Nautilus, el fòssil vivent

Per celebrar que per fí comencem amb la biologia, he decidit penjar un post d'un dels animals més peculiars i interessants que podem trobar a la Terra, i que a mi, personalment, m'agrada molt.

Quan es parla del Nautilus, moltes persones recordaran al submarí que va concebir el gran escritor Julio Verne en el llibre Veinte mil leguas de viaje submarino. Però hi ha que senyalar que el vertader Nautilus és un extrany i poc conegut animal marí. Espere que el meu post vos ajude a conèixer un poc més aquest original animal.

QUE SÓN ELS NAUTILUS?

Els Nautilus són mol·luscs marins molt antics que pertanyen al grup dels cefalòpodes, per la qual cosa es consideren cosins propers d'altres espècies molt més conegudes com són els polps, les sèpies i els calamars.
Es troben exclusivament en els oceans Índic i Pacífic i encara que es poden veure en zones d'esculls de corall, el més comú és que es troben a diversos centenars de metres de profunditat, i només pugen a aigües més superficials a la nit per alimentar-se.
A diferència d'algunes espècies de calamars o de polps, aquest cefalòpode és més bé xicotet i no sol superar els 20 cm de longitud, i tot i que presenten una gran quantitat de tentacles (uns 90), aquests no presenten ventoses, la qual cosa també els diferencia dels seus cosins.

CARACTERÍSTIQUES

Una de les característiques més llamatives d'aquests mol·luscs  és la seua closca externa, una estructura de gran bellesa i única dins dels de la seua família.
El més interessant d'aquesta closca és la seua estructura, ja que encara que té forma d'espiral com la dels caragols, per dins està separada per múltiples càmeres separades per tabics que es formen a mesura que creix l'animal. Quan la càmera es queda xicoteta, el Nautilus secreta una nova càmera major i abandona l'altra, i així es va desplaçant, de manera que els exemplars més antics poden posseir desenes de càmeres buides, ja que només habiten la que està amb contacte a l'exterior.
Però aquestes càmeres no deixen de ser importants, per contra, són vitals per a la vida d'aquest animal, ja que són emprades com un eficient mecanisme de flotabilitat que ha estat copiat per l'home per a la fabricació dels submarins.

Al centre dels tabics que separen les càmeres es troba un xicotet tub molt curt que permet que passw un fil que uneix totes les cavitats. Aquest cordó és el responsable de transportar aquestes càmeres un gas que secreta l'animal i que permet que al omplir-se, l'animal flote més i puga ascendir sense necessitat de gastar energia o descendir a la seua voluntat buidant les que necessite i omplint-les de aigua, gastant-la així, junt amb el pes de la petxina, com un lastre que s'acomoda segons la profunditat a la que desitja estar.
Aquest magnífic mecanisme permet que el Nautilus estiga flotant quasi permanentment sense esforç. Per a desplaçar-se, pot o deixar-se emportar per les corrents, o recurrir al mateix mecanisme que els polps i els calamars, la propulsió a raig utilitzant un sifó que té al costat del seu cap, encara que en aquest cas, mai expelerá la coneguda tinta dels seus parents, ja que no en té.

Els Nautilus poden sobreviure fins als 500 metres de profunditat, i poden arribar a viure uns 20 anys, molt més que qualsevol altre cefalòpode.
A més se'l considera un autèntic fòssil vivent, ja que porta vivint en aquest planeta sense apenes evolucionar des dels principis de l'era paleozoica, és a dir, fa uns 500 milions d'anys.

ALIMENTACIÓ I REPRODUCCIÓ DELS NAUTILUS

Els Nautilus s'alimenten de peixos, crustacis i carronya, aliments que detecta a través del seu olfacte.

Aquesta espècie presenta reproducció sexual. El mascle depèn majorment del seu olfacte a l'hora de trobar una femella, ja que la seua visió resulta deficient. La fecundació és interna. Quatre tentacles del mascle estan modificats formant l'òrgan copulador, que recull els espermatòfors (espermatozoides embolicats en una coberta gelatinosa) de la cavitat paleal i els deposita a la de la femella.
Una vegada dins, la coberta de protecció es desintegra deixant l'esperma lliure. La femella deposita els ous en aigües poc profundes, on tardaran dotze mesos en eclosionar. Els nounats mesuren 30 mm de llarg. Les femelles posen ous una vegada a l'any i regeneren les seues gònades.

