SIRIUS

miércoles, 25 de febrero de 2015

Les Lleis de Mendel

1a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA UNIFORMITAT

"En creuar dues races pures, la descendència serà heterozigòtica i dominant"

Per descobrir aquest principi, Mendel va creuar pèsols de color groc (color dominant) amb una espècie més escassa de pèsols verds (recessiu). El resultat d'aquest encreuament, va generar una descendència 100% groga:

Encara observem efectivament que s'ha produït una barreja genètica entre els progenitors (Aa), la generació F1 ha sortit groga. Això és degut a la dominància de l'al·lel "A" (groc) respecte a l'al·lel "a" (verd). Quan tots dos estan junts, només es manifesta el dominant.

2a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA DISTRIBUCIÓ INDEPENDENT

"En creuar dues races híbrides, la descendència serà homozigòtica i híbrida al 50%"

Amb una gran intuïció científica, Mendel va agafar els pèsols de la generació F1 (de l'experiment anterior) i els va creuar entre si.

Per a la seua sorpresa, el 25% de la descendència d'aquests pèsols grocs ¡van ser verds! Per aquesta raó, tot i que dos membres d'una parella tinguin els ulls marrons, si tots dos guarden un gen recessiu per al color blau, hi ha un 25% de possibilitats que els seus fills hereten ulls blaus (com els dels seus avis).

3a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CARÀCTERS

"En creuar diversos caràcters, cadascun d'ells es transmet de manera independent"

Per comprovar aquest principi Mendel va creuar pèsols grocs i llisos (dominants) amb pèsols verds i rugosos (recessius):

Aquesta descendència "AaRr" al seu torn es va autofecundar per donar lloc a la següent generació:

D'aquesta manera, va comprovar que les característiques dels pèsols no interfereixen entre si, i es distribueixen individualment. De dos pèsols grocs i llisos van créixer:

* 9 pèsols grocs i llisos

* 3 pèsols grocs i rugosos

* 3 pèsols verds i llisos

* 1 pèsol verd i rugós

BIBLIOGRAFIA

* Leyes de Mendel

* Las tres Leyes de Mendel

miércoles, 11 de febrero de 2015

Per fí!!

Per fí!!!
Ja és oficial! Hui per fí he acabat la presentació del meu treball monografic. :)
Ara he de començar a fer el treball escrit, que serà la nota de la tercera avaluació.

Esta és la foto de la portada del meu treball,

"Els Meus Herois de la Mitologia Grega"

I esta és una altra foto que m'encanta. :)

És el Temple de Poseidó a Sounion.

Ciao!

martes, 3 de febrero de 2015

Regne Unit aprova la reproducció assistida amb l'ADN de tres pares

Aquest mes estem donant la genètica, i aquesta noticia a més d'interessant té molt a veure amb el tema. Per això he pensat en penjar-la al blog.

·······················································

Els diputats britànics han donat llum verda, amb 382 vots a favor i 128 en contra, a la polèmica tècnica que utilitza l'ADN de tres persones a la reproducció assistida, a fí d'evitar la transmissió d'enfermetats com les mitocondrials.

COM FUNCIONA AQUESTA TÈCNICA?

Els mitocondris són parts constitutives de les cèl·lules de l'organisme, la funció dels quals és la de generar l'energia necessària per mantenir la vida i correcta funció dels òrgans. Quan el funcionament dels mitocondris falla, els problemes es transmeten de mare a fill i poden produir danys cerebrals, pèrdua de massa muscular, fallada cardíaca i ceguesa. Aquest tipus de malalties afecten al voltant d'un de cada 6.500 xiquets a tot el món

El procediment, que ha estat desenvolupat per investigadors de Newcastle , utilitza una versió modificada de la fertilització in vitro per reunir material genètic dels òvuls de dues dones amb l'espermatozoide d'un home. I es realitza de la següent manera:

Primer s'extreuen el nucli de l'òvul de la mare i el nucli de l'òvul del donant. Després s'insereix el nucli matern en l'òvul del donant. D'aquesta manera tenim el nucli amb el 99% de l'ADN de la mare i mitocondris amb un ADN normal. I finalment es fecunda l'òvul i es reimplanta a la mare.

Els bebes que nasquen gràcies a aquesta tècnica tindrien un 0,1% de l'ADN d'una segona "mare" i el canvi genètic establert en el procediment seria permanent ja que passaria als seus descendents.

