Pangea

Pangea va ser el supercontinent que va existir al final de l'era Paleozoica i començaments de la Mesozoica que agrupava la major part de les terres emergides del planeta. Es va formar pel moviment de les plaques tectòniques, que fa uns 300 milions d'anys va unir tots els continents anteriors en un sol; posteriorment, fa uns 200 milions d'anys, va començar a fracturar-se i disgregar-se fins a arribar a la situació actual dels continents, en un procés que encara continua.

Es creu que la forma original de Pangea era una massa de terra amb forma de "U" o de "C" distribuïda a través de l'Equador. Ja que la mida massiva de Pangea era molt petita, les regions internes  van haver de ser molt seques a causa de la falta de precipitació. En el gran supercontinent els animals terrestres haurien pogut emigrar lliurement d'un extrem a un altre.

S'estima que Pangea es va formar a la fi del període Carbonífer (fa aproximadament 300 milions d'anys) quan els continents, que abans estaven separats, es van unir formant un sol supercontinent envoltat per un únic mar, Panthalassa.

Pangea hauria començat a fragmentar-se entre finals del Triàsic i començaments del Juràsic (fa aproximadament 200 milions d'anys), producte dels canvis i moviments de les plaques tectòniques. El procés de fragmentació d'aquest supercontinent va conduir primer a dos continents, Gondwana a l'oest i Laurasia al sud, separats per un mar circumecuatorial (mar de Tetis) i posteriorment als continents que coneixem avui. Aquest procés geològic de desplaçament de les masses continentals (deriva continental) es manté en marxa al dia d'avui.

 

PANGEA

Fa 220 milions d'anys

Fa 150 milions d'anys

Fa 90 milions d'anys

Fa 50 milions d'anys

Actualment

BIBLIOGRAFIA
* Pangea
* Imatges WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de Google

La Calçada del Gegant (The Giant's Causeway)

La Calçada del Gegant o dels Gegants és una àrea que conté unes 40.000 columnes de basalt provinents del refredament relativament ràpid de la lava en un cràter o caldera volcànica fa uns 60 milions d'anys. Es troba a la costa nord-oriental de l'illa d'Irlanda, uns 3 km al nord de Bushmills al
Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1986, i Reserva Natural Nacional (National Nature Reserve) en 1987. Va ser descoberta en 1693.


FORMACIÓ GEOLÒGICA

El procés geològic que dóna origen a la formació de columnes basàltiques és relativament simple: la lava incandescent en una xemeneia volcànica o en una bugada pot arribar a refredar-se in situ quan el volcà o caldera cessen en la seua activitat eruptiva. Aquest refredament dóna origen a la formació de basalt, que és una roca cristal·lina, tot i que amb cristalls summament petits a causa de que el seu refredament va ser molt ràpid i amb una pressió molt més suau que la que suporten les roques ígnees que donen lloc a la formació de granit a majors profunditats: de fet, el basalt es va formant a la superfície de la lava en el cràter o caldera i va progressant en profunditat. A mesura que el basalt va formant-se disminueix el seu volum i es formen prismes generalment hexagonals. La separació compensa la disminució del seu volum (disjunció columnar). Posteriorment, l'erosió actua primer sobre les roques dels voltants pel fet que el basalt és molt més resistent, quedant al descobert aquestes columnes.

LLEGENDA IRLANDESA SOBRE LA SEUA CREACIÓ

Explica la llegenda celta que hi havia una vegada dos gegants; Finn McCool, que habitava en terres irlandeses i Bernadonner, un gegant escocès. Tal era la rivalitat entre ells encara que mai s'haguessin vist, que un dia Finn va decidir construir una calçada feta a la seva mida per, finalment, enfrontar-se amb el seu enemic i demostrar qui era el més fort. Així va anar col·locant prismes hexagonals sobre el mar unint les costes irlandeses i escoceses. Quan el camí va estar llest, el gegant MacCool va creuar el mar, però quan va veure l'enorme figura de Bernadonner, espantat, va tornar a Irlanda abans de ser vist.