EL NAUTILUS I LA DIVINA PROPORCIÓ

El número àureo o divina proporció, és un número irracional, que es correspon amb la proporció matemàtica que trobem sempre a la natura, com per exemple la distribució dels pètals d'una flor o la proporció d'abelles mascle i femella que existeixen en un rusc, i per descomptat, la closca dels Nautilus.
La divina proporció és un tema molt interessant, i del qual algún dia faré un post sencer dedicat a ell, ja que m'apasiona (és nota que soc de ciències ;) ), però per ara em conformaré amb aquest xicotet incís.

BIBLIOGRAFIA

* El número áureo
* Un fósil viviente: Nautilus
* Nautilus pompilius
* ¿Sabías que el Nautilus pompilius produce un gas que le permite mantenerse a flote correctamente?

Erupció de la Muntanya de Santa Helena

La Muntanya de Santa Helena abans de l'erupció del 18 de
maig  del 1980

L'erupció de la Muntanya Santa Helena en 1980 va ser una de les erupcions volcàniques més catastròfiques del segle XX. L'explosió va ser precedida per dos llargs mesos de terratrèmols i expulsions de vapor, causats per una injecció de magma en una zona d'escassa profunditat sota la muntanya, que va donar lloc a la fractura de la cara nord del volcà. El 18 de maig de 1980 a les 08:32, un terratrèmol va sacsejar la terra i la debilitada cara nord es va desplomar sobtadament, alliberant gran quantitat de gasos, lava i roques calentes que van volar cap al Llac Spirit tan ràpid com va tardar la cara nord en desplomar-se.

La Muntanya de Santa Helena després de l'erupció

Una gran columna de cendres volcàniques va començar a elevar-se cap a l'atmosfera. Aquesta cendra va arribar a dipositar-se en 11 estats diferents d'USA. Alhora, la neu, el gel i diverses glaceres senceres de la muntanya Santa Helena van començar a fondre's, formant una sèrie de llargs lahars (fluxos de sediments i aigua que es mobilitza des dels vessants dels volcans) que van arribar al riu Columbia. Durant els següents dies es van produir xicotetes erupcions, encara que només una de gran magnitut, que no va ser tan destructiva com la primera. Quan la cendra per fi es va assentar, es van poder comptabilitzar els danys soferts: 57 persones (entre elles l'hostaler Harry Truman i el geòleg David A. Johnston ) i milers d'animals van morir, centenars de quilòmetres quadrats de terreny van ser totalment arrasats, més de mil milions de dòlars de pèrdua en danys materials, i un inmens cràter a la cara nord de la Muntanya Santa Helena. Tota l' àrea va ser més tard protegida i convertida en el Mount St. Helens National Volcanic Monument.

Bibliografia

* Erupció de la Muntanya Santa Helena

* Lahar

* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS

El Cicle de Wilson

La distribució de les plaques i per tant, dels continents, ha canviat al llarg del temps, ja que poden fragmentar-se i unir-se entre ells. El Cicle de Wilson, proposat per Tuzo Wison, ens explica de forma ordenada, el procés d'obertura i tancament dels oceans, i la fragmentació i posterior unió dels continents, que provoca la formació de serralades, i resumeix tot el que s'esdevé a les vores constructives i destructives de la litosfera.

En el cicle es poden distingir les següents fases:

1. El continent es fragmenta per acció de punts calents que bomben i aprimen l'escorça fins trencar-la, originant-se un rift continental (com el Rift africà).                                                      
   
2. En la línia de fragmentació es comença a formar litosfera oceànica (vora constructiva) que separa els fragments continentals. Si continua la separació el rift és envaït pel mar i es va transformant en una dorsal oceànica. Els continents queden separats per una xicoteta conca oceànica (com l'actual mar Roig).                                                                                                   
   
3. El procés continua i els continents se separen progressivament. Entre ells apareix una conca oceànica ampla, amb una dorsal ben desenvolupada (com l'Oceà Atlàntic actual).                       
   