QUÈ DIUEN ELS CIENTÍFICS?

L'estudi més concloent, dirigit pel professor Dough Turnbull al Centre d'Investigació Mitocondrial de la Universitat de Newcastle, sosté que és una tècnica "segura" i "eficaç", provada durant més de 15 anys en primats. "Si no donem el pas endavant, estarem negant a moltes dones el dret a tenir fills sans", ha dit Turbull.

El seu col·lega, la professora Dame Sally Davies, directora general de salut al Regne Unit, també li dóna suport. "És important recordar que l'ADN mitocondrial representa menys del 0,054% de l'ADN total i no és part de l'ADN nuclear, que és el que determina les nostres característiques personals i resgos com ara la personalitat, pèl i color dels ulls", ha assenyalat.

Per contra, hi ha experts que adverteixen que aquests bebes concebuts amb l'ADN de tres pares podrien tindre més risc de patir càncer i envelliment prematur i que necessitaran ser vigilats durant tota la seua vida. Seria un "error històric", diuen. "No sabem encara la interacció entre la mitocondria i l'ADN nuclear. Dir que és el mateix que canviar una bateria és fàcil. És un cosa extremadament complexa", ha subratllat el doctor Trevor Stammers, director del programa de Bioètica de la Universitat de St Mary.

Hi ha el risc que aquests bebes tinguen més possibilitats de contraure càncer

El doctor Paul Knoepfler, de la Universitat de Califòrnia, també es mostra contrari a aquesta tècnica. "Hi ha nombrosos riscos associats a aquesta tecnologia com la possibilitat de que els bebes tinguen greus problemes de desenvolupament o morin", ha afegit.

A la veu d'aquests científics s'han unit membres de l'Església d'Anglaterra, que havien demanat als diputats que reconsideressin el seu vot.

En definitiva, el Regne Unit s'ha convertit en el primer país que legalitza la reproducció assistida amb gens de tres individus. Els científics estimen que unes 2500 dones al Regne Unit podrien beneficiar-se d'aquest procediment. S'espera que el primer bebe amb material genètic de tres persones naixca al 2016.

BIBLIOGRAFIA

* Reino Unido aprueba la reproducción asistida con ADN de tres padres

··················································

Aquesta m'ha paregut una noticia molt interessant, però sobre la qual és dificil opinar, ja que pot suposar ventajes per als bebes pero també pot suposar moltes desventajes que no es sap segur com van a afectar. Però és bona per a reflexionar.

Fins una altra!

miércoles, 19 de noviembre de 2014

Pangea

Pangea va ser el supercontinent que va existir al final de l'era Paleozoica i començaments de la Mesozoica que agrupava la major part de les terres emergides del planeta. Es va formar pel moviment de les plaques tectòniques, que fa uns 300 milions d'anys va unir tots els continents anteriors en un sol; posteriorment, fa uns 200 milions d'anys, va començar a fracturar-se i disgregar-se fins a arribar a la situació actual dels continents, en un procés que encara continua.

Es creu que la forma original de Pangea era una massa de terra amb forma de "U" o de "C" distribuïda a través de l'Equador. Ja que la mida massiva de Pangea era molt petita, les regions internes van haver de ser molt seques a causa de la falta de precipitació. En el gran supercontinent els animals terrestres haurien pogut emigrar lliurement d'un extrem a un altre.

S'estima que Pangea es va formar a la fi del període Carbonífer (fa aproximadament 300 milions d'anys) quan els continents, que abans estaven separats, es van unir formant un sol supercontinent envoltat per un únic mar, Panthalassa.

Pangea hauria començat a fragmentar-se entre finals del Triàsic i començaments del Juràsic (fa aproximadament 200 milions d'anys), producte dels canvis i moviments de les plaques tectòniques. El procés de fragmentació d'aquest supercontinent va conduir primer a dos continents, Gondwana a l'oest i Laurasia al sud, separats per un mar circumecuatorial (mar de Tetis) i posteriorment als continents que coneixem avui. Aquest procés geològic de desplaçament de les masses continentals (deriva continental) es manté en marxa al dia d'avui.

