. L'ambre és un color intermedi entre el marró i avellana. El pigment responsable d'aquesta coloració és el lipocrom, també anomenat pigment fusco, i que es troba igualment present en els ulls verds. Genèticament no hi ha una explicació per a aquesta coloració.

Pardo

El color pardo per als ulls és un to intermedi entre el marró i el verd. Així mateix pot contenir sectors on els castanys, àmbars o verds es presenten nítidament. Des del punt de vista genètic tampoc està clara una explicació per aquest color.

Verd

Els ulls de color verd són el producte de moderades quantitats de melanina. El verd és un color intermedi entre els tons marró i blau o gris. Els gens involucrats en aquest efecte són EYCL1 i EYCL3. És així com l'al·lel dominant per EYCL1, conjugat amb qualsevol al·lel per EYCL3, a excepció del al·lel dominant d'aquest últim, obtenen com a resultat el color verd d'ulls. Un 3% de la població mundial disposa d'aquest color.

Blau

Els ulls de color blau o celeste contenen baixes quantitats de melanina a la part anterior de l'iris. 

Genèticament és la conjugació dels al·lels recessius dels gens EYCL1 i EYCL3. Van aparèixer per primera vegada fa 10.000 a 6.000 anys, al nord-oest del mar Negre, producte de la mutació genètica d'un sol individu. Actualment són relativament comuns en diverses zones d'Europa i fora d'aquest continent en algunes àrees amb poblacions d'ascendència europea. La població mundial d'ulls blaus es troba en un 10%.

Gris

Encara es desconeixen els factors que comporten que l'iris adquirisca l'aspecte gris. No obstant això existeixen dues teories. La primera d'elles indica que un estroma, compost per una gran quantitat de proteïnes o per una gran grandària d'aquestes, s'interposa en el camí de la llum quan aquesta és reflectida per l'epiteli de l'iris cap a l'exterior, doblant la llum de tal manera que és reflectit el gris. La segona teoria està relacionada amb la quantitat i la ubicació de la melanina, i crea dues subcategories: gris oscur i gris clar. El gris oscur seria provocat per una petita capa de melanina a la part anterior de l'iris, que provocaria que la reflexió del color blau es veja enfosquida. Per la seva banda, el gris clar seria causat per una minúscula quantitat de melanina a la part anterior de l'iris, encara més reduïda que pels ulls blaus. No obstant això, cap d'aquestes teories han estat explicades genèticament.

Bibliografía

* Color de ojos
* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS

Principals defectes i enfermetats de l'ull

Ceguesa

Es diu ceguesa a una pèrdua total o molt severa de la capacitat visual. Una persona cega és incapaç de percebre la forma dels objectes, encara que pot conservar una mínima funció que li permeta distingir entre llum i oscuritat.

Miopia

La miopia és un defecte de l'ull en el qual el punt focal es forma davant de la retina, en lloc d'en la mateixa retina com seria normal.
Aquesta anomalia ocasiona dificultat per veure de lluny. La persona veurà malament tot aquell objecte situat a partir d'una certa distància.
La causa més freqüent de miopia és un augment en el diàmetre anteroposterior del globus ocular. També pot ser deguda a un augment de la capacitat de refracció del cristal·lí o l'augment en la curvatura de la còrnia.

Miopia i la seua correcció amb una lent divergent.

Hipermetropia

La hipermetropia és un defecte de l'ull, en el qual els raigs de llum que incideixen en el mateix procedents de l'infinit, formen el focus en un punt situat darrere de la retina. Es tracta per tant d'un defecte refractiu invers al de la miopia.

A diferència de la miopia, no és progressiva i tampoc sol produir complicacions. Els xiquets afectats d'hipermetropia no solen presentar dèficit d'agudesa visual, sinó mal de cap o cansament relacionats amb l'esforç continuat d'acomodació que ha de realitzar el múscul ciliar per aconseguir un correcte enfocament. En els adults sol haver dèficit de visió propera i amb el pas dels anys pot afectar a la llunyana. Es tracta mitjançant l'ús d'ulleres correctores.

Hipermetropia i la seua correció amb una lent convergent

Astigmatisme


És un defecte de refracció que es produeix pel fet que hi ha diferent capacitat de refracció entre dos meridians oculars i en conseqüència els objectes es veuen desenfocats. Generalment està originat per una curvatura irregular a la zona anterior de la còrnia, de manera que la refracció del meridià vertical és diferent a la del horitzontal. Es tracta mitjançant la utilització d'ulleres amb lents correctores.

Presbícia

La presbícia també anomenada vista cansada, comença al voltant dels 40 anys i arriva a la seva màxima evolució després dels 60. Consisteix en la pèrdua progressiva i gradual de l'elasticitat del cristal·lí que es manifesta per la dificultat de veure amb claredat els objectes propers.

Daltonisme

El daltonisme és un defecte de l'ull. La persona que el pateix, presenta dificultat per distingir el roig i el verd, encara que hi ha casos en què també és difícil diferenciar altres colors. Quan el defecte consisteix en la impossibilitat de distingir tots els colors, no és daltonisme sinó un altre trastorn més greu que es diu acromatopsia. 