Va ser llavors el torn del gegant escocès, que va aprofitar la calçada per anar a lluitar contra McCool. Aquest, sense saber que fer, va demanar ajuda a la seva dona, Oonagh, que va ordir una estratagema per evitar la pelea;  va disfressar al seu marit de bebé i el va ficar en una cuna. Quan Bernadonner va arribar, Oonagh el va convidar amablement a passar i li va oferir una tassa de te, advertint-li que no despertés el bebé. Quan Bernadonner va veure les immenses proporcions del bebé, va decidir escapar, ja que va creure que el pare seria molt més gran i més fort, per la qual cosa no tindria res a fer si s'enfrontava al gegant irlandès. De retorn a Escòcia, Bernadonner va destruir la calçada, de la qual només es conserven el principi i el final, perquè McCool no pogués seguir-lo.

VOCABULARI

Bugada: En vulcanologia, una bugada és un mantell de lava fluida emès per un volcà durant les seves erupcions. 

Disjunció columnar: Una diàclasi és una fractura en les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs que determina, no sent el desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en les que sí que hi ha lliscament dels blocs. Són estructures molt abundants. Són deformacions fràgils de les roques.

IMATGES

Columnes de basalt de la Calçada dels Gegants

La Calçada del Gegant

La Calçada del Gegant

La Calçada del Gegant

Els Òrgans a l'illa La Gomera són el resultat d'una
 disjunció columnar en basalt, un tipus de diàclasi
 produïda per refredament.

Diàclasi a Conca

Bugada Pahoehoe avançant per una
carretera en Kalapana.

BIBLIOGRAFIA

* La Calzada del Gigante

* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de Google Imatges

La Fosa de les Mariannes

La Fosa de les Mariannes és la fosa oceànica més profunda coneguda i el lloc més profund de l'escorça terrestre. Té el seu origen en un procés de subducció. Es localitza al fons del Pacífic noroccidental, al suroest de les illes Mariannes, prop de Guam.

El coneixement de l'existència de la fossa de les Mariannes data d'abans de 1870, quan un vaixell va intentar mesurar la profunditat mitjançant el sondeig amb llast lligat a una corda, en aquesta oportunitat es va sondejar una profunditat de 8 km. La fossa va ser visitada el 1872 per la fragata de la Marina Real Britànica Challenger, que dóna el nom a la part més profunda de la fossa, l'abisme Challenger. El 1951 i usant ecolocalització, es va mesurar una profunditat de 11,012 m en 11 ° 19'N 142 ° 15'E. El 1957, la nau soviètica Vityaz, va informar d'una profunditat de 10,934 m. El 1962, el vaixell M.V. Spencer F. Baird va registrar una profunditat de 10,915 m.

Els orígens de tan profunda depressió al Pacífic van suposar una gran quantitat de teories. Això va despertar l'interès científic de saber exactament com s'havia format.

No va ser fins el 23 de gener de 1960 quan una nau tripulada va baixar per primera vegada utilitzant un batiscàfol anomenat Trieste, invenció d'Auguste Piccard, capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer i acompanyat per Don Walsh, oficial de l'Armada nord-americana. La immersió es va utilitzar per a obtenir dades de l'origen d'aquest abisme. El lloc del descens va ser l'extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. Els sistemes de abord indicaven una profunditat de 11.521 m, que després va ser revisada i va resultar ser de 11.034 m.

La fossa té una longitud de 2.550 km i una amplada mitjana de 70 quilòmetres. La pressió en el fons de la fossa és de 108.600 kPa (unes 1072 atm). Paral·lela a la fossa corre un cinturó d'illes que dóna origen a l'arxipèlag de les illes Mariannes, moltes d'aquestes illes són d'origen volcànic. El seu punt més profund és l'anomenat abisme Challenger amb 11.034 m de profunditat i una pressió de 110.000 kPa.

Calamar gegant fotografiat a la Fosa de les Mariannes.

A la fossa es va trobar un calamar gegant del gènere Architeuthis, una espècie desconeguda de llenguado i diverses espècies desconegudes fins llavors. A 11 km de profunditat es van trobar altres tipus de biodiversitat com minúsculs éssers vius unicel·lulars i una forma de plàcton per ara desconeguda, segons es va publicar a la revista Science. La fossa de les Mariannes és un dels llocs més enigmàtics de la Terra.

El Discovery Channel va emetre un programa el 2009 en el què es suggerix que la gran fosa és una àmplia zona de subducció de l'escorça terrestre que es submergeix sota el mantell tectònic, on la placa del Pacífic és subducida sota la petita placa de les Mariannes. El que explica l'existència de l'arxipèlag i la seva constant activitat volcànica. La poca activitat tel·lúrica es va explicar per l'existència d'una franja de roca suau disgregada a manera de lubricant que evita el frec brusc entre la placa superior i la que s'enfonsa.