PANGEA

Fa 220 milions d'anys

Fa 150 milions d'anys

Fa 90 milions d'anys

Fa 50 milions d'anys

Actualment

BIBLIOGRAFIA
* Pangea
* Imatges WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de Google

sábado, 8 de noviembre de 2014

La Calçada del Gegant (The Giant's Causeway)

La Calçada del Gegant o dels Gegants és una àrea que conté unes 40.000 columnes de basalt provinents del refredament relativament ràpid de la lava en un cràter o caldera volcànica fa uns 60 milions d'anys. Es troba a la costa nord-oriental de l'illa d'Irlanda, uns 3 km al nord de Bushmills al
Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1986, i Reserva Natural Nacional (National Nature Reserve) en 1987. Va ser descoberta en 1693.

FORMACIÓ GEOLÒGICA

El procés geològic que dóna origen a la formació de columnes basàltiques és relativament simple: la lava incandescent en una xemeneia volcànica o en una bugada pot arribar a refredar-se in situ quan el volcà o caldera cessen en la seua activitat eruptiva. Aquest refredament dóna origen a la formació de basalt, que és una roca cristal·lina, tot i que amb cristalls summament petits a causa de que el seu refredament va ser molt ràpid i amb una pressió molt més suau que la que suporten les roques ígnees que donen lloc a la formació de granit a majors profunditats: de fet, el basalt es va formant a la superfície de la lava en el cràter o caldera i va progressant en profunditat. A mesura que el basalt va formant-se disminueix el seu volum i es formen prismes generalment hexagonals. La separació compensa la disminució del seu volum (disjunció columnar). Posteriorment, l'erosió actua primer sobre les roques dels voltants pel fet que el basalt és molt més resistent, quedant al descobert aquestes columnes.

LLEGENDA IRLANDESA SOBRE LA SEUA CREACIÓ

Explica la llegenda celta que hi havia una vegada dos gegants; Finn McCool, que habitava en terres irlandeses i Bernadonner, un gegant escocès. Tal era la rivalitat entre ells encara que mai s'haguessin vist, que un dia Finn va decidir construir una calçada feta a la seva mida per, finalment, enfrontar-se amb el seu enemic i demostrar qui era el més fort. Així va anar col·locant prismes hexagonals sobre el mar unint les costes irlandeses i escoceses. Quan el camí va estar llest, el gegant MacCool va creuar el mar, però quan va veure l'enorme figura de Bernadonner, espantat, va tornar a Irlanda abans de ser vist.

Va ser llavors el torn del gegant escocès, que va aprofitar la calçada per anar a lluitar contra McCool. Aquest, sense saber que fer, va demanar ajuda a la seva dona, Oonagh, que va ordir una estratagema per evitar la pelea; va disfressar al seu marit de bebé i el va ficar en una cuna. Quan Bernadonner va arribar, Oonagh el va convidar amablement a passar i li va oferir una tassa de te, advertint-li que no despertés el bebé. Quan Bernadonner va veure les immenses proporcions del bebé, va decidir escapar, ja que va creure que el pare seria molt més gran i més fort, per la qual cosa no tindria res a fer si s'enfrontava al gegant irlandès. De retorn a Escòcia, Bernadonner va destruir la calçada, de la qual només es conserven el principi i el final, perquè McCool no pogués seguir-lo.

VOCABULARI

Bugada: En vulcanologia, una bugada és un mantell de lava fluida emès per un volcà durant les seves erupcions.

Disjunció columnar: Una diàclasi és una fractura en les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs que determina, no sent el desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en les que sí que hi ha lliscament dels blocs. Són estructures molt abundants. Són deformacions fràgils de les roques.

IMATGES

Columnes de basalt de la Calçada dels Gegants

La Calçada del Gegant

Els Òrgans a l'illa La Gomera són el resultat d'una
disjunció columnar en basalt, un tipus de diàclasi
produïda per refredament.

Diàclasi a Conca

Bugada Pahoehoe avançant per una
carretera en Kalapana.

BIBLIOGRAFIA

* La Calzada del Gigante

* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de Google Imatges

viernes, 7 de noviembre de 2014

La Fosa de les Mariannes

La Fosa de les Mariannes és la fosa oceànica més profunda coneguda i el lloc més profund de l'escorça terrestre. Té el seu origen en un procés de subducció. Es localitza al fons del Pacífic noroccidental, al suroest de les illes Mariannes, prop de Guam.