4. Quan la conca oceànica alcança certa grandària i és prou antiga, les vores de contacte amb els fragments continentals es tornen freds i densos i comencen a enfonsar-se sota dels continents i es genera una vora destructiva. En aquesta zona s'origina una cadena muntanyosa que va vorejant al continent (orogen tipus andí, com la serralada dels Andes). L'escorça oceànica es desplaça des de la vora constructiva a la destructiva com una cinta transportadora, de manera que la conca oceànica deixa de créixer (com l'Oceà Pacífic).                                                         
   
5. Donada la forma esfèrica de la Terra, altres vores constructives poden espentar als fragments continentals en sentit contrari, de manera que la conca oceànica es va fent més estreta (com en el Mar Mediterrani).                                                                                                                               
6. Finalment en desaparèixer la conca oceànica les dues masses continentals xoquen (obducció) i s'origina un continent únic (supercontinent), i sobre la sutura que tanca l'oceà es forma una serralada (orogen tipus Himàlaia, com la serralada de l'Himàlaia).                                         
   
7. El desplaçament de les plaques es realitza sobre una superfície esfèrica, de manera que els continents acaben per xocar i soldar, formant-se una gran massa continental, un supercontinent (Pangea com el va anomenar Wegener). Això ha passat diverses vegades al llarg de la història de la Terra. El supercontinent impedeix l'alliberament de la calor interna, de manera que es fractura i comença un nou cicle.

BIBLIOGRAFIA

* Ciclo de Wilson

* Ciclo de Wilson

* Imatgens de GOOGLE IMATGES

Un xicotet exèrcit per a protegir l'últim rinoceront blanc

Hola...
Sabeu eixa sensació? Sí, la sensació que et produeix topar-te amb noticies com aquesta. Rabia, pena i impotència, sobretot impotència.

El 22 de septembre es va celebrar el Dia Mundial del Rinoceront, una de les espècies més amenaçades del món, ja que tres de les cinc espècies que hi han d'aquest animal estàn llistades com En Perill Crític per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. 

Per això he volgut publicar esta notícia, per a donar a conèixer la desesperant situació d'aquesta espècie, el rinoceront blanc del nord. Dic desesperant perquè només en queden cinc exemplars vius al món, només un mascle. Sudán, que així s'anomena l'animal, carrega amb el pes de continuar amb el llegat de la seua espècie, però per la seua edat, 42 anys, la reproducció natural és inviable.

El mascle és vigilat durant les 24 hores del dia, el 365 dies de l'any per un "miniexèrcit" de guàrdies en la reserva de Kènia, per a evitar que el cacen els furtius.

Sudàn va nàixer a un zoologic a la República Txeca, on va poder reproduïr-se. Aquest zoo (Dvur Kralove) intenta implantar embrions del rinoceront blanc del nord en les femelles dels rinoceronts blancs del sud (una subespècie compatible, encara que genèticament diferent) per tal d'augmentar el nombre d'exemplars de l'espècie, considerada biològicament extinta.

Algunes de les iniciatives que s'han implementat per evitar la desaparició dels rinoceronts impliquen l'augment de les penes per als caçadors furtius a Sud-Àfrica, on hi ha la major població de rinoceronts blancs del sud del món, i la reubicació de poblacions, com a Nepal, on no s'han donat incidents de caça furtiva des de 2012.

Organitzacions com el Fons Mundial per a la Naturalesa també concentren els seus esforços en aturar el tràfic il·legal de les banyes, raó per la qual són caçats els rinoceronts, cap a Vietnam, des d'on es trafiquen a la resta d'Àsia.

M'agradaria pensar que encara queden esperances per a aquesta espècie única, que fa 50 milions d'anys que habita a la Terra, però desgraciadament el números jueguen en la seua contra. La seua extinció suposaria una enorme pèrdua de la biodiversitat i de la història evolutiva i natural del nostre planeta.