El 2012, el director de cinema i explorador James Cameron va arribar a les profunditats de la fosa a bord del Deepsea Challenger.

VOCABULARI

Fosa oceànica: Una fosa oceànica o fosa submarina és una profunda depressió submarina, una estreta trinxera tan profunda que pot arribar a 11 000 metres per sota del nivell del mar. Aquestes són àrees on la litosfera oceànica es recicla, descendint en la part superior del mantell terrestre.

Les foses oceàniques es troben principalment al llarg de les línies sísmiques.

Subducció: La subducció de plaques és el procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit convergent, segons la teoria de tectònica de plaques. La subducció ocorre al llarg d'àmplies zones de subducció que en el present es concentren a les costes de l'oceà Pacífic en l'anomenat cinturó de foc del Pacífic però també hi ha zones de subducció en parts del Mediterrani, les Antilles, les Antilles del Sud i la costa índica d'Indonèsia.

    

Guam: Guam és una illa en el Pacífic occidental pertanyent a Estats Units com a territori no incorporat. És un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió del Comitè de Descolonització de les Nacions Unides, amb la finalitat d'eliminar el colonialisme.

Batiscàfol: Un batiscàfol és un petit submarí d'immersió profunda, (DSV del seu acrònim en anglès, Deep Submergence Vehicle), una embarcació submergible especialment dissenyada per a resistir grans pressions i destinada a explorar les profunditats del mar.

Batiscàfol Trieste

Activitat tel·lúrica: Energia que sorgeix de l'interior de la Terra.

IMATGES

BIBLIOGRAFÍA

* Fosa de las Marianas

* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de Googles Imatges 

Treball Monogràfic 6a Classe

Hui hem continuat buscant informació i imatges per al treball i també hem començat a fer el índex i la presentació del treball.

Victoria de Teseo sobre el Minotauro en presència d'Atenea.
Copa de Aison, siglo V a.C

Penetislea (reina de las amazonas) contra Aquiles

Robar las manzanas del Jardín de las Hespérides,
3r trabajo de Heracles

Treball Monogràfic 5a Classe

Hui he buscat més informació a Internet per a fer el treball. També he buscat imatges relacionades amb el tema. I rebuscant per casa he trobat un llibre que  podria ser molt útil.

Edició del 1981

Odiseo (Ulises) escapando de las sirenas. Cerámica griega

Teseo contra la reina amazona

Jason y el vellocino de oro. Cerámica griega

Paisatge

Aquestes fotos les vaig fer fa uns anys quan aní a Morella. La primera és un pati interior del castell, la segona és el castell vist des de baix i la tecera és una vista des de dalt del castell.

Treball Monogràfic 3a Classe

Hui teniem que escollir el tema final del nostre treball, yo en principi volia fer-lo de la Història de la Música, però Encarna hem va dir que era un tema massa general ( osea que em pasaria de pàgines, i com que no). Per això vaig pensar en fer-lo d'un dels millors compositors ( per no dir el millor) de la Història, Mozart, però tampoc ho tenia molt clar.
Així que al final he decidit fer-lo dels hèrois a la Mitologia Grega, que és un tema que també m'agrada molt. Así vos deixe una foto que té molt a vore amb el tema.

Aquiles contra Hector a la Guerra de Troya

Treball Monogràfic 2a classe

Hui hem buscat el tema del treball, i per ara el vaig a fer de la Història de de la Música. També hem buscat diferents pàgines web sobre el tema.

Esquema d'un Treball Monogràfic

1. ESTRUCTURA EXTERNA

    1.1 Portada
    1.2 Índex
    1.3 Introducció
    1.4 Desenvolupament del tema
    1.5 Conclussió
    1.6 Apèndix
    1.7 Bibliografia

2. ESTRUCTURA INTERNA

    2.1 Referències bibliogràfiques
    2.2 Cites
    2.3 Notes
    2.4 Il·lustracions, mapes, taules i gràfiques

Treball Monogràfic 1a Classe

1. En la llibreta, indica si són veritables o falses les afirmacions següents:

a) Una monografia és un estudi complet sobre els micos. Fals
b) Les monografies poden tractar de temes científics i humanístics. Verdader
c) Per a elaborar un treball monogràfic cal buscar la informació i copiar-la textualment. Fals
d) Un treball de síntesi parteix sempre d'una tesi pròpia que cal demostrar. Fals
e) La informació que trobem cal analitzar-la i exposar-la en ordre. Verdader
f) Hi ha dos tipus diferents de monografies: de síntesi i d'investigació. Verdader

