viernes, 25 de septiembre de 2015

Un xicotet exèrcit per a protegir l'últim rinoceront blanc

Hola...
Sabeu eixa sensació? Sí, la sensació que et produeix topar-te amb noticies com aquesta. Rabia, pena i impotència, sobretot impotència.

El 22 de septembre es va celebrar el Dia Mundial del Rinoceront, una de les espècies més amenaçades del món, ja que tres de les cinc espècies que hi han d'aquest animal estàn llistades com En Perill Crític per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. 

Per això he volgut publicar esta notícia, per a donar a conèixer la desesperant situació d'aquesta espècie, el rinoceront blanc del nord. Dic desesperant perquè només en queden cinc exemplars vius al món, només un mascle. Sudán, que així s'anomena l'animal, carrega amb el pes de continuar amb el llegat de la seua espècie, però per la seua edat, 42 anys, la reproducció natural és inviable.

El mascle és vigilat durant les 24 hores del dia, el 365 dies de l'any per un "miniexèrcit" de guàrdies en la reserva de Kènia, per a evitar que el cacen els furtius.
Sudàn va nàixer a un zoologic a la República Txeca, on va poder reproduïr-se. Aquest zoo (Dvur Kralove) intenta implantar embrions del rinoceront blanc del nord en les femelles dels rinoceronts blancs del sud (una subespècie compatible, encara que genèticament diferent) per tal d'augmentar el nombre d'exemplars de l'espècie, considerada biològicament extinta.

Algunes de les iniciatives que s'han implementat per evitar la desaparició dels rinoceronts impliquen l'augment de les penes per als caçadors furtius a Sud-Àfrica, on hi ha la major població de rinoceronts blancs del sud del món, i la reubicació de poblacions, com a Nepal, on no s'han donat incidents de caça furtiva des de 2012.
Organitzacions com el Fons Mundial per a la Naturalesa també concentren els seus esforços en aturar el tràfic il·legal de les banyes, raó per la qual són caçats els rinoceronts, cap a Vietnam, des d'on es trafiquen a la resta d'Àsia.

M'agradaria pensar que encara queden esperances per a aquesta espècie única, que fa 50 milions d'anys que habita a la Terra, però desgraciadament el números jueguen en la seua contra. La seua extinció suposaria una enorme pèrdua de la biodiversitat i de la història evolutiva i natural del nostre planeta.
Sols desitje que siga l'última víctima (d'una llarga llista) que desaparega per culpa de l'espècie humana. 

BIBLIOGRAFIA

No hay comentarios:

Publicar un comentario