Sols desitje que siga l'última víctima (d'una llarga llista) que desaparega per culpa de l'espècie humana. 

BIBLIOGRAFIA

* Los rinocerontes, una especie cerca de la extinción
* Kenia intenta proteger al último macho de rinoceronte blanco del norte que queda vivo
* El último macho de rinoceronte blanco del norte te necesita

Y que el mundo nos recuerde por soñar despiertos...

Ola... de mar!

Bueno, pues ja ha començat el nou curs, i amb ell les classes de biologia, i els posts. I tornar a alçar-se pronte, a passar-se les vesprades estudiant, a que siga dilluns i ja desitges que siga divendres, a planejar les excursions, a pasar-se els patis al sol...

"Sols" portem dues setmanes d'escola i ja hem començat trimestre i tema, i ho hem fet amb la geologia, espere que Pedro no ho fique molt difícil...

Aquest any he decidit que a més de apunts de biologia vaig a postejar (està ben dit?) tot el que vuiga (és un bon propòsit, però no crec que escriga molt). I també vaig a penjar una resenya que tinc pendent... i supose que moltes altres.

Durant aquest curs també he de decidir qué vull estudiar (enserio soc l'única que està a primer i no ho sap?), algo de ciències, però no sé...

I ja està! Fins el pròxim post!

Toma mi presente, mi futuro incierto,
y que el mundo nos recuerde por soñar despiertos,
que navegues siempre hacia mar abierto,
y si alguna vez te pierdes,
solo mira dentro.

Maldita Nerea - Mira dentro

Resenya "El Clan del Oso Cavernario", Jean M. Auel

La heroïna és Ayla, una valenta i indomable jove, la història de la qual comença quan, òrfena de cinc anys, es adoptada per El Clan, un grup de Neanderthals.                                  

Al principi, Ayla inspira sorpresa, després cautela i, per fí, acceptació per part del Clan.  

Iza, la curandera, i Creb, el Mog-Ur (Home Sant), cuiden d'ella.                              

El comportament i les actituds dels membres del Clan no li és aliè. S'interessa per les caceres i els preparatius de les armes, cosa que està prohibida a les dones i que ella, però, domina amb notable mestria.                            

      
Voleu aprendre alguna cosa sobre el nostre passat?

Voleu passar una bona estona llegint les aventures i desventures d'Ayla?

Doncs vos convide a tots a acompanyar-me en aquest apassionant viatge al passat.

ARGUMENT

En començar el llibre, ens trobem amb una xiqueta de 5 anys perduda i separada de la seua família després d'un terratrèmol. Aquesta xiqueta pertany als Cromagnon (dels quals descendim) i, com a mers espectadors, la veurem enfrontar-se a la vida salvatge sense altra protecció que les seues diminutes mans i sobreviure a l'atac d'un imponent lleó cavernari, que li deixa una cicatriu a la cama.

En un penós estat la troba Iza en el seu camí, la curandera del Clan de l'Ós Cavernari. Després de parlar amb el cap, Brun, decideix quedar-se-la i tractar de salvar la seua petita vida tot i que forme part dels Altres.

Ja des del principi saben que ella és diferent i tenen cert recel a compartir la seua pròxima llar amb ella. Però ... Qui podria dir-li que no a una pobra criatura ferida gairebé de mort?   

La xiqueta, per sort, sobreviu gràcies a les cures d'Iza. Brun comença a notar que tot el relacionat amb la "nova adquisició" del Clan els afecta de forma positiva. Gràcies a ella aconsegueixen trobar una nova cova per viure, i això fa que, malgrat les seves enormes diferències, l'accepten finalment i la convertixen en un membre més del Clan de l'Ós Cavernari.

Creb, el mag del clan, l'acull i decideix ensenyar-li les coses més bàsiques perquè puga integrar-se bé: com parlar amb gestos per fer-se entendre (cosa gens òbvia, ja que abans Ayla parlava amb sons amb els seus), adaptar-se a les noves costums ... Així mateix li donen un nom, que només sona relativament semblant al que tenia amb els Altres, però al qual s'adapta immediatament: Ayla.