El coneixement de l'existència de la fossa de les Mariannes data d'abans de 1870, quan un vaixell va intentar mesurar la profunditat mitjançant el sondeig amb llast lligat a una corda, en aquesta oportunitat es va sondejar una profunditat de 8 km. La fossa va ser visitada el 1872 per la fragata de la Marina Real Britànica Challenger, que dóna el nom a la part més profunda de la fossa, l'abisme Challenger. El 1951 i usant ecolocalització, es va mesurar una profunditat de 11,012 m en 11 ° 19'N 142 ° 15'E. El 1957, la nau soviètica Vityaz, va informar d'una profunditat de 10,934 m. El 1962, el vaixell M.V. Spencer F. Baird va registrar una profunditat de 10,915 m.

Els orígens de tan profunda depressió al Pacífic van suposar una gran quantitat de teories. Això va despertar l'interès científic de saber exactament com s'havia format.

No va ser fins el 23 de gener de 1960 quan una nau tripulada va baixar per primera vegada utilitzant un batiscàfol anomenat Trieste, invenció d'Auguste Piccard, capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer i acompanyat per Don Walsh, oficial de l'Armada nord-americana. La immersió es va utilitzar per a obtenir dades de l'origen d'aquest abisme. El lloc del descens va ser l'extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. Els sistemes de abord indicaven una profunditat de 11.521 m, que després va ser revisada i va resultar ser de 11.034 m.

La fossa té una longitud de 2.550 km i una amplada mitjana de 70 quilòmetres. La pressió en el fons de la fossa és de 108.600 kPa (unes 1072 atm). Paral·lela a la fossa corre un cinturó d'illes que dóna origen a l'arxipèlag de les illes Mariannes, moltes d'aquestes illes són d'origen volcànic. El seu punt més profund és l'anomenat abisme Challenger amb 11.034 m de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.

Calamar gegant fotografiat a la Fosa de les Mariannes.

A la fossa es va trobar un calamar gegant del gènere Architeuthis, una espècie desconeguda de llenguado i diverses espècies desconegudes fins llavors. A 11 km de profunditat es van trobar altres tipus de biodiversitat com minúsculs éssers vius unicel·lulars i una forma de plàcton per ara desconeguda, segons es va publicar a la revista Science. La fossa de les Mariannes és un dels llocs més enigmàtics de la Terra.

El Discovery Channel va emetre un programa el 2009 en el què es suggerix que la gran fosa és una àmplia zona de subducció de l'escorça terrestre que es submergeix sota el mantell tectònic, on la placa del Pacífic és subducida sota la petita placa de les Mariannes. El que explica l'existència de l'arxipèlag i la seva constant activitat volcànica. La poca activitat tel·lúrica es va explicar per l'existència d'una franja de roca suau disgregada a manera de lubricant que evita el frec brusc entre la placa superior i la que s'enfonsa.

El 2012, el director de cinema i explorador James Cameron va arribar a les profunditats de la fosa a bord del Deepsea Challenger.

VOCABULARI

Fosa oceànica: Una fosa oceànica o fosa submarina és una profunda depressió submarina, una estreta trinxera tan profunda que pot arribar a 11 000 metres per sota del nivell del mar. Aquestes són àrees on la litosfera oceànica es recicla, descendint en la part superior del mantell terrestre.

Les foses oceàniques es troben principalment al llarg de les línies sísmiques.

Subducció: La subducció de plaques és el procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit convergent, segons la teoria de tectònica de plaques. La subducció ocorre al llarg d'àmplies zones de subducció que en el present es concentren a les costes de l'oceà Pacífic en l'anomenat cinturó de foc del Pacífic però també hi ha zones de subducció en parts del Mediterrani, les Antilles, les Antilles del Sud i la costa índica d'Indonèsia.

Guam: Guam és una illa en el Pacífic occidental pertanyent a Estats Units com a territori no incorporat. És un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió del Comitè de Descolonització de les Nacions Unides, amb la finalitat d'eliminar el colonialisme.

Batiscàfol: Un batiscàfol és un petit submarí d'immersió profunda, (DSV del seu acrònim en anglès, Deep Submergence Vehicle), una embarcació submergible especialment dissenyada per a resistir grans pressions i destinada a explorar les profunditats del mar.