El daltonisme és molt més corrent en l'home que en la dona i és hereditari.

Catarata

Cristal·lí nubolat a conseqüència d'una catarata

La catarata és una opacitat del cristal·lí (la lent de l'ull) que perd la seva transparència habitual. Com a conseqüència la llum penetra amb dificultat a l'ull, la qual cosa ocasiona pèrdua de visió progressiva, que pot arribar a ser total, si no es realitza el tractament adequat.

La catarata és generalment degenerativa i apareix molt freqüentment en persones de més de 50 anys, encara que existeixen formes més rares que són congènites (presents en el naixement), algunes de les quals es deuen al fet que la mare va patir una rubèola durant l'embaràs, en aquest cas es denomina catarata rubeòlica.

Bibliografía

* Ojo humano

* 2 imatges de WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de google imatges.

Tècniques de reproducció assistida

S'anomena reproducció assistida a la que es produeix per mitjà de procediments mèdics que fan possible la fecundació, quan aquesta no es produeix per mitjans naturals.

Les tècniques més utilitzades són la inseminació artificial i la fecundació in vitro.

La inseminació artificial
És la tècnica més senzilla. Consisteix a fecundar l'òvul amb semen de la parella o d'un donant. Es fa dipositant els espermatozoides directament a l'úter de la mare.

La fecundació in vitro
Consisteix a extraure un o més òvuls de la mare i fecundar-los al laboratori amb espermatozoides de la parella o d'un donant. Després de 48 hores des de la fecundació, es transfereixen tres dels embrions obtinguts a l'úter. Amb això es pretén que almenys un s'implante i seguisca el seu desenvolupament normalment.

La microinjecció espermàtica
S'utilitza quan les dues tècniques anteriors no han donat resultat. Consisteix a introduir el nucli d'un espermatozoide, que conté el material genètic, en l'interior d'un òvul per mitjà d'una microagulla.

Desenvolupament del fetus

L'embaràs es divideix en tres etapes o trimestres, depenent del grau de desenvolupament del fetus.


Primer trimestre:


Mes 1: Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament
incipent del cap. El cor ja batega.

Mes 2: Mesura 3 cm i pesa 3 g. Desenvolupament

de braços i cames, així com del cervell i òrgans interns.

Mes 3: Mesura 10 cm i pesa 45 g. Desenvolupament 

de les parpelles i moviment de les extremitats.

Segon trimestre:

Mes 4: Mesura 15 cm i pesa 180 g. Es cobreix de lanugen. 

L'intestí comença a omplir-se de meconi. La pell és encara 

molt fina, gairebé transparent.

Mes 5: Mesura 18 cm i pesa 500 g. Creix el cabell del cap,

les pestanyes i les celles. Desenvolupament del 

sistema inmunitari.

Mes 6: Mesura 24 cm i pes 1 kg. La cara ja està completament

formada. La pell es cobreix d'un material gras anomenat 

vèrnix caseoso. Obri els ulls i es mou molt.

Tercer trimestre: 

Mes 7: Mesura 30 cm i pesa 1,5 kg. Els pulmons comencen a 

moure's. Augmenta el greix subcutani 

i ja no cap bé a l'úter.

Mes 8: Mesura 35 cm i pesa 2,5 kg. Generalment es posa 

cap per avall (posició cefàlica). S'engrosseix la pell, 

adquirint el to rosaci que tindrà definitivament.

Mes 9: Mesura 50 cm i pesa uns 3 kg. Els pulmons ja están 

completament formats. Es cau el lanugen i la pell s'estira.

Vocabulari

Lanugen: Forma de pèl corporal molt fi que creix com a aïllant de la pell per l'ausència de greix.

Meconi: El meconi és una substància viscosa i espessa de color verd fosc a negre composta per cèl · lules mortes i secrecions de l'estómac i fetge, que revesteix l'intestí del nounat. Són les primeres femtes (excrements).

Vèrnix caseoso: El vèrnix caseoso és un material greixós que revesteix la pell del recent nascut humà. Consisteix en una barreja de secrecions greixos procedents de les glàndules sebàcies fetals i de cèl · lules epidèrmiques mortes.

Bibliografía

* Embarazo

* Imatges de Wikimedia Commons

L'aparell digestiu

L'aparell digestiu és el conjunt d'òrgans encarregats del procés de la digestió ( boca, faringe, laringe, esòfag, estòmac, intestí prim i intestí gros; a més del fetge i  el pancrees )
.
Desde la boca fins el anus, el sistema digestiu medix uns 11metres de longitud. El procés comença a la boca, on les dents trituren els aliments i els mesclen amb la saliva, començant així la descomposició química.

Després l'aliment travessa la faringe, continua per l'esófag i arriba a l'estómac, la membrana del qual segrega sucs gàstrics que esmicolen l'aliment per a fer-lo més digerible, però sense arribar a digerir-lo del tot. A partir d'ara, la bola d'aliment s'anomena quim.

El quim pasa poc a poc per l'intestí prim, és así on realment es digerix l'aliment amb l'ajuda dels sucs intestinals com el suc pancreàtic i la bilis, que trenca les grases per a poder transportar-es i absorbir-les.
Quan els nutrients ja están absorbits, el quim es transforma en quil i pasa a l'intestí gros o colon.