Iza, qui la considera ja com la seua filla, li ensenya el seu ofici de curandera; a reconèixer certs tipus de plantes curatives, la seva forma d'emprar i com curar amb elles. Una filla de la seva pròpia sang hauria portat tota aquesta informació al cap a causa dels seus avantpassats i els seus "records" i no necessitaria tant esforç per recordar (creences curioses del Clan), però Ayla no sap res i ha de començar de zero. Això sí, va aprenent molt ràpid tot el que li ensenyen: a comptar amb les mans, a fabricar ungüents curatius, a caçar amb la honda ...

És clar que no tot li ixirà bé a la xiqueta. En no poques ocasions es ficarà en embolics bastant grossos i haurà d'assumir les seues responsabilitats. Això sí, a causa de que ella sembla donar-li bona sort al Clan, cada decisió que prenen es la pensen més de dues vegades per no fer enfadar als esperits.

Tot el que passa en aquest primer llibre està centrat en la vida d'Ayla, la seva evolució i adaptació a un clan d'una espècie inferior a la seva i de com poc a poc es veu immersa en aquest món fins a ser
una d'ells.  

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre és una recomanació de Pedro, i la veritat és que m'ha agradat molt.

Pense que l'autora relata molt bé la vida en aquella època i les descripcions dels paisatges i les plantes i tot el que li ensenya Iza fa que entres per complet en la història i la vida de Ayla.

No puc dir què és el que més m'ha agradat i el que menys, ja que hem pareix un llibre genial i m'agrada tot per igual. Però si haguera d'elegir, una de les coses que més m'agradat són les creences del Clan. Tot allò dels Tòtems i els esperits és molt interessant. Però més interessant són els pensaments d'Ayla i de Creb. Llegint com Ayla es qüestiona les creences del clan respecte a "d'on venen els xiquets", i com s'apropa a la realitat, et dones conte de que els cromagnons eren una espècie més evolucionada dels "homo". 
Creb és un personatge que m'encanta, però hem va sorprendre que aconseguira arribar a la conclusió que la espècie d'Ayla era més avançada que la seua pròpia (Neanderthal), i que la seua estava destinada a desaparèixer (que és el que passà en la realitat), ja que encara que ell notava que Ayla era diferent i que aprenia amb rapidesa, no vaig pensar que poguera arribar a eixa conclusió, que per a nosaltres és òbvia, però que supose en aquella època no es paraven a pensar eixes coses.

Bueno... podria pasar-me hores parlant d'aquest llibre, però això seria donar spoilers, i com a mi no m'agrada que hem fastidien un llibre contant-me el final, jo no ho pense fer a ningú. Axí que, en definitiva, El Clan del Oso Cavernario és un llibre amb el qual he disfrutat moltíssim llegint, encara que hi han alguns moments un poc oscurs -i ahí ho deixe-, però que recomane a tots.
I per acabar (ara sí), dic que és una molt bona lectura sobretot si estás donant evolució com jo, perquè te fa reflexionar molt. 

Fins un altra!!! :)                                                         

Comencem la 3a Avaluació!

Hui hem començat oficialment amb la primera classe de la 3a avaluació de Treball Monogràfic. En aquest trimestre hem de fer el treball escrit, a partir de la presentació de diapositives. Com ja he dit en algun altre post, el emu treball tracta sobre els herois de la miotlogia grega, i es diu "Els Meus Herois de la Mitologia Grega".

Els Pokémon evolucionen?