2. Busca el significat de la paraula monografia.

Una monografía (del greg mono, 'uno' y grapho, 'escritura') es un document que tracta un tema en particular perque està dedicat a utilizar diversas fonts  recopilades  procesades por un o per diversos autors. (Wikipèdia)

6. Indica quina d'estes pàgines web seran més fiables per a fer un treball sobre els forats negres.

a) Pàgina de la Viquipèdia, autors diversos i desconeguts. ?
b) Pàgina de la xarxa telemàtica d'educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. SI
c) Pàgina de l'Agrupació  Astronòmica de la safor. SI
d) Pàgina elaborada per tres persones. No apareix la seua professió ni els seus estudis. NO
e) Article de la revista Mètode de la Universitat de València escrit pel director de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València. SI
f) Pàgina sense cap referent  respecte de la seua autoria. NO

Color d'ulls

El color d'ulls és un tret genètic que està determinat per la quantitat i la distribució de melanina en l'iris.

COLORS ALS ÉSSERS HUMANS

Castany


Els ulls de color marró, cafè o castany contenen grans quantitats de melanina a la part anterior de l'iris, que serveixen per absorbir gran quantitat de llum, especialment les longituds d'ones més curtes d'aquesta. És un dels fenotips més comuns per al color d'ulls en els éssers humans. Estudis realitzats a l'Institut Universitari de Genètica i Bioquímica Mèdica del Centre Danès d'Investigació del Genoma van descobrir que aquests estan genèticament relacionats amb el polimorfisme D15S165, acompanyat dels marcadors D15S156 i D15S144, tots ells situats en el cromosoma 15 (15q11-21).

Àmbar

Els ulls de color àmbar són d'un to que pot anar del groguenc al rogenc daurat i de tints cobres. L'ambre és un color intermedi entre el marró i avellana. El pigment responsable d'aquesta coloració és el lipocrom, també anomenat pigment fusco, i que es troba igualment present en els ulls verds. Genèticament no hi ha una explicació per a aquesta coloració.

Pardo

El color pardo per als ulls és un to intermedi entre el marró i el verd. Així mateix pot contenir sectors on els castanys, àmbars o verds es presenten nítidament. Des del punt de vista genètic tampoc està clara una explicació per aquest color.

Verd

Els ulls de color verd són el producte de moderades quantitats de melanina. El verd és un color intermedi entre els tons marró i blau o gris. Els gens involucrats en aquest efecte són EYCL1 i EYCL3. És així com l'al·lel dominant per EYCL1, conjugat amb qualsevol al·lel per EYCL3, a excepció del al·lel dominant d'aquest últim, obtenen com a resultat el color verd d'ulls. Un 3% de la població mundial disposa d'aquest color.

Blau

Els ulls de color blau o celeste contenen baixes quantitats de melanina a la part anterior de l'iris. 

Genèticament és la conjugació dels al·lels recessius dels gens EYCL1 i EYCL3. Van aparèixer per primera vegada fa 10.000 a 6.000 anys, al nord-oest del mar Negre, producte de la mutació genètica d'un sol individu. Actualment són relativament comuns en diverses zones d'Europa i fora d'aquest continent en algunes àrees amb poblacions d'ascendència europea. La població mundial d'ulls blaus es troba en un 10%.

Gris

Encara es desconeixen els factors que comporten que l'iris adquirisca l'aspecte gris. No obstant això existeixen dues teories. La primera d'elles indica que un estroma, compost per una gran quantitat de proteïnes o per una gran grandària d'aquestes, s'interposa en el camí de la llum quan aquesta és reflectida per l'epiteli de l'iris cap a l'exterior, doblant la llum de tal manera que és reflectit el gris. La segona teoria està relacionada amb la quantitat i la ubicació de la melanina, i crea dues subcategories: gris oscur i gris clar. El gris oscur seria provocat per una petita capa de melanina a la part anterior de l'iris, que provocaria que la reflexió del color blau es veja enfosquida. Per la seva banda, el gris clar seria causat per una minúscula quantitat de melanina a la part anterior de l'iris, encara més reduïda que pels ulls blaus. No obstant això, cap d'aquestes teories han estat explicades genèticament.