El colon té una funció molt important, que és la d'absorbir l'aigua del quil, ja que si el colon no funciona bé, i no absorbeix l'aigua (diarrea), ens podem deshidratar. El colon també absorbeix les sals minerals i les vitamines necessàries.
Tot el que no es pot aprofitar, s'expulsa pel recte en el procés de la defecació.

   BIBLIOGRAFÍA

* Aparato digestivo

* Llibre de biologia

* Apunts de classe

Resenya de "Las Crónicas de Kane: La Pirámide Roja"

Ja fa temps que hem vaig llegir aquest llibre, però com que encara no tenia blog no habia pogut escriure una resenya, i ara per fí m'he animat. (Encara que aquest blog és per a biologia)




  

  Títol: La Pirámide Roja
  Sèrie: Las Crònicas de Kane
  Autor: Rick Riordan
  Editorial: Montena
  Nombre de pàgines: 480

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Nos quedan sólo unas horas, así que escucha con atención. Si estás oyendo esta 
historia, ya corres peligro. Mi hermana Sadie y yo podríamos ser tu única esperanza. 
Todo empezó en Londres, la noche en que nuestro padre hizo explotar el Museo Británico con un extraño conjuro. Fue entonces cuando nos enteramos de que, además de un reconocido arqueólogo, era una especie de mago del Antiguo Egipto. Rodeado de valiosas antigüedades, empezó a entonar extrañas palabras... 
Algo debió de salir mal, porque la sala quedó reducida a escombros; Set, el dios del caos, apareció de la nada envuelto en llamas y a nuestro padre se lo tragó la tierra...
No puedo decirte nada más; el resto deberás descubrirlo tú.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

La història comença quan la família Kane es retroba per Nadal a Londres.
Carter Kane viu amb el seu pare, un egiptòleg reconegut, i viatja per tot arreu amb ell desde la mort de la seua mare quan Carter era menut. Carter és tot el contrari de la seva germana Sadie, que viu a Anglaterra amb els seus iaios i sols veu a son pare i al seu germà dos vegades al any, per la qual cosa són quasi uns desconeguts.
Després de que el seu pare fera una cosa prou, prou inesperada al museu britànic, ells dos han d'aprendre a conviure junts. I junts s'embarquen en una aventura que cap dels dos esperava per a salvar al seu pare i a tota Nord Amèrica, i descobrir que tot no és el que pareix, i que els déus de l'Antic Egipte están molt, però que molt vius.

Aquesta novel·la m'ha agradat molt, és molt fàcil de llegir perquè té un  ritme molt ràpid , i sempre están pasant coses. A més, per mitjà dels punts de vista alternats de Sadie i de Carter, ens conten les seues aventures a través d'una grabació de Sadie, la qual ens permet tindre, cada cert temps, un comentari dels personatges (colp, patada, intervenció,etc).
També els personatges secundaris están molt conseguits, i aguanten la trama per tal de que no hi hagi un moment buit o snesació de relleno al llibre.

També m'ha agradat que el tema de la mitologia egípcia estiga molt present al llibre, perquè desperta la curiositat del lector i dóna eixa informació de manera que no hi hagi saturació de informació per part del lector. A més l'autor combina aquesta mitologia amb lo quotidià, de manera que un museu es converteix en un lloc idoni per a fer magia, que les estatues de fang cobren vida i siguen els teus servents, que una pedra siga un portal , que la devoradora d'ànimes siga un cadellet, que la teua ànima viatge per la Duat amb forma de pollastre...

En definitiva, aquest llibre és un dels que més he disfrutat llegint, és molt divertit, i mentre lliges, a més, aprens coses noves sobre l'Antic Egipte o la seua mitologia. Tracta temes tan importants com el racisme, ja que Carter és de pell fosca, mentre que Sadie és pàlida, rubia i amb els ulls blaus, i com diu al llibre "molta gent dubta del nostre parentesc, o mira al meu pare mal quan vaig amb ell"
Aquest llibre el recomane per a tots i espere que vos agade tant com a mí.

Venes, artèries i capil·lars

• Artèries: Són vasos sanguínis de paret grossa, elàstics i de color blanc. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió sanguínea que oprim el cor. Les artèries ixen del cor i porten sang a presió als òrgans.

• Venes: Són vasos sanguínis de paret més prima, de color rosat i plàstiques (quan es deformen no recuperen la seua forma pel seu compte). Les venes porten sang desde els órgans al cor sense pressió.

•  Capil·lars: Són vasos sanguínis del final de la ramificació de les artèries. Quan els capil·lars es junten formen venes. Están formats per cèl·lules epitelials planes, i és el únic lloc on la sang intercanvia substàncies amb les cèl·lules.

Entre una vena i una artèria equivalents, la vena sempre és més ampla. (Les artèries del coll es diuen caròtides, les venes del coll es diuen jugulars; les jugularssón més amples que les caròtides, però tenen la paret més fina). 

        * Informació extreta d'un resum de classe
        * Imatges de google