Sí, heu llegit bé.
Els Pokémon evolucionen?
Aquesta és la pregunta que ens ha fet Pedro hui a classe, la primera d'evolució, i la primera des de que ha tornat a l'institut, que ja teniem ganes de que tornara. :) 
Hem començat la classe intentant definir el concepte d'evolució, i hem arribat a dir que l'evolució és un conjunt de canvis a nivell genètic que es donen en una espècie al llarg de molts anys per a poder adaptar-se i conseguir que l'espècie no s'extingisca.
I aleshores, a què ve lo dels Pokémon? Doncs que Pedro, com veia que no diferènciavem molt bé entre el creixement d'un individu i l'evolució de l'espècie, ens ha posat l'exemple dels Pokémon.
Els Pokémon evolucionen? Qualsevol que haja jugat al joc de Pokémon sabrá que sí, sí que evolucionen. I segons Pedro, l'evolució dels Pokémon és pot comparar amb la dels animals. Els Pokémon evolucionen per a millorar, i els éssers vius també; més o menys.
Hem continuat explicant què és una espècie (dos individus són de la mateixa espècie quan poden reproduïr-se entre ells), i que hi ha diferents races dins d'una mateixa espècie, com els gosos o els cavalls.
Finalment hem acabat parlant de l'evolució humana, hem debatut sobre les diferències genètiques entre els humans i els chimpancés i entre uns humans i uns altres. I per acabar, Pedro ens ha explicat que l'espècie humana prové d'Àfrica, i que es va anar estenent per tots els continents, sempre per la costa i aprofitant el descens de la mar en les glaciacions.

En definitiva, ha sigut una classe interessant i entretinguda, l'evolució és un tema que m'agrada molt.

Evolucions del pokémon  Eevee.

Evolucions de diferents pokémons.

BIBLIOGRAFIA

* Imatges de GOOGLE IMATGES

Les Lleis de Mendel

1a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA UNIFORMITAT 

"En creuar dues races pures, la descendència serà heterozigòtica i dominant"

Per descobrir aquest principi, Mendel va creuar pèsols de color groc (color dominant) amb una espècie més escassa de pèsols verds (recessiu). El resultat d'aquest encreuament, va generar una descendència 100% groga:

Encara observem efectivament que s'ha produït una barreja genètica entre els progenitors (Aa), la generació F1 ha sortit groga. Això és degut a la dominància de l'al·lel "A" (groc) respecte a l'al·lel "a" (verd). Quan tots dos estan junts, només es manifesta el dominant.

2a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA DISTRIBUCIÓ INDEPENDENT

"En creuar dues races híbrides, la descendència serà homozigòtica i híbrida al 50%"


Amb una gran intuïció científica, Mendel va agafar els pèsols de la generació F1 (de l'experiment anterior) i els va creuar entre si.

Per a la seua sorpresa, el 25% de la descendència d'aquests pèsols grocs ¡van ser verds! Per aquesta raó, tot i que dos membres d'una parella tinguin els ulls marrons, si tots dos guarden un gen recessiu per al color blau, hi ha un 25% de possibilitats que els seus fills hereten ulls blaus (com els dels seus avis).

3a LLEI DE MENDEL: PRINCIPI DE LA INDEPENDÈNCIA DELS CARÀCTERS

"En creuar diversos caràcters, cadascun d'ells es transmet de manera independent"


Per comprovar aquest principi Mendel va creuar pèsols grocs i llisos (dominants) amb pèsols verds i rugosos (recessius):

Aquesta descendència "AaRr" al seu torn es va autofecundar per donar lloc a la següent generació:

D'aquesta manera, va comprovar que les característiques dels pèsols no interfereixen entre si, i es distribueixen individualment. De dos pèsols grocs i llisos van créixer:

* 9 pèsols grocs i llisos

* 3 pèsols grocs i rugosos

* 3 pèsols verds i llisos

* 1 pèsol verd i rugós

BIBLIOGRAFIA

* Leyes de Mendel

* Las tres Leyes de Mendel

Per fí!!

Per fí!!!
Ja és oficial! Hui per fí he acabat la presentació del meu treball monografic. :)
Ara he de començar a fer el treball escrit, que serà la nota de la tercera avaluació.

                                              Esta és la foto de la portada del meu treball,

                                               "Els Meus Herois de la Mitologia Grega"

                                                   I esta és una altra foto que m'encanta. :)

                                                    És el Temple de Poseidó a Sounion.

Ciao!

Regne Unit aprova la reproducció assistida amb l'ADN de tres pares

Aquest mes estem donant la genètica, i aquesta noticia a més d'interessant té molt a veure amb el tema. Per això he pensat en penjar-la al blog.