Bibliografía

* Color de ojos
* Imatges de WIKIMEDIA COMMONS

Principals defectes i enfermetats de l'ull

Ceguesa

Es diu ceguesa a una pèrdua total o molt severa de la capacitat visual. Una persona cega és incapaç de percebre la forma dels objectes, encara que pot conservar una mínima funció que li permeta distingir entre llum i oscuritat.

Miopia

La miopia és un defecte de l'ull en el qual el punt focal es forma davant de la retina, en lloc d'en la mateixa retina com seria normal.
Aquesta anomalia ocasiona dificultat per veure de lluny. La persona veurà malament tot aquell objecte situat a partir d'una certa distància.
La causa més freqüent de miopia és un augment en el diàmetre anteroposterior del globus ocular. També pot ser deguda a un augment de la capacitat de refracció del cristal·lí o l'augment en la curvatura de la còrnia.

Miopia i la seua correcció amb una lent divergent.

Hipermetropia

La hipermetropia és un defecte de l'ull, en el qual els raigs de llum que incideixen en el mateix procedents de l'infinit, formen el focus en un punt situat darrere de la retina. Es tracta per tant d'un defecte refractiu invers al de la miopia.

A diferència de la miopia, no és progressiva i tampoc sol produir complicacions. Els xiquets afectats d'hipermetropia no solen presentar dèficit d'agudesa visual, sinó mal de cap o cansament relacionats amb l'esforç continuat d'acomodació que ha de realitzar el múscul ciliar per aconseguir un correcte enfocament. En els adults sol haver dèficit de visió propera i amb el pas dels anys pot afectar a la llunyana. Es tracta mitjançant l'ús d'ulleres correctores.

Hipermetropia i la seua correció amb una lent convergent

Astigmatisme


És un defecte de refracció que es produeix pel fet que hi ha diferent capacitat de refracció entre dos meridians oculars i en conseqüència els objectes es veuen desenfocats. Generalment està originat per una curvatura irregular a la zona anterior de la còrnia, de manera que la refracció del meridià vertical és diferent a la del horitzontal. Es tracta mitjançant la utilització d'ulleres amb lents correctores.

Presbícia

La presbícia també anomenada vista cansada, comença al voltant dels 40 anys i arriva a la seva màxima evolució després dels 60. Consisteix en la pèrdua progressiva i gradual de l'elasticitat del cristal·lí que es manifesta per la dificultat de veure amb claredat els objectes propers.

Daltonisme

El daltonisme és un defecte de l'ull. La persona que el pateix, presenta dificultat per distingir el roig i el verd, encara que hi ha casos en què també és difícil diferenciar altres colors. Quan el defecte consisteix en la impossibilitat de distingir tots els colors, no és daltonisme sinó un altre trastorn més greu que es diu acromatopsia. 

El daltonisme és molt més corrent en l'home que en la dona i és hereditari.

Catarata

Cristal·lí nubolat a conseqüència d'una catarata

La catarata és una opacitat del cristal·lí (la lent de l'ull) que perd la seva transparència habitual. Com a conseqüència la llum penetra amb dificultat a l'ull, la qual cosa ocasiona pèrdua de visió progressiva, que pot arribar a ser total, si no es realitza el tractament adequat.

La catarata és generalment degenerativa i apareix molt freqüentment en persones de més de 50 anys, encara que existeixen formes més rares que són congènites (presents en el naixement), algunes de les quals es deuen al fet que la mare va patir una rubèola durant l'embaràs, en aquest cas es denomina catarata rubeòlica.

Bibliografía

* Ojo humano

* 2 imatges de WIKIMEDIA COMMONS

* Imatges de google imatges.

Tècniques de reproducció assistida

S'anomena reproducció assistida a la que es produeix per mitjà de procediments mèdics que fan possible la fecundació, quan aquesta no es produeix per mitjans naturals.

Les tècniques més utilitzades són la inseminació artificial i la fecundació in vitro.

La inseminació artificial
És la tècnica més senzilla. Consisteix a fecundar l'òvul amb semen de la parella o d'un donant. Es fa dipositant els espermatozoides directament a l'úter de la mare.