·······················································

Els diputats britànics han donat llum verda, amb 382 vots a favor i 128 en contra, a la polèmica tècnica que utilitza l'ADN de tres persones a la reproducció assistida, a fí d'evitar la transmissió d'enfermetats com les mitocondrials.

COM FUNCIONA AQUESTA TÈCNICA?

Els mitocondris són parts constitutives de les cèl·lules de l'organisme, la funció dels quals és la de generar l'energia necessària per mantenir la vida i correcta funció dels òrgans. Quan el funcionament dels mitocondris falla, els problemes es transmeten de mare a fill i poden produir danys cerebrals, pèrdua de massa muscular, fallada cardíaca i ceguesa. Aquest tipus de malalties afecten al voltant d'un de cada 6.500 xiquets a tot el món

El procediment, que ha estat desenvolupat per investigadors de Newcastle , utilitza una versió modificada de la fertilització in vitro per reunir material genètic dels òvuls de dues dones amb l'espermatozoide d'un home. I es realitza de la següent manera:

Primer s'extreuen el nucli de l'òvul de la mare i el nucli de l'òvul del donant. Després s'insereix el nucli matern en l'òvul del donant. D'aquesta manera tenim el nucli amb el 99% de l'ADN de la mare i mitocondris amb un ADN normal. I finalment es fecunda l'òvul i es reimplanta a la mare.

Els bebes que nasquen gràcies a aquesta tècnica tindrien un 0,1% de l'ADN d'una segona "mare" i el canvi genètic establert en el procediment seria permanent ja que passaria als seus descendents.

QUÈ DIUEN ELS CIENTÍFICS?

L'estudi més concloent, dirigit pel professor Dough Turnbull al Centre d'Investigació Mitocondrial de la Universitat de Newcastle, sosté que és una tècnica "segura" i "eficaç", provada durant més de 15 anys en primats. "Si no donem el pas endavant, estarem negant a moltes dones el dret a tenir fills sans", ha dit Turbull.

El seu col·lega, la professora Dame Sally Davies, directora general de salut al Regne Unit, també li dóna suport. "És important recordar que l'ADN mitocondrial representa menys del 0,054% de l'ADN total i no és part de l'ADN nuclear, que és el que determina les nostres característiques personals i resgos com ara la personalitat, pèl i color dels ulls", ha assenyalat.

Per contra, hi ha experts que adverteixen que aquests bebes concebuts amb l'ADN de tres pares podrien tindre més risc de patir càncer i envelliment prematur i que necessitaran ser vigilats durant tota la seua vida. Seria un "error històric", diuen. "No sabem encara la interacció entre la mitocondria i l'ADN nuclear. Dir que és el mateix que canviar una bateria és fàcil. És un cosa extremadament complexa", ha subratllat el doctor Trevor Stammers, director del programa de Bioètica de la Universitat de St Mary.

Hi ha el risc que aquests bebes tinguen més possibilitats de contraure càncer

El doctor Paul Knoepfler, de la Universitat de Califòrnia, també es mostra contrari a aquesta tècnica. "Hi ha nombrosos riscos associats a aquesta tecnologia com la possibilitat de que els bebes tinguen greus problemes de desenvolupament o morin", ha afegit.

A la veu d'aquests científics s'han unit membres de l'Església d'Anglaterra, que havien demanat als diputats que reconsideressin el seu vot.

En definitiva, el Regne Unit s'ha convertit en el primer país que legalitza la reproducció assistida amb gens de tres individus. Els científics estimen que unes 2500 dones al Regne Unit podrien beneficiar-se d'aquest procediment. S'espera que el primer bebe amb material genètic de tres persones naixca al 2016.

BIBLIOGRAFIA

* Reino Unido aprueba la reproducción asistida con ADN de tres padres

··················································

Aquesta m'ha paregut una noticia molt interessant, però sobre la qual és dificil opinar, ja que pot suposar ventajes per als bebes pero també pot suposar moltes desventajes que no es sap segur com van a afectar. Però és bona per a reflexionar.

Fins una altra!