La fecundació in vitro
Consisteix a extraure un o més òvuls de la mare i fecundar-los al laboratori amb espermatozoides de la parella o d'un donant. Després de 48 hores des de la fecundació, es transfereixen tres dels embrions obtinguts a l'úter. Amb això es pretén que almenys un s'implante i seguisca el seu desenvolupament normalment.

La microinjecció espermàtica
S'utilitza quan les dues tècniques anteriors no han donat resultat. Consisteix a introduir el nucli d'un espermatozoide, que conté el material genètic, en l'interior d'un òvul per mitjà d'una microagulla.

Desenvolupament del fetus

L'embaràs es divideix en tres etapes o trimestres, depenent del grau de desenvolupament del fetus.


Primer trimestre:


Mes 1: Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament
incipent del cap. El cor ja batega.

Mes 2: Mesura 3 cm i pesa 3 g. Desenvolupament

de braços i cames, així com del cervell i òrgans interns.

Mes 3: Mesura 10 cm i pesa 45 g. Desenvolupament 

de les parpelles i moviment de les extremitats.

Segon trimestre:

Mes 4: Mesura 15 cm i pesa 180 g. Es cobreix de lanugen. 

L'intestí comença a omplir-se de meconi. La pell és encara 

molt fina, gairebé transparent.

Mes 5: Mesura 18 cm i pesa 500 g. Creix el cabell del cap,

les pestanyes i les celles. Desenvolupament del 

sistema inmunitari.

Mes 6: Mesura 24 cm i pes 1 kg. La cara ja està completament

formada. La pell es cobreix d'un material gras anomenat 

vèrnix caseoso. Obri els ulls i es mou molt.

Tercer trimestre: 

Mes 7: Mesura 30 cm i pesa 1,5 kg. Els pulmons comencen a 

moure's. Augmenta el greix subcutani 

i ja no cap bé a l'úter.

Mes 8: Mesura 35 cm i pesa 2,5 kg. Generalment es posa 

cap per avall (posició cefàlica). S'engrosseix la pell, 

adquirint el to rosaci que tindrà definitivament.

Mes 9: Mesura 50 cm i pesa uns 3 kg. Els pulmons ja están 

completament formats. Es cau el lanugen i la pell s'estira.

Vocabulari

Lanugen: Forma de pèl corporal molt fi que creix com a aïllant de la pell per l'ausència de greix.

Meconi: El meconi és una substància viscosa i espessa de color verd fosc a negre composta per cèl · lules mortes i secrecions de l'estómac i fetge, que revesteix l'intestí del nounat. Són les primeres femtes (excrements).

Vèrnix caseoso: El vèrnix caseoso és un material greixós que revesteix la pell del recent nascut humà. Consisteix en una barreja de secrecions greixos procedents de les glàndules sebàcies fetals i de cèl · lules epidèrmiques mortes.

Bibliografía

* Embarazo

* Imatges de Wikimedia Commons

L'aparell digestiu

L'aparell digestiu és el conjunt d'òrgans encarregats del procés de la digestió ( boca, faringe, laringe, esòfag, estòmac, intestí prim i intestí gros; a més del fetge i  el pancrees )
.
Desde la boca fins el anus, el sistema digestiu medix uns 11metres de longitud. El procés comença a la boca, on les dents trituren els aliments i els mesclen amb la saliva, començant així la descomposició química.

Després l'aliment travessa la faringe, continua per l'esófag i arriba a l'estómac, la membrana del qual segrega sucs gàstrics que esmicolen l'aliment per a fer-lo més digerible, però sense arribar a digerir-lo del tot. A partir d'ara, la bola d'aliment s'anomena quim.

El quim pasa poc a poc per l'intestí prim, és así on realment es digerix l'aliment amb l'ajuda dels sucs intestinals com el suc pancreàtic i la bilis, que trenca les grases per a poder transportar-es i absorbir-les.
Quan els nutrients ja están absorbits, el quim es transforma en quil i pasa a l'intestí gros o colon.

El colon té una funció molt important, que és la d'absorbir l'aigua del quil, ja que si el colon no funciona bé, i no absorbeix l'aigua (diarrea), ens podem deshidratar. El colon també absorbeix les sals minerals i les vitamines necessàries.
Tot el que no es pot aprofitar, s'expulsa pel recte en el procés de la defecació.

   BIBLIOGRAFÍA

* Aparato digestivo

* Llibre de biologia

* Apunts de classe